Política

El Suprem expressa el seu enuig amb la justícia belga

Considera una “manca de compromís” el rebuig a l’euroordre contra Comín, Puig i Serret

La justícia espanyola podria cursar-ne una de nova per forçar un nou pronunciament de fons

El Tribunal Suprem va donar ahir una nova mostra que encaixa malament les decisions sobre el procés dels òrgans judicials d’altres estats. Primer li va tocar el rebre al tribunal alemany que revisa la situació de Carles Puigdemont i ahir no va dissimular el seu enuig davant la negativa de la justícia belga de lliurar Toni Comín, Lluís Puig i Meritxell Serret, que són a Brussel·les des de l’octubre passat. El Suprem considera que l’error formal que assenyala la justícia belga per rebutjar l’euroordre és un pretext i atribueix la seva decisió a una “manca de compromís”, en el que entenen com una obligació de cooperar entre instàncies judicials europees. L’òrgan espanyol, doncs, espera a rebre la notificació per analitzar el no belga, però ahir avançaven que el que havia transcendit fins llavors no semblava un motiu que el justifiqui, mentre lamentaven que no s’hagués tingut en compte en cap cas l’acte de processament dictat el 23 de març passat per l’instructor Pablo Llarena i que servia de suport per lliurar les ordres internacionals de detenció. En aquest sentit, fons de la sala penal criticaven el desconeixement mostrat envers l’ordenament jurídic espanyol, malgrat les explicacions que asseguraven que s’havien aportat.

El tribunal llançava aquest retret als belgues tot insistint que, precisament, s’havien ajornat les ordres de detenció en espera que el magistrat formalitzés el processament i que, d’aquesta manera, poguessin tenir més base argumental a l’hora d’haver d’enfrontar-se a l’euroordre. I és per això que ahir semblaven mostrar la seva incredulitat pel fet que adduïssin com a motiu per al rebuig un error de forma com és el fet que, en no haver-hi una ordre de detenció en l’àmbit espanyol, no es pot executar l’europea.

La qüestió, però, és que, més enllà d’explicitar el seu enuig cap a una decisió que no comparteixen, no sembla fàcil que es pugui revertir l’escenari, atès que des de la justícia belga ja s’ha alertat que la no acceptació de l’euroordre no es recurrible. L’alternativa seria, en tot cas, intentar que s’obri un nou procediment per esmenar el defecte i forçar la justícia belga a pronunciar-se sobre el fons de l’assumpte donat que en aquesta primera decisió ni tan sols s’ha entrat a valorar-lo.

Seria, en tot cas, la tercera euroordre que es dicta, després que Llarena hagués retirat la de la jutgessa de l’Audiencia Nacional Carme Lamela i n’hagués fet una de nova acompanyant el processament i les ordres de presó, sense tenir en compte que, fent-se enrere en la de Lamela, provocava que decaigués també la que afecta l’àmbit espanyol.

Si bé expressat de manera anònima per fons del Suprem, el malestar que transmetia ahir aquest òrgan judicial cap als belgues se suma als estirabots que el 17 d’abril passat va llançar en una resolució que afectava l’empresonament de Jordi Sànchez, contra el Tribunal Regional Superior de Schleswig-Holstein. El Suprem va aprofitar la seva resolució per llançar un seguit de retrets als alemanys pel fet que haguessin avançat que, en espera de la decisió final, no albiraven la violència exigible per al delicte de rebel·lió. L’òrgan espanyol renyava el tribunal regional pel que considerava uns arguments inconsistents i atribuïa la seva precipitació a la falta de material probatori “adequat” per poder fonamentar la l’acceptació de l’euroordre. En els darrers temps, si més no, tant la fiscalia com Llarena s’han afanyat a enviar documentació, si bé la justícia espanyola va topar amb un altre entrebanc, haver d’admetre la feblesa de les proves del malbaratament de diner públic. Ahir, en tot cas, el ministre de Justícia avançava que la justícia espanyola està buscant la manera de resoldre “l’error de forma” per poder dirigir-se a la justícia belga i que el procés no decaigui amb la decisió d’ahir.

LA FRASE

Com totes les decisions, ens agradin més o menys, les acatem des del respecte a la independència judicial

Vox es querella contra Torra per rebel·lió i odi

El partit ultradretà Vox ha convertit els tribunals en la seva plataforma de campanya i, a més del protagonisme que s’ha garantit en el procediment de l’1-O obert per Llarena, ahir anunciava la presentació davant el TSJC d’una querella contra el president Quim Torra pels delictes d’encobriment, odi i conspiració per a la rebel·lió. La plataforma assegura que el nou cap de la Generalitat s’ha convertit en el “testaferro” de Puigdemont i l’acusa d’haver fomentat l’odi “contra els espanyols amb proclamacions de caràcter xenòfob, racista i vexatori”. D’altra banda, Vox també va demanar que s’imposin mesures disciplinàries a les defenses dels processats per Llarena després que ahir renunciessin al testimoni de la secretària judicial que el 20 de setembre va acudir a l’escorcoll de la conselleria d’Economia. Els lletrats van desistir després que la fiscalia sol·licités que declarés com a testimoni protegit ja que havia adduït que no volia que la reconeguessin a Catalunya. Llarena havia acceptat els arguments.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Milers de persones es mullen a Lledoners per honorar Forn

Resposta multitudinària, tot i la pluja, a la crida de l’ANC i Òmnium a l’exterior de la presó per retre homenatge als servidors públics del 17-A

Torra reivindica la convivència com a valor a preservar

sant joan de vilatorrada
 

Vilafranca recorda la víctima número 15

VILAFRANCA DEL PENEDÈS
 

El silenci de la Rambla

barcelona
 

Memorial del 17-A en pau

barcelona
 
ELS PROTAGONISTES

La vila termal, de cap per avall per obres

caldes de malavella
 

Identificats en 70 hores

barcelona
 

Minuts de silenci davant dels ajuntaments

 

El Pentàgon apunta cap a la Xina

washington
 

La UCE arriba a mig segle amb el mateix clam inicial

barcelona