Trump s’enroca en l’ala dura i situa un ‘falcó’ a seguretat
Bolton, exdiplomàtic amb Bush fill, va ser l’arquitecte de la guerra a l’Iraq i aposta per atacar l’Iran i Corea del Nord
L’última sacsejada en l’equip del president dels EUA, Donald Trump, no enganya ningú: s’ha cansat dels moderats i només vol falcons agressius que comparteixin la seva visió més radical. Divendres a la matinada feia fora el seu assessor en seguretat nacional, HR McMaster, per col·locar-hi John Bolton, un bel·licista consumat envoltat de controvèrsia.
A McMaster li quedava poca vida dins del gabinet presidencial, en plena purga de les veus que gosen oposar-se als desitjos del mandatari nord-americà. El general, contrari a trencar el pacte nuclear amb l’Iran i convençut de continuar a l’OTAN, xocava cada vegada més amb un Trump que, superat el primer any de mandat, ha decidit deixar-se anar i girar encara més cap a la dreta, multiplicant l’aposta pel nacionalisme, el proteccionisme i l’aïllacionisme dels EUA.
El substitut en un lloc tan sensible com seguretat nacional és un exfuncionari de l’època de George Bush fill que ara es dedicava a ser analista al canal conservador Fox, font principal dels pensaments del president dels EUA. De record infame per a la geopolítica nord-americana, si alguna cosa el caracteritza és la seva posició extrema.
Les famoses armes
Per molts Bolton va ser el gran arquitecte de la guerra de l’Iraq i la falsedat de les armes de destrucció massiva. Últimament ha apel·lat per atacs militars contra l’Iran i Corea del Nord. Serà ell la primera i l’última veu que Trump escoltarà abans de prendre una decisió en política exterior i seguretat, formant un equip plenament intervencionista amb Mike Pompeo, que si res no es torça serà el nou secretari d’Estat a mitjan mes d’abril.
La sortida de Rex Tillerson com a cap de la diplomàcia nord-americana, unida a la de McMaster, deixa el sector moderat dels professionals més propers al president amb només un nom de pes: el secretari de Defensa, James Mattis.
El missatge de Trump al món és inequívoc: la seva administració està disposada a utilitzar quan calgui la força com a motor de la diplomàcia, amb l’exèrcit al capdavant, i no hi haurà veus al seu equip que s’hi oposin. Tot el contrari: els seus principals assessors l’encoratjaran a seguir els seus instints més durs.
Suspens en l’aval als pressupostos
Al pur estil dels programes de telerealitat, Trump va jugar el matí de divendres amb un possible vet als pressupostos federals que havien d’evitar un tancament parcial del govern i donar estabilitat durant sis mesos. Es van aprovar de matinada al Capitoli, i la Casa Blanca i els líders republicans al Congrés deien que el mandatari estava d’acord amb la proposta d’un bilió d’euros perquè incloïa les seves “prioritats”. Però una piulada va despertar les pors. La imprevisibilitat del president va aparèixer en mostrar dubtes perquè no dona resposta als centenars de milers de joves sense papers exposats a la deportació ni finança del tot el mur amb Mèxic. Al final, en una inusual compareixença, Trump va signar-lo per raons de “seguretat nacional”.
