Política

Pas al costat de Sànchez

El diputat de JxCat capgira el panorama polític en anunciar davant del Tribunal Suprem que té la intenció de deixar l’escó

Lexpresident de l’ANC reclama a la sala d’apel·lacions la llibertat provisional, i el fiscal s’hi nega

Sànchez reitera davant del tribunal d’apel·lacions la via del pacifisme

Arran de la impossibilitat de poder exercir la política en llibertat, Jordi Sànchez ha decidit fer un pas al costat i ahir mateix el seu advocat, Jordi Pina, anunciava a la sala d’apel·lacions del Tribunal Suprem que, en cas que se l’excarceri, l’ara diputat de JxCat té la intenció d’abandonar el seu escó al Parlament per retornar a l’activitat docent. La sala donarà a conèixer en les pròximes hores la seva decisió sobre la reclamació de l’expresident de l’ANC però, en tot cas, el ministeri fiscal ja va avançar ahir, després d’escoltar aquests arguments, que no modificava la seva petició perquè es mantingui l’empresonament adduint la “gravetat” dels fets dels quals se’l acusa i el risc de reincidència. És a dir, que l’anunci de l’advocat no va modificar la negativa de l’acusació pública a deixar-lo en llibertat, mentre que en el cas de Jordi Forn el fet que ja estigui fora de la política –juntament amb la circumstància que se li ha detectat contacte amb el bacil de la tuberculosi– va ser un dels elements que va emprar el fiscal per sol·licitar una fiança de 100.00 euros per eludir la presó.

Sànchez és el segon membre de la candidatura de JxCat que es veu obligat a renunciar a batallar per la seva investidura a la presidència de la Generalitat davant dels entrebancs de la justícia. En el cas de Carles Puigdemont, destituït per la via de l’article 155, no va poder defensar la seva candidatura en el ple fixat per al 30 de gener passat perquè el TC va imposar unes mesures cautelars tan dures que, a la pràctica, ho van convertir en un impossible. Tant és així que l’única sortida que se li oferia era la de lliurar-se a la policia i confiar que el jutge li atorgués un permís extraordinari per poder personar-se al ple, donat que la via telemàtica també estava descartada explícitament.

Nou escenari

Sànchez, si més no, tampoc no va poder acudir a la seva cita al Parlament, fixada per al 9 de març passat, davant la negativa del magistrat Pablo Llarena a concedir-li ni tan sols un permís extraordinari per poder sotmetre’s a una investidura negociada entre JxCat i ERC i a la qual la CUP ja havia anunciat que no donaria suport. A partir de la decisió d’ahir del número dos d’aquesta llista, s’obre un nou escenari polític que farà que el president del Parlament, Roger Torrent, hagi d’obrir una nova tanda de contactes –la tercera– per trobar un altre candidat a la investidura. A primera hora del matí, havia anat prenent força el nom de Jordi Turull. De fet, la consellera d’Agricultura, Meritxell Serret, en una entrevista a TV3, va arribar a explicitar-ho des del seu exili a Brussel·les. Assegurava, que en una reunió del dia anterior JxCat havia posat l’opció de Turull sobre la taula qualificant-ho de “bona notícia”. Però poc després la dirigent d’ERC ho va haver de desmentir, atès que formalment Sànchez encara no havia esgotat totes les vies per intentar ser investit i, per tant, parlar obertament d’un candidat alternatiu resultava precipitat. Això sí, l’opció de Turull no va caure gens bé a l’executiu espanyol pel fet que fonts de La Moncloa insistien en el fet que cal un candidat que no tingui “causes pendents” amb la justícia.

Defensa presencial

En tot cas, quan Serret va al·ludir a Turull, el diputat de JxCat encara no havia comparegut davant el Suprem i, sobretot, no se asbia que les seves intencions eren, precisament, les d’allunyar-se de la política i deixar pas a un altre company de llista. L’expresident de l’ANC va sortir durant unes hores del centre penitenciari de Soto del Real per comparèixer davant del tribunal d’apel·lacions i poder reclamar en persona que reverteixi l’acte de presó de Llarena. I va ser en aquest context que la seva defensa va anunciar quines eren les intencions del seu client. Sànchez, en canvi, va emprar el seu torn de paraula a la vista per al·legar que la seva presència en política és a partir del 21-D, ja que abans de l’1-O i en els dies posteriors al referèndum, ell no era diputat i només exercia com a dirigent de l’ANC i, davant d’això, no podia participar de les decisions parlamentàries ni de govern que es van prendre en aquella etapa. També va insistir que, si surt lliure, no té cap intenció de reincidir i, sobretot, va voler subratllar que des de sempre la seva forma d’actuar ha estat basada en el pacifisme i la concòrdia.

La notícia de la renúncia de Sànchez es va conèixer en acabar la vista en una compareixença davant la premsa dels advocats del partit ultradretà Vox. Acceptar els seus arguments per sortir lliure, “és un acte de fe” i, per tant, “són insuficients”, es malfiaven els lletrats de l’acusació popular. L’advocat del número dos de la llista de Puigdemont no va voler fer declaracions, si bé més tard JxCat feia públic un comunicat en el qual confirmava la intenció del diputat de deixar l’acta en les pròximes setmanes.

16.10.17
és el dia
que la jutgessa de l’Audiencia Nacional, Carmen Lamela, va enviar a la presó Jordi Sànchez i Jordi Cuixart.
04.12.17
és el dia
que el jutge del Tribunal Suprem, Pablo Llarena, va ratificar la presó provisional per a Sànchez.
09.03.18
és el dia
que Llarena va denegar el permís extraordinari a Sànchez per poder assistir a la seva investidura.

Llarena demana proves de la malversació de l’1-O

M.Piulachs

El magistrat del Tribunal Suprem que investiga la causa contra els independentistes catalans ha demanat a la Guàrdia Civil “l’aportació de documents i elements objectius” que acreditin la suposada malversació de fons públics gastats pel govern en el referèndum de l’1-O. En la interlocutòria d’ahir, el jutge Pablo Llarena també obre una nova peça secreta, amb un mes de durada, fet que implica escorcolls imminents o la intervenció de trucades telefòniques d’investigats.

Pel que fa a la malversació, Llarena va demanar la comprovació de diferents transferències bancàries, que sumen 139.000 euros, per pagar observadors internacionals de l’1-O. La Guàrdia Civil va ampliar la despesa sota sospita als 502.639 euros invertits en publicitat als mitjans de comunicació per promoure el referèndum, i calculava en 979.561 euros la partida pagada a Unipost per fer les notificacions als integrants de les meses de votació, que van ser intervingudes dies abans de la votació. Es dona la circumstancia que aquestes dues partides també són investigades pel jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, que cerca proves contra els organitzadors de l’1-O, i que la setmana passada escorcollava Òmnium per trobar subvencions. És una suposada malversació duplicada, a la qual un dels dos jutges haurà de renunciar. El Suprem és l’òrgan superior.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires

El sud global ja és aquí

Girona
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona
guerra a gaza

Biden i Netanyahu parlen per primer cop en més d’un mes

barcelona