Contra el relat criminal
Les defenses dels 29 processats pel cas de la independència de Catalunya desbrossen els fets imputats per intentar desmuntar les tergiversacions
En la inexistència d’alçament violent s’haurà d’insistir també
Els 25 càrrecs públics i de la societat civil i els quatre càrrecs de la policia catalana processats, al Tribunal Suprem els primers i a l’Audiencia Nacional els segons, per haver impulsat la secessió de Catalunya de l’Estat espanyol, ja es preparen per anar a judici, tot i que encara queden recursos pendents, així com els escrits d’acusació, amb les penes que els demanen, i de defensa.
En aquests sis mesos d’instrucció, la manca d’unitat entre les formacions sobiranistes ha torpedinat un intent de front comú judicial, tot i que s’ha exhibit darrerament amb la demanda del trasllat dels nou presos polítics a centres catalans. Amb tot, els penalistes presents en l’anomenada causa general contra l’independentisme català són experts reconeguts, tot i que la politització d’aquest procés penal els ha descol·locat més d’un cop. La resolució de processament feta el 21 de març pel magistrat del Suprem Pablo Llarena marca els límits del relat criminal, que les acusacions hauran de provar i les defenses desmuntar en el judici, previst per a finals d’any. També l’inexistent alçament públic i violent, necessari per complir els delictes de rebel·lió o de sedició. Un esborrany contra el relat criminal podria ser aquest:
15 BOE i 6 DOGC
Ningú pot dubtar que és un judici polític, contra la ideologia independentista. Dels 70 fulls de la interlocutòria, el magistrat Llarena descriu la gestió política del govern i del Parlament fins a la plana 42. En els antecedents de fets, el jutge es remunta al 19 de desembre del 2012, quan el president Artur Mas signa amb el líder d’ERC, Oriol Junqueras, l’Acord per la transició nacional i per garantir l’estabilitat del govern de Catalunya, i els acaba amb la declaració d’independència de Catalunya, el 27 d’octubre del 2017.
Per evidenciar aquesta acció política, mai amagada, el jutge cita fins a sis números del DOGC i fins a quinze del BOE, per recollir des de la resolució d’inconstitucionalitat de la llei de consultes del 2015, tot i fer-se el 9-N del 2014, fins als diversos advertiments a consellers i membres de la mesa del Parlament perquè no aprovessin accions i lleis a favor de la secessió. El delicte de desobediència al Tribunal Constitucional, que només implica inhabilitació, no es discuteix.
‘EnfoCATs’ ‘vs’ llibre blanc
EnfoCATs, el document apòcrif i sense data trobat al domicili de l’exsecretari general d’Economia Josep Maria Jové, va ser el full de ruta amb què la Guàrdia Civil va redactar atestats criminalitzadors sobre polítics i els presidents d’Òmnium Cultural i de l’ANC. La jutgessa de l’Audiencia Nacional Carmen Lamela ha copiat aquest relat, que no inclou la gran cita de l’1-O. El jutge Llarena també, tot i que en la resolució de processament ha escollit com a full de ruta més clar (i prova indiscutible) el llibre blanc per la transició nacional de Catalunya, que va presentar el president Mas el 2014 i omple de contingut el president Puigdemont amb el PDeCAT, ERC i la CUP.
L’error amb Jové
El primer indici de violència no arriba fins a la pàgina 43 de la resolució, en què el jutge qualifica d’“incendiària convocatòria” de l’ANC i Òmnium la crida als ciutadans per mostrar el seu rebuig als escorcolls de la Guàrdia Civil, amb permís del titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona, per escapçar l’organització del referèndum d’autodeterminació, el 20 de setembre passat. La principal inspecció era al Departament d’Economia, a la rambla de Catalunya.
Els Mossos d’Esquadra han assegurat en la instrucció que no van ser informats d’aquests escorcolls sorpresa i el cap de la Guàrdia Civil que va dirigir-los hauria d’explicar si tot va ser prou coordinat o desgavellat. Una evidència n’és el cas de l’exsecretari general d’Economia, que va ser detingut d’una manera espectacular quan entrava amb el seu cotxe a Barcelona, abans de les 9 del matí. En lloc de conduir-lo a la seu del departament, que era a tocar, van recular fins al seu domicili, a les Franqueses del Vallès. Allà, la lletrada de l’administració de justícia del territori, en una acció més garantista, tot i que permesa, es va plantar i va dir que no començaria la inspecció fins a l’arribada de l’advocat de Jové, Andreu van den Eynde. S’hi van estar hores, mentre els ciutadans, indignats, anaven omplint el centre de Barcelona. Què hauria passat si Jové hagués estat conduït a les 9 del matí a la seu d’Economia? Llavors hi havia unes 10.000 persones, segons els atestats, i no 60.000, segons la darrera dada (la més alta) recollida pel jutge. Els concentrats només cridaven contra els escorcolls i a la nit hi va haver algun llançament d’objectes.
Aquell 20 de setembre criminalitzat va ser una acció similar a les que realitza el moviment de la PAH per evitar desnonaments per ordre judicial, segons ha exposat en els recursos el penalista Jordi Pina, defensor de Jordi Sànchez. La Guàrdia Civil volia entrar Jové amb cotxe fins a la porta d’Economia, missió impossible, però cap agent va ser agredit. Les altres inspeccions, com la de Lluís Salvadó, a la secretaria d’Hisenda, es van realitzar. Al final, només tres cotxes, amb armes a l’interior, que no es van furtar –com es diu– i que podria ser un oblit greu dels agents.
Tres vídeos
El jutge Llarena cita tres vídeos del 20-S: un de Sànchez, llavors president de l’ANC, a les 9.39 h davant d’Economia; Sànchez i Jordi Cuixart, president d’Òmnium, damunt del cotxe de la Guàrdia Civil, i un darrer de Cuixart cridant: “No passaran!” Els inclou per il·lustrar la seva incitació a la “muchedumbre”.
Les defenses segur que aportaran un munt de vídeos i fotografies per demostrar que els concentrats no van intentar assaltar la seu d’Economia, que hi havia un cordó de voluntaris per fer un passadís als agents i polítics que s’hi acostaven, i que la seu no va ser vigilada només per dos agents dels Mossos, com sosté Llarena. La penalista Olga Tubau, defensora del major Josep Lluís Trapero, detalla en un dels seus recursos a l’Audiencia Nacional que no hi va haver “cap omissió dolosa” del cos policial, ja que a les 12 del migdia hi havia onze equips dels ARRO i de la Brimo per donar suport a la Guàrdia Civil, que esperaven Jové per fer la inspecció, i que al final la van fer sense ell (acció il·legal) i van marxar de matinada.
L’ordre als Mossos
L’agenda de Jové, comissada a casa seva, recull que el 8 de novembre del 2016 va anotar que els Mossos sempre farien el que diguessin els jutges. Cap dels dos jutges instructors ho recull. Per contra, la jutgessa Lamela i el jutge Llarena, en les resolucions, sí que afirmen que la cúpula dels Mossos devia rebre una ordre política per no impedir el referèndum. No n’hi ha cap prova objectiva, ni tampoc que el dispositiu de l’1-O fos “fraudulent per incomplir el mandat judicial”. Trapero va ordenar una acció per no pertorbar la convivència, com va dictar la magistrada del TSJC.
Els ferits
Llarena detalla les lesions menors que van tenir un centenar d’agents de la policia espanyola i de la Guàrdia Civil en carregar contra els ciutadans per aconseguir les urnes. En aquest punt el jutge diu que hi va haver veïns ferits, però no que van ser-ne 1.066. La “massacre” que segons la sala penal del Suprem podria haver-se produït si hi hagués hagut més dels 6.000 agents desplaçats enfront dels dos milions de ciutadans és un raonament temerari. Els agents antiavalots espanyols anaven protegits amb casc i armilles i armats amb porres i escopetes de bales de goma. La majoria dels ciutadans feien resistència passiva.
