Llarena veu ara sedició
El jutge del Suprem manté la decisió d’enviar a judici els 23 acusats del govern, polítics i els líders de l’ANC i Òmnium
Admet que el delicte de rebel·lió es pot rebaixar, acció que podria acceptar la fiscalia però no VOX
Pregunta a la fiscalia si ha d’incloure Jové i Salvadó en la causa
Un miratge. És l’efecte de la resolució del magistrat del Suprem Pablo Llarena, comunicada ahir, en què manté el processament per als 23 membres del govern, de la mesa del Parlament, d’ERC, la CUP, i els líders de l’ANC i d’Òmnium, i no accepta posar en llibertat provisional cap dels nou presos polítics. L’única novetat és que l’instructor obre la porta a les acusacions perquè rebaixin l’acusació pel delicte de rebel·lió (fins a 25 anys de presó) als delictes de sedició (fins a 15 anys de presó) o de conspiració per a la rebel·lió (delicte que ja havia fixat el president de la sala penal del Suprem, Manuel Marchena, en admetre la querella de la fiscalia i que es castiga amb fins a 15 anys de presó). Aquesta possible rebaixa de fins a deu anys de presó és possible en els escrits d’acusació de la fiscalia i fins i tot en l’advocat de l’Estat, però no pas en el partit ultradretà VOX, que acusa el govern català de gairebé tots els delictes del Codi Penal en les seves querelles. Ahir ja van presentar la primera contra el president del Parlament, Roger Torrent.
En la resolució, de 85 planes, el jutge Llarena no accepta cap dels arguments de les defenses, que ara hauran de presentar nous recursos d’apel·lació a la sala penal del Suprem perquè revoqui el seu processament o, com s’espera, el mantingui i el faci ferm. Així, les possibles inhabilitacions dels que encara són diputats, com ara Oriol Junqueras, Jordi Turull, Jordi Sànchez, Raül Romeva, Carme Forcadell i Dolors Bassa, trigaran setmanes a poder-se executar, i serà passat el 22 de maig, data límit per formar govern.
En l’escrit, el jutge Llarena exposa que la seva obligació en aquest tràmit és la de descriure suposats fets delictius i que són les acusacions les que hauran de posar l’etiqueta del delicte, tot i que ell marca els límits del camp de joc. Per Llarena, amb la manifestació del 20 de setembre passat i amb la celebració del referèndum d’autodeterminació hi va haver una violència que pot sustentar el delicte de rebel·lió contra el president Carles Puigdemont, vuit consellers, l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell i la secretària general d’ERC, Marta Rovira; el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i l’expresident de l’ANC i ara diputat de JxCat, Jordi Sànchez. “Els fets perseguibles –afirma Llarena– són l’ús d’un alçament públic i violent per declarar la independència i, per aconseguir-ho, l’1-O es va llançar la població a enfrontar-se a les forces de l’ordre que volien impedir la votació.” Hi afegeix que “la violència consumada va ser el resultat lesiu de nombrosos agents”. Aquest cop ni cita que hi va haver ciutadans ferits. Amb tot, Llarena, qüestionat a l’estranger, exposa que, si les acusacions observen que “aquesta violència no tenia la capacitat funcional per assolir el propòsit independentista, tampoc s’ha de dictar el sobreseïment de la causa”, i admet que els fets podrien encaixar en el delicte de sedició, en el qual “l’alçament públic” per no deixar complir resolucions administratives o judicials no requereix violència, o la conspiració per a la rebel·lió.
Els 4.330 vots exteriors
Llarena reivindica la seva competència en la causa, negada per totes les defenses, que reiteren que els fets que passen a Catalunya i amb polítics aforats catalans els ha d’investigar el TSJC. El magistrat ho justifica tot assegurant que en l’1-O van participar 4.330 persones en el vot exterior; la compra d’urnes i paperetes es va fer a l’estranger, i que de tres factures vers observadors internacionals se’n van pagar dues que sumen 119.700 euros.
Pel que fa al delicte de desobediència, que només implica inhabilitació per a càrrec públic, el jutge replica a la mesa del Parlament que no tenen inviolabilitat parlamentària perquè la seva acció “transgressora” era eludir els manaments del Tribunal Constitucional. Assegura que la desobediència al TC no només és a partir de la suspensió de la llei del referèndum, el 7 de setembre del 2017, sinó des de la sentència del 2015, que dilueix la llei per convocar consultes.
Pe que fa a la suposada malversació (delicte castigat amb fins a vuit anys de presó), Llarena la imputa als catorze membres del govern, tot i que admet que dels 1,6 milions en què la Guàrdia Civil va estimar la despesa de l’1-O, només s’ha pogut acreditar com a pagats uns 414.448 euros, que inclouen els observadors internacionals i publicitat en mitjans de comunicació. Amb tot, els manté la fiança de 2,1 milions d’euros.
En la resolució, Llarena fa les paus amb el ministre Montoro quan exposa que l’afirmació que va fer en una entrevista tot assegurant que no s’havien gastat diners públics l’1-O, com argumenten les defenses, aquesta no era tan taxativa, i hi afegeix que el ministre sosté que “existiria una mecànica de frau, oculta i no confirmada”.
Aquest cop, el jutge no atén la petició de VOX d’incloure en el processament el president Artur Mas i la llavors presidenta de l’AMI Neus Lloveras; tot i admetre “la seva proximitat amb la resta d’investigats”, no els troba fets objectius per imputar-los.
Pel que fa a les defenses de Puigdemont i dels consellers també exiliats Lluís Puig i Clara Ponsatí, que al·leguen indefensió, ja que no els ha permès fins ara personar-se en la causa, els indica que ells van optar per “fugir” , però que a partir d’ara poden demanar les proves que vulguin. Precisament, el jutge ha tornat a descol·locar les defenses perquè ara, amb la instrucció gairebé finalitzada, els admet la declaració de testimonis que havien demanat fa temps i que no els havia acceptat. Una d’elles és la lletrada de l’administració de Justícia que era en l’escorcoll del Departament d’Economia i que va haver de sortir de matinada pel teatre del costat. La demana el penalista Andreu van den Eynde, defensor de Junqueras i Romeva. Les defenses asseguren que la funcionària no volia sortir sense els agents de la Guàrdia Civil, però pel carrer ho podia haver fet amb els Mossos i pel passadís fet pels voluntaris de l’ANC. A més, Llarena ara ha preguntat a la fiscalia si ha d’assumir la investigació contra l’exsecretari general d’Economia, Josep Maria Jove, i el secretari d’Hisenda, Lluís Salvadó, que el 23 d’abril passat va derivar-li el jutge de Barcelona que investiga l’1-O, tot i que des de les eleccions del desembre passat sap que són aforats.
LES FRASES DEL JUTGE
L’exdelegat de la Generalitat a la UE, imputat
El jutge que investiga els preparatius del referèndum ha citat a declarar com a investigats l’exdelegat de la Generalitat davant la Unió Europea (UE) Amadeu Altafaj i tres càrrecs més del Departament d’Exteriors pels pagaments als observadors internacionals de l’1-O.
Segons va informar ahir el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), el titular del jutjat d’instrucció 13 de Barcelona ha citat per al 6 de juny Altafaj, que va ser alt càrrec i portaveu de la Comissió Europea . Per a aquell dia, el jutge José Antonio Ramírez també ha fixat les declaracions com a investigats de l’ex-secretari general d’Exteriors Aleix Villatoro; l’ex-secretari general del Diplocat, Albert Royo, i de Marta Garbasall, directora de Serveis del Departament d’Exteriors de Raül Romeva. La Guàrdia Civil sosté en un informe que la Generalitat va poder destinar fins a 177.065 euros en els desplaçaments dels observadors internacionals que havien de garantir la validesa de l’1-O, dels quals de moment asseguren tenir constància que es van pagar 119.700 euros. La Guàrdia Civil va constatar dues transferències ordenades per Altafaj des dels comptes de la Delegació de la Generalitat davant la UE al The Hague Center for Strategic Studies, els dies 21 de setembre i 9 d’octubre passats, en concepte de “contracte de serveis”. D’altra banda, el jutge ha ajornat fins al 21 de juny la declaració com a investigat d’Antoni Molons, exsecretari de Difusió.
