El Suprem expressa el seu enuig amb la justícia belga

El Tribunal Suprem va donar ahir una nova mostra que encaixa malament les decisions sobre el procés dels òrgans judicials d’altres estats. Primer li va tocar el rebre al tribunal alemany que revisa la situació de Carles Puigdemont i ahir no va dissimular el seu enuig davant la negativa de la justícia belga de lliurar Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret, que són a Brussel·les des de l’octubre passat. El Suprem considera que l’error formal que assenyala la justícia belga per rebutjar l’euroordre és un pretext i atribueix la seva decisió a una “manca de compromís”, en el que entenen com una obligació de cooperar entre instàncies judicials europees. L’òrgan espanyol, doncs, espera a rebre la notificació per analitzar el no belga, però ahir avançaven que el que havia transcendit fins llavors no semblava un motiu que el justifiqui, mentre lamentaven que no s’hagués tingut en compte en cap cas l’acte de processament dictat el 23 de març passat per l’instructor Pablo Llarena i que servia de suport per lliurar les ordres internacionals de detenció. En aquest sentit, fons de la sala penal criticaven el desconeixement mostrat envers l’ordenament jurídic espanyol, malgrat les explicacions que asseguraven que s’havien aportat.

El tribunal llançava aquest retret als belgues tot insistint que, precisament, s’havien ajornat les ordres de detenció en espera que el magistrat formalitzés el processament i que, d’aquesta manera, poguessin tenir més base argumental a l’hora d’haver d’enfrontar-se a l’euroordre. I és per això que ahir semblaven mostrar la seva incredulitat pel fet que adduïssin com a motiu per al rebuig un error de forma com és el fet que, en no haver-hi una ordre de detenció en l’àmbit espanyol, no es pot executar l’europea.

La qüestió, però, és que, més enllà d’explicitar el seu enuig cap a una decisió que no comparteixen, no sembla fàcil que es pugui revertir l’escenari, atès que des de la justícia belga ja s’ha alertat que la no acceptació de l’euroordre no es recurrible. L’alternativa seria, en tot cas, intentar que s’obri un nou procediment per esmenar el defecte i forçar la justícia belga a pronunciar-se sobre el fons de l’assumpte donat que en aquesta primera decisió ni tan sols s’ha entrat a valorar-lo.

Seria, en tot cas, la tercera euroordre que es dicta, després que Llarena hagués retirat la de la jutgessa de l’Audiencia Nacional Carme Lamela i n’hagués fet una de nova acompanyant el processament i les ordres de presó, sense tenir en compte que, fent-se enrere en la de Lamela, provocava que decaigués també la que afecta l’àmbit espanyol.

Si bé expressat de manera anònima per fons del Suprem, el malestar que transmetia ahir aquest òrgan judicial cap als belgues se suma als estirabots que el 17 d’abril passat va llançar en una resolució que afectava l’empresonament de Jordi Sànchez, contra el Tribunal Regional Superior de Schleswig-Holstein. El Suprem va aprofitar la seva resolució per llançar un seguit de retrets als alemanys pel fet que haguessin avançat que, en espera de la decisió final, no albiraven la violència exigible per al delicte de rebel·lió. L’òrgan espanyol renyava el tribunal regional pel que considerava uns arguments inconsistents i atribuïa la seva precipitació a la falta de material probatori “adequat” per poder fonamentar la l’acceptació de l’euroordre. En els darrers temps, si més no, tant la fiscalia com Llarena s’han afanyat a enviar documentació, si bé la justícia espanyola va topar amb un altre entrebanc, haver d’admetre la feblesa de les proves del malbaratament de diner públic. Ahir, en tot cas, el ministre de Justícia avançava que la justícia espanyola està buscant la manera de resoldre “l’error de forma” per poder dirigir-se a la justícia belga i que el procés no decaigui amb la decisió d’ahir.