“Si opinés com Rajoy dels presos no em passaria res”

Era en un despatx d’oficina, estava acompanyat del meu advocat i dos inspectors, amb molt amabilitat, escoltaven i redactaven el que tècnicament es diu Información previa. Hi ha l’ordre de dalt d’esbrinar què passa amb aquest que té tanta repercussió a Catalunya i els inspectors ho fan amb professionalitat. Han fet una dissecció de l’article i m’omple de satisfacció, els haurà agradat si li han dedicat tant de temps! És ironia, els he dit també a ells que faig ironia, que faig trops i que tinc energia periodística, que soc escriptor i he publicat novel·les com ara Sal en los zapatos abans que els cinc gats entressin a Estremera.

Sí, sí, és clar! Els inspectors i el meu advocat s’han estat barallant pel sentit o el no sentit de tal o tal altra metàfora. En una escola lingüística s’haurien divertit molt veient com dos inspectors de la secretaria d’Institucions Penitenciàries intentaven portar al seu terreny el significat d’un gat jugant al tennis [el relat d’observar un partit entre Forn i Junqueras] o el d’un gat enfilat a la teulada... Sisplau! Són metàfores literàries! És una manera de dir que són animals que no estan en el seu medi! Se’m va ocórrer això dels gats perquè jo agafo la moto per anar a la feina i últimament em trobo dos gats enfilats al seient de la moto i no hi haurien de ser, i d’aquí ve tot. I això és un país lliure, puc escriure sobre el que vulgui sense ofendre ningú i sense perjudicar la imatge d’una institució de la qual estic molt orgullós. La meva sensibilitat democràtica s’ha vist afectada per l’entrada d’aquests cinc gats a Estremera, em fereix i ho sento així, com poden perseguir el sentiment i la llibertat d’expressió?

Molts em fan costat en privat i a d’altres no els ha agradat, com ara a un sindicat progovernamental que em diu de tot. És un col·lectiu plural. La conseqüència que pot tenir el cas és fer-nos visibles i aconseguir algunes reivindicacions. Per què a policies i guàrdies civils els apugen el sou 500 euros i a nosaltres no? No s’entén i ens indigna. Formem part de la mateixa cadena de força de l’Estat, entomem els problemes que envien en furgons als centres penitenciaris, vivim situacions de risc com ells. Subratllo la soledat del funcionari de presons; la policia i la Guàrdia Civil van sobrades d’estima social.

En absolut! Si jo escric el mateix article amb la mateixa metàfora dels gats però, en lloc de sentir vergonya democràtica perquè estiguin presos dic que sento vergonya perquè estan lliures i així coincideixo amb la línia ideològica de Mariano Rajoy, si fos així no em passaria res. Volen que opini com Rajoy. No es qüestiona el dret a opinar d’un funcionari, sinó el dret a opinar d’una manera.

Mentiria si dic que no em preocupa. No m’agradaria ser castigat per una opinió, però si soc castigat recorreré a tots els tribunals i a l’ONU si cal! Són drets fonamentals i ningú me’ls reprimirà quan jo no ofenc ningú, no em faran callar.