El jutge té ara 48 hores per decidir sobre la detenció
La fiscalia alemanya proposarà o no l’extradició a l’Audiència Provincial, que disposarà de 60 dies per decretar-la
Boye aclareix que el tribunal examinarà si els fets que li imputen són delicte allà
Nou periple judicial per al president Carles Puigdemont després que ahir fos detingut mentre viatjava de Dinamarca a Bèlgica. El dirigent català es troba a les instal·lacions policials de Neumünster, que també inclouen una presó, i avui mateix serà traslladat al jutge local de la comarca perquè decideixi únicament sobre la situació personal de Puigdemont. El magistrat disposarà d’un termini de 48 hores per decidir si el deixa en llibertat provisional o bé el manté detingut, segons els experts consultats, entre ells l’advocat dels consellers Toni Comín i Meritxell Serret, Gonzalo Boye.
Un cop transcorregut aquest termini, el següent pas serà traslladar la documentació a la fiscalia general alemanya, que haurà de proposar o no a l’Audiència Provincial la petició d’extradició arran de l’euroordre demanada per la justícia espanyola. En el cas que aquest tribunal decideixi tirar endavant l’extradició, els advocats de Puigdemont ja han avançat que s’hi oposaran. Abans, però, consideren que la justícia alemanya ho té difícil per decretar la extradició, ja que, recorden, els fets pels quals Espanya reclama la seva detenció no es consideren delicte a Alemanya. En tot cas, i fins que l’Audiència Provincial es pronunciï, hi ha un termini de 60 dies, ampliables a 30 dies més.
Una obra literària
Aquests tempos jurídics són els mateixos que ja es van produir el 5 de novembre, quan va arribar la primera ordre de detenció, llavors a Bèlgica. Amb tot, existeix alguna diferència, i és que a hores d’ara ja és té a mans i tothom ha pogut llegir la resolució de processament del jutge d’instrucció Pablo Llarena en què posa nom i motiva els presumptes delictes comesos; rebel·lió i malversació, en el cas de Puigdemont. L’advocat Gonzalo Boye ja va avançar a aquest diari que aquest escrit del jutge els “beneficia” perquè es tracta més d’una “obra literària” que no pas d’una descripció de fets que puguin ser constitutius de delictes. “Va més enllà dels fets”, va dir Boye, que com a expert en dret internacional va assegurar que en cap país europeu es considera delicte el que s’imputa a Puigdemont a Espanya. “Fer un referèndum no és delicte”, hi va afegir. Boye va aclarir que el que cal tenir en compte a l’hora d’acceptar l’extradició és si els fets que s’imputen com a delicte al país d’origen també ho són al país en què es localitza el detingut. Que a Espanya ho qualifiquin de rebel·lió i el fet que a Alemanya també existeixi un delicte amb aquesta etiqueta, alta traïció, no és suficient per acceptar l’extradició. Cal anar al contingut del que es considera delicte i és en aquest camp on Boye hi veu recorregut. L’advocat va descartar que es pugui tenir en compte la declaració d’independència del 27-O, ja que es va considerar del tot simbòlica, sense cap efecte jurídic.
En aquesta nova ordre de detenció també s’haurà de tenir en compte que la justícia belga ja disposa de documentació arran de l’obertura d’un procediment per extradició el mes de novembre i si això té alguna conseqüència en aquesta segona ordre de detenció que s’ha començat a aplicar aquest cop a Alemanya. El que ha quedat descartat del tot, segons l’advocat, és la petició d’asil, ja que és una figura que no existeix entre estats de la Unió Europea, on els països estan adherits a la Convenció de Drets Humans.
Boye va ser un dels experts que va estudiar i definir l’estratègia judicial del president i dels consellers que es van refugiar a Brussel·les. L’advocat, conjuntament amb altres experts, va definir un conjunt dels cinc països més segurs a l’hora de dictaminar sobre extradicions entre els quals hi havia Alemanya conjuntament amb Holanda, Suïssa, Bèlgica i el Regne Unit.
Altres qüestions que estan sobre la taula a l’hora de debatre sobre la possibilitat que s’accepti l’extradició són les relacions polítiques entre la presidenta Angela Merkel i el cap de l’executiu Mariano Rajoy. Amb tot, l’advocat Boye va ser taxatiu assenyalant que cap jutge alemany es deixaria influir per qüestions polítiques. Cal tenir en compte que Alemanya també viu conflictes territorials com el de Baviera, on el gener de fa un any el Tribunal Constitucional alemany va negar un referèndum d’autodeterminació perquè anava contra la Constitució. Ara caldrà esperar el primer termini de 48 hores.
