Propera parada: Finlàndia
Puigdemont visitarà el país escandinau a partir de dijous després del seu pas per Suïssa
El president continua amb el seu objectiu d’internacionalitzar el procés i denunciar la repressió de l’Estat
La Moncloa admet que els viatges li generen certa incomoditat
De Suïssa a Finlàndia. Carles Puigdemont continua el seu periple per Europa per internacionalitzar el procés i denunciar l’ofec polític i judicial de Catalunya, i dijous aterrarà al país escandinau. Una tessitura que posa nerviosa La Moncloa, que veu impotent com el president i els consellers volten per Europa explicant la “regressió dels drets humans” que es viu a l’Estat espanyol i que no només s’exemplifica a Catalunya, sinó que s’estén a altres àmbits com el de la llibertat d’expressió. El mateix ministre d’Afers Estrangers, Alfonso Dastis, va admetre ahir que aquests viatges els generen “certa incomoditat”.
La visita de Puigdemont a Finlàndia durarà de dijous a dissabte. El primer dia es reunirà amb diputats del Parlament per informar-los sobre la situació de Catalunya. L’endemà té programada una conferència a la Universitat de Hèlsinki i, a la tarda, una trobada amb els membres del think tank Nova Societat de Política Internacional de Finlàndia (NUPS), dirigit per l’exministre d’Afers Estrangers finlandès Pär Stenbäck. Dissabte acabarà la visita a Finlàndia amb una reunió amb membres de la societat civil del país.
Un dels amfitrions d’aquestes trobades, i un dels primers a anunciar-ho via Twitter, serà el diputat del Partit del Centre de Finlàndia Mikko Kärnä, que des de fa mesos està donant suport a la causa catalana i fins i tot va promoure una moció a la cambra per defensar la república catalana. Kärnä matisa que Puigdemont visitarà Finlàndia com a ciutadà de la Unió Europea i que en cap cas el govern finlandès hi té res a veure. En aquest sentit, recorda que anirà al Parlament convidat per l’associació Amics de Catalunya. “Molts finlandesos i la comunitat catalana estem contents amb la visita del lluitador europeu per la llibertat, la democràcia i els drets humans. Puigdemont lluita per Europa en nom de les regions, contra el federalisme i la repressió espanyola”, conclou el diputat.
Tercer viatge
Amb aquest de Finlàndia, ja seran tres els viatges oficials que haurà fet el president des que és a l’exili. Al gener va sortir per primer cop de Brussel·les i va anar a Dinamarca, on es va generar un gran enrenou per la possibilitat que el magistrat Pablo Llarena reactivés l’ordre europea de detenció i Puigdemont pogués ser extradit. El fiscal ho va demanar, però el jutge del Tribunal Suprem ho va rebutjar amb una argumentació diabòlica: que Puigdemont buscava la seva detenció per aconseguir ser investit.
La segona visita ha estat la de Suïssa, que s’allargarà fins demà. Diumenge el president va participar en un col·loqui en el marc del Festival Internacional de Cinema sobre els Drets Humans (Fifdh), en què va tornar a posar Espanya davant del mirall i va recordar que a l’Estat encara hi ha un substrat franquista. I ahir va assistir, juntament amb l’exdiputada de la CUP Anna Gabriel, exiliada a Ginebra, a un debat al Palau de les Nacions sobre la regressió dels drets humans a l’Estat espanyol. En aquest viatge, el president està acompanyat per la consellera d’Agricultura, Meritxell Serret. Avui i demà tots dos participaran en altres xerrades: sobre els presos polítics, la situació a l’exili i la independència de Catalunya.
Aquest cop la pressió judicial ha estat de baixa intensitat després del fracàs de Dinamarca, i la fiscalia no ha demanat directament la detenció del president. Va fer, això sí, algun gest, i va sol·licitar si era viable l’arrest i també limitar la validesa del passaport de Puigdemont i de la resta d’exiliats perquè no es poguessin moure per Europa. La resposta de les autoritats suïsses va ser contundent: no hi ha cap base legal per a la detenció.
La internacionalització del procés català també ha agafat volada després que la consellera d’Ensenyament, Clara Ponsatí, decidís marxar de Brussel·les i reincorporar-se a la Universitat de Saint Andrews, a Escòcia, a la seva plaça de catedràtica d’economia. Aquesta llibertat de moviment també li ha permès anar a una manifestació a Londres i participar, aquest cap de setmana a Àustria, en un congrés sobre el dret a l’autodeterminació. I ahir a la nit va anunciar per Twitter que era a la ciutat alemanya de Munic.
El conseller de Cultura, Lluís Puig, també ha viatjat: a Holanda i a Luxemburg, per fer una jornada de treball, com ell mateix va anunciar a les xarxes.
Ni en el cas de Ponsatí ni en el de Puig hi ha hagut cap moviment de la fiscalia o del Suprem. Precisament, pocs dies després que es fes pública la notícia de Ponsatí, la fiscalia va assenyalar en un comunicat que no demanarà reactivar les euroordres dels exiliats fins que no es dicti la interlocutòria de processament
LES XIFRES
Crit d’auxili a la comunitat internacional
El “retrocés democràtic” de l’Estat espanyol va arribar ahir fins al Palau de les Nacions, a Ginebra, en un debat organitzat per l’Institut de Drets Humans de Catalunya (IDHC) titulat La regressió dels drets humans a Espanya. Els ponents, entre els quals hi havia el jutge emèrit del Tribunal Suprem José Antonio Martín Pallín; el síndic de greuges, Rafael Ribó, i familiars de presos polítics i exiliats, van reclamar ajuda a la comunitat internacional en vista del panorama que es viu a Catalunya. “Quan et sents tan indefens a casa teva i et llegeixes les argumentacions del jutge, i les tornes a llegir, i veus que no s’ajusten al que hauria de ser, necessites que algú t’escolti. Ser aquí és molt important. És una manera de fer un crit d’auxili”, va subratllar la dona de Joaquim Forn, Laura Masvidal.
Un dels més contundents va ser Martín Pallín: “Hi ha una mena de concentració de poder que em recorda la llei orgànica de la dictadura”, va sentenciar. A més, va criticar amb duresa que el jutge Pablo Llarena hagi “interferit” en la decisió del Parlament impedint que Sànchez assistís a la investidura. Per la seva banda, l’advocada de Som Defensores, Anaïs Franquesa, va assegurar que l’operació policial de l’1-O no anava dirigida a aturar la votació, sinó a “aterrir la gent”.
