El TC admet a tràmit el recurs de l’Estat i suspèn la llei catalana que garanteix l’accés sanitari universal

El TC ha admès a tràmit el recurs de l’Estat contra la llei catalana que garanteix l’accés sanitari universal, tal com publica el BOE aquest dissabte. Com que el president del govern va invocar l’article 161.2 de la Constitució, l’alt tribunal suspèn la vigència i l’aplicació dels articles impugnats de la normativa, a l’espera que hi hagi una sentència definitiva.

Aprovada pel Parlament de Catalunya el juny de l’any passat , la llei estableix que totes les persones residents a Catalunya tenen dret a l’assistència sanitària amb càrrec als fons públics mitjançant el Servei Català de la Salut (CatSalut) i que la forma d’acreditar-ho és l’empadronament. El Tribunal Constitucional ja va declarar inconstitucional la llei del País Valencià que tenia la mateixa finalitat i permetia l’accés sanitari universal als immigrants en situació irregular.

Es tracta de la Llei 9/2017 de 27 de juny i els articles suspesos són l’1, 2 (apartats 2 i 3), 3, 4, 5 i les disposicions addicionals segona, tercera, quarta i setena, així com la disposició final primera. L’article 1 defineix que tots els residents a Catalunya tenen dret a l’assistència amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut. Els apartats 2 i 3 de l’article 2 exposa que s’entén per ’residents’ les persones empadronades en un municipi, així com els col·lectius en risc d’exclusió social. Entre altres coses, l’article 4 subratlla que els que no tinguin condició de ’residents’ sí que tindran dret com a mínim a ser atesos en cas d’urgència.

La normativa es va aprovar amb el vot contrari del PP de Catalunya, l’abstenció de Cs i el vot favorable de la resta de grups. L’aleshores conseller de Salut, Antoni Comín, va destacar el dia de l’aprovació que la llei “restaurava la universalitat perduda”, en al·lusió al decret que va aprovar el 2012 el govern espanyol que deixava sense cobertura gratuïta les persones immigrades en situació irregular.

La llei estableix que serà l’empadronament el mitjà per acreditar la residència a Catalunya per tenir accés a la sanitat pública. El 2012, el govern espanyol va establir la necessitat de ser beneficiaris del sistema nacional de salut de l’Estat per poder accedir-hi i això deixava fora tots aquells immigrants en situació irregular. El Govern va emetre en resposta una instrucció que garantia l’accés en gairebé tots els supòsits però que establia una carència de tres mesos d’empadronament.

Amb la llei es garanteix l’accés a la sanitat pública des del primer moment a través del padró. En el cas que no hi hagi aquest padró, la norma estableix altres criteris d’arrelament per garantir l’accés a la sanitat a col·lectius en risc d’exclusió social. Aquests criteris s’hauran de concretar a través d’un reglament que el conseller ha assegurat que s’elaborarà en el termini de tres mesos.

D’altra banda, la normativa solucionava la situació que vivien fins ara els catalans residents a l’estranger que no podien tenir accés a la sanitat pública quan estaven de visita al país.