Homenatge a Romeva

“Sota un govern que empresona algú injustament, el lloc adequat per a un home just també és la presó.” Amb aquesta frase del teòric de la desobediència civil i filòsof estatunidenc Henry David Thoreau, va referir-se ahir al conseller empresonat Raül Romeva el president de Fundipau, Antoni Soler. “Són a la presó per coherència davant d’un Estat que es comporta injustament”, afirmava aquest activista i professor en la taula rodona sobre la defensa no violenta dels drets civils i polítics que ahir el grau de relacions internacionals de la Universitat Ramon Llull va dedicar al conseller que havia estat un dels seus professors.

Soler es va referir a la resistència activa com una de les eines de la desobediència civil perquè la no-violència implica “combat contra la injustícia, sense fer mal i sense voler mal”. Aquest teòric de la no-violència va fer una crida a fer front a l’estratègia de la “confusió” que practiquen el poder polític, judicial i mediàtic en el cas català per identificar un fet il·legal amb delicte i violència: “La desobediència pot ser il·legal però no és delicte ni violència.” A més, Soler hi va afegir que el no-violent “desobeeix a cara descoberta” i que els seus actes són legítims encara que siguin il·legals.

Soler defensa que el no-violent no busca el càstig però evita que “la por del càstig el paralitzi” i denuncia que, en el cas de Romeva, s’ha utilitzat el dret penal contra “una ideologia”. Defensa la justícia com un valor de la no-violència, una justícia basada en la veritat: “No es pot construir la justícia des de l’error i l’engany”. Soler va provocar l’aplaudiment de l’auditori en donar les gràcies a Romeva i a la resta d’empresonats per la seva “generositat i esforç”.

La professora de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals de la URL, Montserrat Arbós, va conèixer Romeva de voluntari als Balcans, on va acabar sent cap de gabinet del representant de la Unesco a Sarajevo: “L’experiència dels Balcans ocupa un lloc especial en l’ànima militant i pacifista de Romeva.” Arbós adverteix de la “violència subtil” que suposa haver-lo acusat de rebel·lió, “un delicte que implica necessàriament haver actuat amb violència”.

Després d’agrair l’homenatge al seu marit, Diana Riba va insistir que és a la presó per “un alçament violent contra l’Estat que no ha existit” i en va llegir un missatge. Després de defensar la universitat com a espai d’aprenentatge, Romeva diu que és a la presó “perquè no ens n’hem sortit a l’hora de parlar. Hi soc per haver fet política. Els que ens hi han posat ho han fet perquè han renunciat a fer política”. Romeva feia una crida final als presents: “No ens lamentem. Reivindiquem-nos cada dia.”