ETA ja és història

ETA, punt final. Gairebé seixanta anys després de la seva fundació, el desembre del 1958, i de 849 morts –segons dades del govern basc–, Euskadi ta Askatasuna (Euskadi i Llibertat) posa fi a la seva trajectòria. L’organització basca ja desarmada va anunciar la decisió en una última declaració donada a conèixer ahir, en un acte a la seu de la fundació de diàleg humanitari Henry Dunant, a Ginebra. El seu director, David Harland, va ser l’encarregat d’informar de la decisió davant d’agents internacionals i mitjans de comunicacions. Prèviament, els agents internacionals van veure el vídeo amb la declaració final d’ETA, en què es veu a cara descoberta l’històric dirigent d’ETA Josu Urrutikoetxea Bengoetxea, Josu Ternera, en parador desconegut des del 2002, llegint el comunicat, d’uns tres minuts. Ahir només es va fer públic l’àudio del vídeo. Poc després es difonia un segon vídeo, en què la també històrica militant d’ETA i presa Marixol Iparragirre, Anboto, donava lectura el mateix comunicat en què es confirma el final de trajectòria i, en conseqüència, el “desmantellament” total del “conjunt de les seves estructures”.

“ETA ha desmantellat totalment el conjunt de les seves estructures. ETA dona per conclosa tota la seva activitat política. No serà més un agent que manifesti posicions polítiques, promogui iniciatives o interpel·li altres actors”, diu l’organització en la seva declaració, en què explica que ha pres aquesta “decisió històrica” perquè el “procés a favor de la llibertat i la pau continuï per un altre camí”.

Anuncia, però, que els seus exmilitants “continuaran amb la lluita per una Euskal Herria reunificada i independent”. Aquesta última comunicació d’ETA ha estat precedida per dues declaracions més fetes públiques el mes passat: la primera, coincidint amb l’Aberri Eguna (Dia de la Pàtria Basca), que va dedicar als seus militants, i la segona, donada a conèixer el 20 d’abril passat, en què reconeixia el dolor causat i el sofriment i demanava perdó a les víctimes.

ETA arriba al final de la seva existència sis dècades després de la seva fundació com a resultat d’un debat intern en el qual han participat, segons dades fetes públiques pel director del Centre Henri Dunant pel Diàleg Humanitari, gairbé 3.000 militants, tot i que només van poder “votar la meitat”. “Al final un 93 % dels que hi participaven van donar suport a la decisió de posar fi a la seva activitat política”, com a conseqüència lògica de la decisió adoptada el 2011 d’abandonar definitivament la seva lluita armada i el seu “desarmament el 2017”, hi va afegir David Harland. Amb la declaració d’ahir ETA posa fi a sis dècades d’existència, el final de la qual escenificarà avui en un acte que tindrà lloc a Kanbo (Baiona, País Basc del Nord) davant agents internacionals. Serà també avui quan els governs basc i navarrès facin una declaració conjunta. El lehendakari Iñigo Urkullu sí que va recordar “totes les víctimes” i va fer una crida a treballar per “una convivència amb memòria fonamentada en el compromís ètic, la dignitat humana i els drets de totes les persones”, i va mantenir que ETA “ha deixat de pertorbar-nos per sempre”. “La societat basca es treu el plom de les ales per volar en llibertat”, va declarar el PNB, a través d’un missatge a la xarxa social Facebook. “S’obre un nou cicle, és moment de fer passos com a país”, va assenyalar en el seu compte a Twitter el coordinador general d’EH Bildu, l’històric dirigent independentista Arnaldo Otegi. Per la seva banda, Podem Euskadi va considerar que la decisió d’ETA de dissoldre’s arriba “tard i malament”. “Un final sense reconèixer les víctimes no és el final que la societat basca de manera aclaparadora esperava”, hi va afegir. L’exministre de l’Interior i expresident del PP basc Jaime Mayor Oreja va advertir que l’anunci de dissolució culmina en realitat la “legalització” i legitimació de l’organització i “reforça” el seu projecte polític, que no es altre que “la ruptura d’Espanya”.