Llibertat per als presos
El Parlament es compromet, amb els vots de JxCat, ERC i la CUP, a intentar, de nou, investir Puigdemont, Turull o Sànchez
Els comuns s’afegeixen al clam de llibertat per als presos però rebutgen aquests tres candidats
Sense candidat oficial encara i tres noms en l’aire en espera que Junts per Catalunya decideixi moure fitxa i en proposi un per tal que el president del Parlament, Roger Torrent, iniciï la quarta ronda de contactes entre els grups parlamentaris. En l’horitzó, un termini per investir, el 21 de maig, i una agenda judicial que colla, ja que el jutge d’instrucció Pablo Llarena podria ordenar la suspensió automàtica dels drets dels diputats que estan en presó preventiva quan sigui ferma la resolució de processament.
Aquesta és, de moment, la situació al Parlament després de la celebració ahir del tercer ple de la legislatura, un escenari que, de ben segur, s’allargarà fins a la setmana que ve amb els ulls posats també en el que passi a Alemanya, on Puigdemont continua detingut, i Bèlgica i Escòcia, dos països que han optat per deixar en llibertat els exconsellers, mentre estudien l’ordre europea de detenció i extradició.
Ara per ara, la resolució del Comitè de Drets Humans de l’ONU, que reclama mesures cautelars per garantir els drets polítics de Jordi Sànchez, s’ha convertit en una bombona d’oxigen per mantenir la vigència de la candidatura a president de la Generalitat d’aquest diputat i també les de Carles Puigdemont i Jordi Turull. Els tres plens d’investidura convocats van quedar suspesos després que el TC i la justícia espanyola impedissin la presència dels tres diputats a l’hemicicle de la cambra per poder ser investits d’acord amb els requisits del reglament.
La resolució de l’ONU requereix a les institucions que adoptin totes les mesures perquè, en el cas de Sànchez, se li garanteixin els drets polítics, una petició que els grups de Junts per Catalunya, ERC i la CUP han fet extensible als altres dos candidats. Així ho van recollir en l’articulat de dues propostes de resolució que fan referència a l’article 25 del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, al contingut del qual apel·la l’ONU en la seva resposta a la demanda presentada per Sànchez. El diputat també demanava al comitè l’aplicació de mesures cautelars, que també van ser acceptades, i a ells s’aferren els partits independentistes tot i que pel que fa a Puigdemont només s’ha acceptat la demanda. Ara caldrà tenir en compte que tot i que l’Estat espanyol està subscrit al pacte internacional, hi ha interpretacions jurídiques que apunten que les resolucions d’aquesta organització no són vinculants i, per tant, podrien quedar en via morta.
Sigui com sigui, ahir el ple va aprovar les dues propostes gràcies als 68 vots a favor que els dona la majoria parlamentària. Faltaven els vots dels diputats Toni Comín i Carles Puigdemont, tot i que aquest últim havia demanat la delegació de vot que es va posposar a la setmana que ve.
Suport dels comuns
Per part de l’oposició, el text va tenir el suport de Catalunya en Comú Podem en els punts que feien esment a la resolució del comitè de l’ONU, mentre que van rebutjar els que concretaven aquests drets a fer possibles les investidures de Puigdemont, Turull i Sànchez. “Pot ser just però tornem enrere”, els criticava el president del grup, Xavier Domènech. “I tornar enrere pot ser molt apoteòsic, digne i èpic però segurament és perquè no sabem com tirar endavant, atrapats en un cicle sense fi cap a què? Noves eleccions?”, es preguntava el dirigent, que reiterava la seva crítica en una advertència: “Puigdemont? D’acord, i després què?”, manifestava.
“La presidència de la Generalitat no ha de passar per cap toga espanyola” sinó “només per les urnes” dels catalans, afirmava la diputada de JxCat Gemma Geis, encarregada de la defensa de les dues propostes de resolució en nom del seu partit. “Paciència i perseverança”, demanava Geis. “Som la llista del president Puigdemont i farem tot el que sigui possible per a la seva legitimitat com a president”, va afegir-hi.
Per part d’ERC, la diputada Anna Caula declarava que la democràcia està “suspesa” a l’Estat i defensava que la causa és “justa” i que per això l’ONU ha acceptat i tramitat les denúncies presentades per Sànchez i Puigdemont. És una altra “victòria de la democràcia” davant d’un Estat “autoritari i repressiu”. que “fa impossible aplicar el 21-D”. I per sortir de tots els dubtes, el diputat de la CUP Carles Riera desafiava JxCat i ERC a convocar “ja” un ple per investir Puigdemont com a president i va assegurar que els anticapitalistes assumien “totes les responsabilitats que calguin per fer-ho realitat, amb totes les conseqüències”. Els anticapitalistes només donen el seu sí a canvi d’una investidura de Puigdemont, mentre que el seu suport a la resta de candidats està supeditat a un programa republicà. El diàleg entre les tres forces independentistes i els comuns va acabar amb l’aprovació d’alguns punts de la proposta presentada pels comuns a favor de la llibertat dels presos i la denúncia de “l’actitud irresponsable” del govern espanyol.
A l’altra banda de l’hemicicle, Ciutadans i el PSC van apel·lar a la separació de poders per expressar-se del tot contraris a donar suport a declaracions del Parlament que insten a actuar el poder judicial.