Diada sense Palau ni creus

Per primer cop des de la recuperació de la Generalitat, el president de Catalunya no serà a Barcelona el centre de la celebració institucional de la festa de Sant Jordi, patró de Catalunya des de l’edat mitjana i sant la imatgeria del qual és omnipresent al Palau governamental de la barcelonina plaça de Sant Jaume. També per primer cop des del 1982 el govern de la Generalitat no reconeixerà la trajectòria i el servei al país de desenes de personalitats i entitats de tots els camps professionals. Aquest serà el primer Sant Jordi sense les Creus de Sant Jordi i sense missatge del president des de la sala gòtica del Palau –tot i que Puigdemont té previst fer el missatge des de Berlín.

El del 1978 va ser el primer Sant Jordi de Josep Tarradellas com a president, retornat després de 38 anys d’exili. Aquell diumenge 23 d’abril, Tarradellas va centrar els actes institucionals i es va convertir en una jornada reivindicativa de l’Estatut. Una manifestació unitària a la plaça de Sant Jaume –“Volem l’Estatut”– reclamava una llei orgànica que no fos inferior en competències a la del 1932 i que dotés de més pes una Generalitat encara provisional. El seu successor, Jordi Pujol, instituïa l’entrega de la Creu de Sant Jordi. Tot just acabades de guanyar les eleccions i format govern el 1981, el primer executiu de Pujol no entregarà les Creus d’aquell any fins al començament del 1982. Però res és tan extraordinari com el que passa enguany.

El president Carles Puigdemont és a l’exili després d’haver estat destituït pel govern espanyol i la majoria dels seus consellers –que no van marxar– són a la presó. Quaranta-un anys després del retorn de Tarradellas.

El Departament de Presidència va comunicar fa uns dies a l’Arquebisbat de Barcelona que no tindria lloc la missa ni la benedicció de roses al Palau a què havia quedat reduït l’acte oficial després que el president Artur Mas va eliminar la recepció política i social per les estretors pressupostàries. El missatge del president s’ha realitzat ininterrompudament des del Palau per la simbologia institucional però també històrica lligada amb Sant Jordi. Quan es va construir el 1400 com a seu de la Deputació del General de Catalunya ja es va situar la creu de Sant Jordi sobre l’entrada del carrer de Sant Honorat i el medalló del sant matant el drac sobre la portalada del carrer del Bisbe. Les Corts Catalanes van manar construir una capella del sant a l’interior.

Tampoc hi haurà conseller de Cultura assistint a actes editorials i literaris. De fet, el conseller Santi Vila ja no va assistir l’any passat al principal acte previ en suport a la declaració de la festa del llibre i la rosa com a patrimoni immaterial de la Unesco. La decisió del govern espanyol d’enviar-hi la vicepresidenta Sáenz de Santamaría en comptes d’un alt càrrec del ministeri va fer que el govern català respongués enviant-hi el vicepresident Junqueras.

Els responsables de segona línia en funcions a la Generalitat han decidit “el millor”: no fer els actes principals sense president ni govern. Davant d’una situació totalment anòmala i incòmoda, el govern espanyol ha preferit no prendre iniciatives que poguessin causar polèmica. Ni forçar la celebració d’actes ni fer que membres del govern de l’Estat en presidissin algun.