El fiscal al·lega ara raons humanitàries per alliberar Forn

La sala d’apel·lacions del Tribunal Suprem, al final, no decidirà fins avui si deixa en llibertat provisional el conseller d’Interior, Joaquim Forn, empresonat des del 2 de novembre passat, acusat de rebel·lió per la declaració d’independència de Catalunya. El fiscal va demanar la seva llibertat sota fiança de 100.000 euros.

El mateix Forn havia d’exposar ahir els seus arguments als magistrats, però al final ho van fer els seus advocats, Cristóbal Martell i Daniel Pérez-Esqué. Els dos penalistes van insistir que Forn s’ha apartat totalment de l’activitat política i que, per tant, no hi ha risc de reiteració delictiva com insisteix el jutge instructor, Pablo Llarena. També van recordar que la llei marca que el risc que s’al·lega s’ha d’individualitzar, “amb un pronostic singular”, i no es pot atribuir pas al context polític català actual o de companys de JxCat que insisteixen en la legitimitat de l’1-O. El fiscal Fidel Cadena no va intervenir i només va afirmar que per ordres del fiscal general de l’Estat, Julián Sánchez Melgar, canvia el seu criteri i accepta que es posi en llibertat Forn sota una fiança de 100.000 euros, la mateixa que Llarena va imposar a la presidenta del Parlament, Carme Forcadell. Per contra, l’acusació popular de Vox va reiterar que cal mantenir-lo a la presó.

En un comunicat, la fiscalia general de l’Estat aclaria que ara accepta la presó eludible amb fiança de Forn per tres motius. El primer assegura que és per “raons humanitàries” en assabentar-se que l’exconseller ha donat positiu en la prova de tuberculina (no té tuberculosi), i que “cal tenir-ho en compte”. El metge, segons la defensa, va indicar que era millor el seu tractament fora del penal d’Estremera, tot i que inicialment el fiscal s’hi va oposar, assegurant que podia fer-lo al centre, com fan altres reclusos.

El segon motiu de la fiscalia és que Forn va renunciar a la seva acta de diputat de JxCat el 24 de gener passat, un fet que implica “una intenció manifesta del seu cessament en l’activitat política”, i per tant “un nul impacte del risc en la reiteració delictiva”. El jutge Llarena no en va tenir prou amb la renúncia a la seva carrera política, ja que va assegurar que Forn no havia renunciat a la seva ideologia sobiranista, afirmació força criticada entre la judicatura. Finalment, la fiscalia sosté que hi ha “falta de reiteració delictiva en les seves manifestacions i accions” des del seu ingrés a la presó, fa quatre mesos. És a dir, no ha fet una crida a l’alçament ni a fer accions violentes, com no ha passat mai amb el procés.