En defensa de tots els diputats

El Parlament presentarà una querella contra el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena i tots els magistrats que han impedit que Jordi Sànchez exerceixi els seus drets polítics. JxCat i ERC, que tenen la majoria de la mesa de la cambra, van tirar endavant la mesura legal, tot i els dubtes que van expressar els lletrats i el rebuig de Cs, el PSC i el PP. Els comuns, en canvi, la van avalar. Els dos futurs socis de govern, amb el suport de la CUP, van justificar que sigui el Parlament el que presenti la querella al·legant que la decisió de Llarena de no permetre la investidura de Sànchez afecta el dret dels 135 diputats a fer un debat d’investidura amb normalitat.

El ple per investir l’expresident de l’ANC s’havia de celebrar ahir, però el jutge no va concedir a Sànchez un permís perquè fos traslladat a la cambra i pogués assistir al debat, i també va rebutjar que hi intervingués per videoconferència, tot i les mesures cautelars dictades pel Comitè de Drets Humans de l’ONU. Segons fonts parlamentàries, a més, el president de la cambra, Roger Torrent, estudia viatjar la setmana vinent a Ginebra, on hi ha la seu del comitè. D’entrada, Torrent va convocar una reunió extraordinària de la mesa per tirar endavant la querella. Cs i el PP van advertir els membres independentistes que integren l’òrgan rector que podrien incórrer en un delicte de malversació de fons públics. Els encarregats d’executar aquest pas d’ofensiva legal són els lletrats del Parlament. Mentre no redacten la querella, la mesa també va aprovar presentar una queixa formal contra Llarena al Consell General del Poder Judicial, a petició dels comuns.

En la reunió de la mesa, segons diverses fonts parlamentàries, el secretari general del Parlament, Xavier Muro, i el lletrat major, Antoni Bayona, van expressar els seus dubtes amb relació a la presentació de la querella, atès que considerarien més lògic que fos el mateix Sànchez, JxCat o els grups parlamentaris independentistes els que la interposessin. També van subratllar que els lletrats no són experts en dret penal. Segons algunes fonts, es va deixar oberta la possibilitat que consultin especialistes en aquest àmbit a l’hora de redactar-la.

En un acte d’homenatge del Parlament als represaliats pel franquisme, Torrent va al·legar que, “amb la defensa dels drets concrets dels diputats a l’exili i a la presó, estem defensant els drets de tots”. Per JxCat i ERC, és la institució la que ha de presentar la querella, perquè hi ha en risc la vulneració dels drets de tots els diputats. La redacció de la querella és la iniciativa conjunta que JxCat, ERC i la CUP van pactar com a resposta a la vulneració de l’Estat espanyol de les mesures cautelars del Comitè de Drets Humans de l’ONU. Les tres forces, tanmateix, mantenen diferències de fons sobre com han de procedir a partir d’ara pel que fa a la investidura. Mentre que els anticapitalistes insisteixen en l’opció de Carles Puigdemont, JxCat dilata la decisió sense tancar la porta a reintentar la votació del president i ERC apressa perquè es formi un govern que aixequi el 155 com més aviat millor.

L’acord de tirar endavant una querella per prevaricació situa, per primer cop en el mandat, una decisió de la mesa del Parlament en el punt de mira judicial. D’entrada, Cs va assegurar que fiscalitzarà tots els recursos públics que es destinin per impulsar-la. La seva líder a Catalunya, Inés Arrimadas, va acusar Torrent i els grups independentistes d’usar el Parlament “com si fos un gabinet d’advocats dels senyors Sànchez i Puigdemont”. Per Arrimadas, el president de la cambra “està fent el mateix camí que la senyora Forcadell”. La predecessora de Torrent està en presó preventiva al centre penitenciari d’Alcalá-Meco, processada per un delicte de rebel·lió. Cs sosté que els independentistes “tenen un problema amb la realitat” i el que fan és “allargar l’escenificació del procés”.

El PSC va argumentar que, amb la querella, es produirà un “conflicte institucional” entre els poders legislatiu i judicial i ho considera la “pitjor opció”. “El Parlament ha de ser un espai per al diàleg, no una arma llancívola contra els poders de l’Estat”, va afirmar la portaveu dels socialistes catalans a la cambra, Eva Granados.

El PP, per la seva banda, estudiarà si amb la redacció de la querella es podria cometre un delicte de malversació. Un advertiment que també va fer des de Madrid el govern espanyol. El diputat popular Alejandro Fernández va assegurar que es tractaria d’un “cas de llibre”, perquè es destinarien recursos públics a un “interès particular”.

Els comuns –que, com el PP i la CUP, tenen veu en les reunions de la mesa, però no representants que la integrin i, per tant, tampoc dret a vot– es van alinear amb la majoria independentista. Consideren que la mesura s’emmarca en la defensa dels drets democràtics, un àmbit en què els de Xavier Domènech han fet el pas per situar-se amb JxCat, ERC i la CUP, malgrat les discrepàncies que mantenen pel que fa a l’enfocament de la investidura i al programa de govern. De fet, participaran en la manifestació de demà per la llibertat dels presos polítics. Els comuns van proposar sense èxit a la mesa que es fes una consulta prèvia a un penalista extern, segons fonts parlamentàries.