Política

El Parlament contra Llarena

Torrent ajorna la investidura de Sànchez perquè Llarena no permet la votació

Proposarà a la mesa una querella contra el jutge

JxCat decidirà dimecres a Berlín amb Puigdemont

Quart intent d’investidura bloquejat. El president del Parlament, Roger Torrent, va ajornar ahir el ple d’investidura de Jordi Sànchez, després de la decisió del jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena de no permetre que fos votada la seva candidatura com a president de la Generalitat, en rebutjar la petició d’un permís perquè fos traslladat a la cambra o perquè hi participés per videoconferència. La mesa del Parlament es reunirà amb caràcter d’urgència aquest matí i, segons fonts parlamentàries, Torrent proposarà que la cambra presenti una querella contra el magistrat per prevaricació. Si la circumscriuen a la justícia espanyola, l’hauran de presentar al mateix Tribunal Suprem. JxCat, ERC i la CUP van coincidir en la necessitat de donar una resposta conjunta al que consideren una vulneració de les mesures cautelars dictades pel Comitè de Drets Humans de l’ONU. Els dos futurs socis de govern tenen majoria absoluta a la mesa per impulsar la mesura judicial. Cs, però, ho denunciarà perquè ho creu “il·legal”.

Torrent i la defensa de Sànchez s’havien dirigit a Llarena per demanar-li que garantís a l’expresident de l’ANC l’exercici dels seus drets polítics després del pronunciament de l’ONU. Llarena, però, va argumentar la necessitat de limitar parcialment els drets de Sànchez per assegurar els drets constitucionals i polítics dels espanyols i de l’electorat català. “Avui em pregunto si els catalans van tornar a delinquir el 21-D dipositant els seus vots a les urnes”, va declarar Sànchez a Twitter.

El fet que és que JxCat i ERC preveien que Llarena impediria la investidura de l’expresident de l’ANC, vistos els precedents. Però més enllà de la presentació de la querella, la resposta dels tres grups independentistes està igual de lluny d’embastar-se. Tot i les presses d’ERC per formar un govern “efectiu” tan aviat com sigui possible, JxCat no preveu proposar amb immediatesa un altre candidat. Encara més, no garanteix no demorar la presentació d’un quart nom que permeti aixecar el 155, tot i que, tal com va explicar aquest diari, fonts del grup de Puigdemont van negar des del primer moment el compromís perquè es formés l’executiu abans de Sant Jordi com reclamaven els republicans. Consideren que hi ha temps fins al 22 de maig, la data límit per a la convocatòria d’eleccions. La portaveu de JxCat, Elsa Artadi, va plantejar obrir una “reflexió” sobre si l’independentisme està disposat a “seguir el joc” a l’Estat, en un context en què la CUP manté que s’ha d’investir Puigdemont.

El grup parlamentari de JxCat es reunirà dimecres a Berlín per decidir el pròxim pas a fer, després de mantenir contactes amb el mateix Sànchez, a Soto del Real, i amb els consellers Jordi Turull i Josep Rull, a Estremera. Puigdemont marcarà el camí a seguir, quan hi ha veus a JxCat que insisteixen en la seva investidura. Una opció que no han descartat mai, però per a la qual necessitarien, almenys, que s’hagués reformat la llei de presidència. ERC tampoc ha vist mai clar que la mesa hagi d’assumir riscos per una investidura que l’Estat vetaria i no permetrien aixecar el 155. Puigdemont va denunciar la situació en una piulada: “No respecten el resultat de les eleccions. No respecten la majoria parlamentària. No respecten les Nacions Unides.” El president de la Generalitat es va reunir ahir a la capital alemanya amb el seu antecessor al càrrec, Artur Mas, per primer cop des de l’alliberament de Puigdemont.

Per JxCat, el jutge ja no diu tan sols que presentin un candidat que no estigui processat, sinó que està dient que qualsevol candidat independentista no és “elegible” tot i que JxCat, ERC i la CUP es van presentar amb un “programa electoral republicà”. És, va dir Artadi, un “cop d’estat togat”. “El que estan dient és que qualsevol candidat que proposem és susceptible d’acabar a la presó”, va denunciar Josep Costa, també diputat de JxCat i vice-president primer del Parlament. El que s’hauria de prioritzar, creu, és dirimir com es pot constituir un executiu “sense que això signifiqui que tots acabem a la presó”.

ERC reiterava la necessitat, però, de formar un govern de manera urgent perquè l’independentisme sigui “més fort” per afrontar la repressió. La gestió dels Mossos d’Esquadra i dirigir els mitjans públics de comunicació els enfortiria, troben. Així ho va defensar el portaveu dels republicans al Parlament, Sergi Sabrià.

LES FRASES

No respecten el resultat del 21-D. No respecten la majoria parlamentària. No respecten l’ONU
Carles Puigdemont
PRESIDENT DE LA GENERALITAT
Defenso els drets polítics dels 135 diputats i, a través d’ells, els del conjunt de la ciutadania
Roger Torrent
PRESIDENT DEL PARLAMENT
Avui em pregunto si els catalans van tornar a delinquir el 21-D dipositant els seus vots a les urnes
Jordi Sànchez
DIPUTAT DE JXCAT

Crida a la no-violència

M. BATALLER

El col·lectiu En Peu de Pau fa una crida perquè les mobilitzacions es desenvolupin en el marc de la no-violència. Per aquest motiu, repartiran adhesius, evidentment de color groc, amb el lema “Sempre en Peu de Pau” i “M’enganxo a la no-violència”. Ahir van voler simbolitzar aquesta unitat amb una foto de família a la plaça del Rei de Barcelona amb desenes de membres del col·lectiu i també amb la presència del president del Parlament, Roger Torrent, i diputats de Junts per Catalunya, ERC, la CUP i En Comú Podem. “Rebutgem qualsevol acció ciutadana, policial o d’administracions que comporti violència. Estem compromesos amb els drets humans i la resolució pacífica dels conflictes”, assegura En Peu de Pau en un comunicat que van llegir vuit dones de la societat civil. També van lamentar que les protestes dels CDR durant la Setmana Santa hagin estat tipificades per la fiscalia com a terrorisme, encara que el jutge va acabar ahir rebaixant-ho a un delicte de desordres públics. “Qualificar el legítim dret de protesta de terrorisme és una forma d’erosionar els drets democràtics i encara més quan no va haver-hi violència”, hi afegeixen. Això sí, van deixar clar que la no-violència no significa “inacció” ni “passivitat” ni renunciar a “cap compromís ètic ni de drets”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
societat

La fundació Ampans genera un valor social de 112 milions

ANÀLISI

La llarga ombra de Pasqual Maragall

ELS PROTAGONISTES

Un mandat marcat pel torcebraç polític

llançà

Espanya, “país bananer”

Barcelona

El cas Casado, a punt de quedar en no-res

Madrid

L’AMI estudia una querella contra la fiscalia

barcelona

Marxa a Barcelona per reivindicar l’1-O

barcelona
L’APUNT

Amb la soga al coll

Rússia i la Xina alerten els EUA que respondran a l’última tanda de sancions

MOSCOU/PEQUÍN