Demà pots ser tu

Aquest és el lema de la campanya que està desplegant Òmnium conjuntament amb l’Institut de Drets Humans de Catalunya, l’Associació Irídia, l’Institut Internacional per l’Acció No-violenta i la Fundació per la Pau. Malauradament, no és un advertiment vaporós ni incert. És una amenaça tangible que es perpetra en un Estat que ha decidit endinsar-se en una demolició sistemàtica del sistema de drets i llibertats públics de què es va dotar en el seu moment. És molt positiu que es faci en castellà i no sé si es té pensat de fer també la campanya en anglès, francès, alemany i altres idiomes. Perquè la ignomínia a què estem sotmesos, empresonats i exiliats, denunciats i investigats, no interpel·la només els independentistes, sinó la democràcia a Europa.

Avui parlem de judicis polítics on es persegueixen idees legítimes. Parlem de docents, alts càrrecs, alcaldes i regidors, empresaris, diputats, funcionaris i dirigents d’entitats perseguits per aquestes idees. Parlem de fulminar la separació de poders. Parlem de la vulneració flagrant de la tutela judicial efectiva. Sovint pot fer l’efecte que ens situem en una dinàmica de frases fetes que poden tenir més a veure amb estratègies de comunicació de pinzellada gruixuda que amb el rigor.

M’agradaria poder explicar en primera persona allò que estem vivint, allò que observem i patim des de la perplexitat. La interlocutòria del jutge Llarena per la qual se’ns processa, aleatòriament, per rebel·lió, malversació o desobediència, és un autèntic homenatge a l’arbitrarietat.

A mi, concretament, se m’imputen 3 actuacions. En primer lloc, haver signat, com a coordinador general de Convergència, el “full de ruta unitari del procés sobiranista català” el març del 2015, amb ERC, Òmnium, l’ANC i l’AMI. Aquest document va ser la base del programa electoral de Junts pel Sí en les eleccions del 27 de setembre. Se m’imputa, doncs, elaborar un programa polític per sotmetre’l a l’escrutini democràtic de la ciutadania. Segon, haver assistit a “múltiples reunions definitòries de l’estratègia d’independència”. La interlocutòria no diu quines, quantes, amb qui, quan o per què. I, en tercer lloc, haver “impedit que un ferri destinat a acollir una part important dels cossos i forces de seguretat de l’Estat pogués atracar al port de Palamós”. El ferri Moby-Dada (el Piuet) mai no va sol·licitar formalment d’atracar a Palamós. Verbalment va expressar que volia romandre al moll comercial (l’únic amb longitud suficient) durant 20 dies per dur a terme una reparació de cabines. Si hi haguessin accedit s’hauria compromès totalment la temporada de creuers, ja que el moll estava ocupat el dia de la petició i reservat per a les setmanes següents.

Per aquestes 3 coses (elaborar un programa electoral, reunir-me i haver exercit responsablement de conseller dels ports del país) em processen per un delicte de rebel·lió pel qual em poden caure 25 anys de presó. I demà pots ser tu. És tan inaudit que fins i tot el jutge Llarena, en la seva última resolució, amb poca traça, ho intenta matisar. Però, més enllà dels documents, al jutge li vaig expressar de paraula la meva convicció que tot estava decidit. Parlo de convicció, no d’intuïció o percepció.

D’una banda, el ministre de Justícia del Regne d’Espanya, Rafael Catalá, va explicar amb tot detall, l’1 de febrer passat, termes i terminis del procés i de la instrucció. Va donar per fet que la instrucció es resoldria en temps rècord i que els processats seríem inhabilitats (suspesos) en aplicació de l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal a la primavera. I aquesta és sens dubte la raó per la qual se’m torna a empresonar, només així se’m podrà suspendre. Ara per ara, tot encaminat o complert.

D’altra banda, “fonts” del Suprem i del Consejo General del Poder Judicial, que sempre empren els mateixos mitjans per filtrar allò que passarà (i que indefectiblement acaba passant), esventen que el jutge Llarena té pactades amb la Sala Penal del Suprem la instrucció i la creació d’un delicte nou: la rebel·lió sense violència. La unitat d’Espanya per damunt del dret, ja que “el judici oral serà un tràmit”.

Tanmateix, la nostra esperança se situa nord enllà. En països com Alemanya, Bèlgica, Escòcia o Suïssa, on la separació de poders no és només una teoria i on hi ha prevalença de la justícia sobre la venjança. I, sobretot, la nostra força rau en la mobilització cívica, constant, tenaç i incansable que hi ha a Catalunya.

Tenim una nova raó per defensar la independència: volem que els nostres fills visquin en un país on sigui impossible que algú pugui ser empresonat pel fet de defensar pacíficament i democràticament les seves idees. Una República on el “demà pots ser tu” sigui un record remot, per a un poble que va decidir ser un poble lliure.

Estremera, maig del 2018