Política

1 D’OCTUBRE: Ràbia i orgull

Catalunya dona un exemple de democràcia amb 2,2 milions de votants en l’1-O

L’Estat espanyol s’acarnissa amb les càrregues policials i les denúncies generals

La societat civil, però, s’enforteix i reacciona

S’han violat drets civils i polítics a Catalunya, clouen experts d’ONG

Avui es compleix mig any de la celebració del referèndum per l’autodeterminació de Catalunya. L’1-O ja és una data vital en la història catalana i del seu allunyament de l’Estat espanyol i d’un govern del PP, que no en va tenir prou que el Tribunal Constitucional (TC) declarés “il·legal” la votació, sinó que la va voler reprimir en considerar-la “delictiva”.

El mateix ha fet el poder judicial, en no entendre el referèndum com l’exercici d’un dret, sinó com un pas “indispensable” per declarar la independència i “trencar” Espanya. Per això ha apostat per restringir drets fonamentals, i el Suprem ja ha processat pel delicte de rebel·lió –sense que hagi existit “un alçament violent”, com requereix el delicte i reiteren juristes d’arreu– tretze membres del govern català, ampliant de quatre a nou el nombre de consellers en presó preventiva, mentre ja són sis els polítics a l’exili, i amb el president Carles Puigdemont detingut a Alemanya.

La jornada de l’1-O va omplir de sentiments contraposats –orgull i ràbia, sobretot– gran part de la ciutadania catalana. Les imatges de la brutalitat de les càrregues policials vers les persones fent residència passiva als centres de votació han fet la volta al món, i importants organitzacions humanitàries han denunciat la regressió dels drets humans a l’Estat espanyol, amb l’empresonament de dissidents.

En aquests mesos, els cops de porra i les estirades de cabells s’han transformat en denúncies generals per part de l’Estat espanyol per desacreditar aquella jornada democràtica amb 2,2 milions de votants i més de 40.000 voluntaris. El setge als Mossos d’Esquadra també se suma a aquest escarni. El moviment de l’1-O, però, també ha despertat l’enriquidor teixit associatiu català, amb iniciatives ben diverses, com les plataformes En Peu de Pau o Som Defensores, la creació de l’associació Àgora Judicial, de denúncies constants per part de juristes, com ara el Col·lectiu Praga i Drets, o iniciatives de bombers, mestres i de persones anònimes participant en protestes pacífiques dels CDR.

A mitjan setembre hi havia fins a 6.000 agents de les forces de seguretat desplegats a Catalunya. A pocs dies de l’1-O, tothom dubtava de si realment es podria votar, davant les ordres draconianes de la Fiscalia Superior de Catalunya, que la magistrada del TSJC va suavitzar: va ordenar de prohibir la votació sense posar en risc la convivència. El TC va escapçar la sindicatura electoral catalana amb multes elevadíssimes, fet que va provocar que organismes internacionals qüestionessin la validesa del referèndum. Amb tot, la reivindicació del dret a votar dels ciutadans va ser exemplar aquell diumenge plujós de l’1 d’octubre.

A tres quarts de nou del matí, veïns concentrats a l’escola Ramon Llull de Barcelona van ser dels primers que van rebre els cops de porra i les puntades de peu d’agents antiavalots de la policia espanyola. En carrers propers, Roger Español va perdre la visió de l’ull dret per l’impacte d’una pilota de goma. Un grup de votants d’Aiguaviva també van haver de ser atesos a l’hospital per l’efecte de gasos lacrimògens llançats per la Guàrdia Civil. I així fins a 1.066 persones ferides. Les imatges de les primeres càrregues van ser virals, i la indignació es va apoderar de les persones, que van fer fins a tretze hores de cua per votar.

El jutge del Suprem ha xifrat en 1,6 milions els fons suposadament malversats pel govern per fer l’1-O, mentre el ministre d’Interior, Ignacio Zoido, finalment, va admetre que s’havien gastat 87 milions per aturar el procés català, amb l’anomenada operació Copérnico, per –segons va dir– “fer un gir copernicà” a la realitat catalana. La realitat és que no van trobar cap urna, i això els va fer enrabiar. Una xarxa de voluntaris va amagar 6.500 urnes. “Van anar a fer por”, sosté la penalista Anaïs Franquesa, que amb altres professionals ha denunciat l’excés de violència, a la seu de l’ONU a Ginebra.

Diverses ONG sostenen que el govern espanyol “ha vulnerat drets civils i polítics” a Catalunya. I malgrat la ràbia pels darrers esdeveniments, la llavor de l’1-O no s’atura.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires

El sud global ja és aquí

Girona
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona
guerra a gaza

Biden i Netanyahu parlen per primer cop en més d’un mes

barcelona