Diada d’excepcionalitat política

Roses grogues a la font de Sant Jordi del Pati dels Tarongers en el primer 23 d’abril sense govern des del restabliment de la democràcia, amb l’autonomia intervinguda i bona part de l’executiu destituït a l’exili i a la presó, on hi ha nou polítics i dirigents civils catalans. Des de Berlín, el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va reivindicar la diada com una aportació que fan els catalans “com a poble” i, alhora, com una manera d’explicar “com volem ser i de quina manera volem continuar vivint com a catalans però també oberts al món”. A tocar de la galeria gòtica on, l’any passat, Puigdemont va pronunciar el discurs tradicional per Sant Jordi, ciutadans deixaven roses grogues per remarcar l’excepcionalitat de la diada. La jornada de portes obertes de Palau va ser l’únic acte que es va mantenir en l’agenda habitual de la Generalitat. El van visitar 8.000 persones.

No hi va haver ni la benedicció de roses, ni la missa de cada any, ni l’atorgament de les creus de Sant Jordi que voltava la diada. Després de fer llargues cues, els visitants anaven entrant a un Palau buit d’autoritats en què el govern espanyol tampoc no va voler forçar la celebració de cap acte, mentre insta els partits catalans a formar govern que acati la legalitat autonòmica i espanyola i intenta que el PNB avali els pressupostos generals de l’Estat. Puigdemont va gravar un vídeo des d’Alemanya, alguns dels membres del govern empresonats van difondre missatges a Twitter i els partits van aprofitar la jornada per redoblar els respectius missatges polítics. En un comunicat, l’anomenat govern legítim va reivindicar l’esperit de Sant Jordi per fer front als dracs de la censura i l’exili.

Al vespre, la vicepresidenta del govern espanyol, Soraya Sáenz de Santamaría, va assistir a un acte de Societat Civil Catalana en què l’entitat va atorgar el “premi al seny” a Manuel Valls, exprimer ministre de França, i al president del Parlament europeu, Antonio Tajani. Valls, reconeixent l’expectativa generada per la seva possible candidatura per Cs a Barcelona a les municipals, va indicar que sempre serà en el “combat” per “la democràcia, la llibertat i la societat civil catalana”. “Roda el món i torna al Born”, va dir.

El president del Parlament, el màxim càrrec institucional emanat de les eleccions del 21-D, va demanar que la diada es convertís en una jornada per “reivindicar les llibertats” i va desitjar que sigui l’última amb presos polítics i exiliats. Torrent va dipositar una rosa groga al mural amb què Òmnium va reivindicar la llibertat dels presos a la plaça de Catalunya. Torrent també va expressar el seu rebuig al requisament de samarretes grogues, bufandes i xiulets en la final de la copa del Rei de futbol. El president de la cambra va censurar-ho perquè, al seu criteri, “en una democràcia madura, en un estat de dret, no es prohibeixen els colors”. “No passa a cap democràcia”, va rematar.

Amb la ressaca d’aquests fets, el portaveu adjunt de JxCat, Eduard Pujol, va demanar al delegat del govern espanyol a Catalunya que viatgi a Madrid per demanar la dimissió del ministre de l’Interior, Juan Ignacio Zoido. JxCat va denunciar el que considera una “maniobra molt ben dibuixada” per prohibir “colors i paraules”. “Qualsevol cosa que no sigui així serà la segona part de la vergonya de l’1-O”, va advertir. La coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal, va lamentar que fos una “diada atípica” que es vivia “amb el cor encongit”, i pendent de Berlín, Brussel·les, Ginebra, Escòcia, i de les presons d’Estremera, Alcalá-Meco i Soto del Real.

En un context en què JxCat manté la porta oberta a tornar a intentar investir Puigdemont a distància, aquesta vegada després de reformar la llei de la presidència i del govern, ERC va tornar a argumentar “la necessitat de recuperar la Generalitat com més aviat millor”. L’adjunt a la presidència dels republicans, Pere Aragonès, va reclamar una “investidura efectiva” que permeti que el president escollit pugui nomenar consellers i es restableixi la institució. L’executiu de Mariano Rajoy, però, està decidit a obrir el debat multilateral per a la reforma del model de finançament, pendent de revisió des del 2014. El també secretari d’Economia troba que “no tindria cap sentit anar” a la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera en què es podria abordar el model en les pròximes setmanes. Després de recordar que la trobada no s’ha convocat formalment, va preguntar quins interessos hauria de defensar el representant de la Generalitat que hi anés. “Els del govern que l’ha nomenat? Els de la majoria parlamentària actual? Els dels partits del 155?”, va reflexionar.

El diputat de la CUP Carles Riera va lamentar que la d’ahir fos “una diada d’alegria però també de dolor, ràbia, lluita i combat”. “No tenim cap dubte que el moviment republicà i independentista ha estat basat en la desobediència civil i la no-violència, i seguirà així tot i els intents absurds i falsos de criminalització”, va dir.

La líder de Cs, Inés Arrimadas, va defensar la necessitat que Sant Jordi sigui un dia “apolític” i “de tots els catalans”, i va demanar que cap partit intentés “patrimonialitzar” la diada, cosa que, al seu parer, ha passat amb l’Onze de Setembre. En això també hi coincideix el president català del PP, Xavier García Albiol. Els populars, de fet, van proposar que la diada nacional de Catalunya sigui el 23 d’abril i no l’Onze de Setembre. Segons Albiol, Sant Jordi “per sort representa millor tots els catalans” i “no ha estat contaminada ni segrestada pels independentistes”, sosté.

Per Miquel Iceta, la d’ahir és la “millor” festa de Catalunya. El primer secretari dels socialistes catalans va al·legar que, malgrat les reivindicacions polítiques que van marcar la jornada, “al final el que queden són els llibres i les roses, que uneixen a tothom”. El socialista Salvador Illa va denunciar que van fer pintades al seu domicili, fent referència als CDR. “Coneixen poc els socialistes si pensen que aconseguiran alguna cosa amb aquest bast intent d’intimidació”, va denunciar.