Victòria sòlida de Putin
guanyador El president rus obté més del 74% dels vots i afronta sis anys més en el càrrec reforçat per l’elevada participació electoral
L’opositor Navalni, vetat en les eleccions, denuncia irregularitats en alguns col·legis
En lloc de desgastar-lo, els 18 anys al poder han reforçat Vladímir Putin, que amb un suport de més del 74% dels vots, segons els resultats provisionals amb la meitat de l’escrutini, va guanyar, ahir, amb una clara majoria les eleccions presidencials celebrades a Rússia i refermava, d’aquesta manera, un quart mandat en què es converteix en líder incontestable de la Federació Russa. El nou tsar ja sabia que podrà governar a pler. Només temia que la participació no fos prou alta per legitimar la victòria en el que probablement serà el seu darrer mandat. Però no va ser així. Prop d’un 60% dels electors van anar a votar en uns comicis que enlairen, encara més, el líder rus, que té 65 anys i que acabarà el mandat amb 71.
Si el 2012 va vèncer en les presidencials amb el 63% dels vots, en els comicis d’ahir es va enfilar per sobre del 70%, un fet que fa innecessària la celebració d’una segona volta i li dona el millor resultat de la seva història. Això li permet estar-se al Kremlin fins al 2024. Només Iòsif Stalin va governar tants anys.
El seu equip de campanya no va trigar a anunciar que “la victòria electoral” era “increïble”. I també van deixar clar que “el percentatge parla per si mateix”. “És el mandat que Putin necessita per prendre les decisions de futur i té molta fenia per fer”, va afirmar un portaveu del seu equip. Una estona més tard, Putin es va adreçar als seus seguidors a l’aire lliure al centre de Moscou, tot i que feia 12 graus sota zero, per celebrar la victòria, però també per recordar-los: “Rússia està condemnada a l’èxit. Hem de mantenir la unitat.”
A molta distància, i darrere de Putin, van quedar el candidat del Partit Comunista, el milionari Pavel Grudinin, amb un 11% dels vots, i el líder del Partit Liberal Demòcrata, Vladímir Zhirinovski, amb un 6,88% dels sufragis. La candidata Xenia Sobchak, d’Iniciativa Ciutadana, va reunir només un 1,39% dels vots mentre que Grifori Yavlinski, de Iàbloko, assolia el 0,70%.
Fermesa
Gràcies a explotar la via emocional del nacionalisme i a saber administrar amb habilitat la por a un passat caòtic i humiliant que els russos prefereixen oblidar, Putin ha convençut bona part dels 107 milions de russos que ahir estaven cridats a les urnes perquè el veuen com un líder fort que condueix el país plantant cara a les potències occidentals. Un líder que no s’arronsa davant d’Occident, com ha demostrat amb la recent crisi diplomàtica amb el Regne Unit per l’enverinament de l’exespia Serguei Skripal i la seva filla Julia, o amb les tensions amb els Estats Units per les presumptes ingerències russes en les presidencials nord-americanes del 2016.
Atès el contundent resultat electoral, és clar que aquests enfrontaments diplomàtics l’han beneficiat. Com li agrada dir al Kremlin, els russos són fins i tot capaços de menjar menys en favor de la grandesa de Rússia.
En aquesta línia, apuntar que l’escrutini va donar a Putin més del 90% dels vots a Crimea, la península annexionada ahir feia quatre anys, de què els habitants participaven per primera vegada en les presidencials.
Queixes
De tota manera, una ombra plana sobre els comicis. El líder opositor Alexei Navalni, vetat per la Comissió Electoral, va denunciar algunes irregularitats. “Als nostres observadors a les regions de Kemerovo [sud] i Krasnodar [sud-oest] no els han deixat entrar als col·legis electorals”, va afirmar Navalni, que havia fet una crida al boicot electoral. “A l’orient, hi ha imatges que mostren que a les urnes hi havia paperetes abans de l’apertura dels col·legis”, va escriure Navalni a la seva pàgina web. Per la seva banda, l’ONG russa Golos, defensora de l’exercici del dret a vot, va registrar més d’un miler de queixes sobre possibles irregularitats durant la jornada electoral. La Comissió Electoral Central va admetre que hi havia hagut algunes irregularitats que es revisaran, però va desestimar crítiques més profundes i va declarar la legitimitat dels comicis.
Acusacions creuades entre Londres i Moscou
Londres va acusar, ahir, Moscou d’haver emmagatzemat, “l’última dècada”, l’agent nerviós amb què van ser enverinats l’exespia Serguei Skripal i la seva filla Julia, mentre que Rússia va apuntar que l’origen del verí podia ser en un laboratori britànic, enmig del creuament d’acusacions entre els dos països que ha desembocat en una greu crisi diplomàtica. En una entrevista a la BBC, el cap de la diplomàcia britànica, Boris Johnson, va insistir que el Kremlin és al darrere de la fabricació del component químic que, el 4 de març, va deixar en “estat crític” Skripal, de 66 anys, i la seva filla, de 33, a la localitat de Salisbury. L’incident ha provocat la crisi que s’arrossega des de fa dies i que, dissabte, va fer que Moscou expulsés 23 diplomàtics britànics, entre altres mesures, com a reacció a una acció idèntica per part del Regne Unit.
