Una vergonya

“Des de diumenge, Alemanya no pot inhibir-se més temps del procés a Carles Puigdemont”, escrivia ahir Jakob Augstein, el columnista més destacat de Der Spiegel, el setmanari polític de referència d’aquest país. “Puigdemont va ser legítimament elegit pel seu poble i ha estat destituït i perseguit pel govern espanyol”, continuava. Alemanya hauria d’apel·lar a la moderació i el seny. El fet que estigui detingut és “una vergonya, per a Espanya, per a Europa i per a Alemanya”, concloïa el columnista, el cognom del qual remet al fundador del setmanari, l’emblemàtic Rudolf Augstein, fundador de la revista.

El seu no és l’únic clam que se sent en contra de l’execució de l’euroordre. Des de Süddeutsche Zeitung, exponent de la premsa diària més seriosa, escrivia Wolfgang Janisch: “És bo comprovar que mecanismes europeus com l’euroordre funcionen. [...] Però els jutges alemanys no poden ignorar que les acusacions contra Puigdemont «probablement» tenen una motivació política.” El diari muniquès dedicava ahir dues planes senceres, més un article de portada, al cas de Puigdemont, a més d’un extens perfil del polític.

La seva detenció és tema prioritari a tots els mitjans del país. I un paràgraf del comunicat emès dilluns pel jutge de primera instància de Schleswig, segons el qual havia de quedar detingut a la presó de Neumünster, ha donat per a interpretacions també favorables al líder independentista. “Un bri d’esperança per a Puigdemont”, escrivia el mateix Der Spiegel, amb relació al paràgraf en què deia que “no hi ha evidència, de moment, que la petició de detenció i extradició no estigui legitimada”. Hi afegia després, en condicional, que competeix al Tribunal Territorial “analitzar en profunditat” que efectivament sigui així. El “de moment”, com el format condicional, sembla apuntar a dubtes per part de la jutgessa d’instrucció que va decidir mantenir-lo a la presó. Va ser una decisió provisional i el paràgraf insinua una advertència destinada al fiscal i la instància següent, el Tribunal Territorial, abans de decidir-se a executar o no l’euroordre, com vol el Suprem espanyol. Al clam entre els mitjans de referència, s’hi afegeixen els dubtes coincidents entre juristes i catedràtics de dret penal sobre la viabilitat de l’acusació de rebel·lia, inexistent al Codi Penal alemany. L’equivalent teòric que aquests dies s’esmenta, el d’alta traïció, inclòs en l’article 81, no s’ha aplicat a Alemanya des dels anys cinquanta. No hi ha precedents recents de procediments per alta traïció. És un càrrec anacrònic i que a més està lligat a la violència o a l’amenaça de violència.

Aquesta és l’opinió del professor Martin Heger, de la Universitat Humboldt de Berlín, i de Nikolaos Gazeas, de la de Colònia, dos rostres mediàtics aquests dies, de plató en plató televisiu, a les públiques o les privades, on expressen més dubtes que cap altra cosa. Accedir a l’extradició seria més fàcil si fos pel càrrec de malversació de fons, ja que la fiscalia alemanya no ha de comprovar que sigui o no fonamentat, sinó que “existeix” com a delicte també a Alemanya. Però Llarena ha jugat, fins ara, al tot o res: rebel·lió.