El bloqueig polític del DOGC atempta contra dues lleis
Un document unitari de diverses entitats de juristes rebat la decisió del govern espanyol de vetar el nomenament de consellers
L’únic que pot vetar la presa de possessió és el jutge Llarena
La decisió del govern de Mariano Rajoy, amb el suport del PSOE i Ciutadans, de vetar el nomenament dels consellers que són a l’exili o a la presó vulnera dues lleis catalanes i l’article 152 de la Constitució Espanyola. Així ho consideren un conjunt d’entitats de juristes que ahir van emetre un comunicat en què denuncien el que es considera una “intolerable falta de respecte a la voluntat democràtica” i una “vulneració flagrant dels drets dels ciutadans”.
La reacció d’aquests col·lectius, entre els quals hi ha Servidors.cat, Drets, el Col·lectiu Praga o la Comissió de Defensa del Col·legi, entre d’altres, no es va fer esperar i es va difondre per les xarxes socials poc després que es confirmés que l’executiu de Rajoy ha decidit posar en quarantena els nomenaments de Toni Comín, Lluís Puig, Jordi Turull i Josep Rull, amb l’eufemisme que “es procedirà a analitzar la viabilitat de la seva publicació” al DOGC.
Segons els juristes, l’anàlisi correcte és el que es desprèn de la lectura de l’article 152 de la Constitució Espanyola, on es diu que correspon als presidents dels governs autonòmics “la direcció del consell de govern”. No hi ha dubte que des de la presa de possessió, el president és Quim Torra i és a ell a qui correspon aquesta direcció que comença pel nomenament dels membres del Consell Executiu.
L’atemptat jurídic que suposa el bloqueig del nou govern, utilitzant la tenalla legal del 155, suposa una vulneració de l’article 17 de la llei del president de la Generalitat i del govern, i la llei que regula el funcionament del DOGC. En el primer cas, l’article 17 expressa de manera clara que “correspon al president o presidenta de la Generalitat acordar el nomenament i la destitució dels membres del govern, i que amb posterioritat “el decret corresponent s’ha de publicar al DOGC”. Aquest nomenament és fonamental perquè el govern pugui començar a funcionar i no serà fins que tots els membres hagin pres possessió que es considera constituït l’executiu.
Pel que fa a la llei del DOGC, l’article que es vulnera és el número 7, en què es diu que “l’entitat gestora del DOGC té l’obligació de publicar en el DOGC les normes, les disposicions i els actes” que emanen del govern.
Fonts jurídiques consultades per aquest diari sostenen que l’únic que pot impedir la presa de possessió dels consellers és el jutge Pablo Llarena, com ja va fer quan va impedir que Jordi Sànchez i Jordi Turull poguessin ser investits president de la Generalitat. Les mateixes fonts consideren que el govern espanyol no pot impedir la publicació dels nomenaments, perquè és un “acte degut” i que aquesta actitud suposa una desviació de poder i “s’acosta molt a la prevaricació”.
“El diari no té voluntat pròpia”
“El Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya no decideix res, sinó que publica tot allò que li envia el govern. No té voluntat pròpia, sinó que és la prolongació del govern i és indispensable perquè si no es publica és com si no existís.” Així explica el funcionament del diari un dels seus exdirectors, que detalla que “els tràmits per donar publicitat a les resolucions, des que són acordades i fins que apareixen publicades, són molt ràpids i fàcils”. En condicions de normalitat, un acte del president de la Generalitat ha de ser publicat sense cap qüestionament, “però la discussió que hi ha ara és de difícil resolució, perquè qui és l’amo del DOGC avui? Teòricament fins que no s’aixequi el 155 qui decideix què s’hi publica és el govern de l’Estat”.
