Política

Nou fracàs d’Espanya en el setge a Carles Puigdemont

El tribunal de Schleswig-Holstein referma l’ordre de llibertat de l’expresident

La fiscalia alemanya n’havia tornat a demanar la detenció basant-se en noves dades facilitades per la fiscalia espanyola

Carles Puigdemont podrà continuar fent vida en llibertat a Berlín després que la justícia alemanya hagi decidit per segona vegada denegar la petició de la fiscalia perquè sigui empresonat en espera que es resolgui l’euroordre. L’Audiència Territorial de l’estat de Schleswig-Holstein va fer pública ahir una resolució en què es manté ferma en la idea de no incloure el càrrec de rebel·lió en el procés d’extradició contra l’expresident.

Aquest pronunciament posa en evidència tota la feina que ha fet la Fiscalia General de l’Estat espanyol des que el 5 d’abril es va decretar la llibertat de Puigdemont. Des d’aleshores, els fiscals espanyols han intensificat els contactes amb els col·legues alemanys per aportar-los més coneixement sobre la causa que instrueix el jutge Pablo Llarena, amb l’objectiu de modificar els plantejaments del tribunal de Schleswig-Holstein. Tot plegat, però, ha resultat inútil.

Amb la resolució d’ahir, la justícia alemanya es referma en el que ja va dir el 5 d’abril, quan va considerar “en principi inadmissible” una extradició de Puigdemont pel delicte que demana el jutge Pablo Llarena. El nou pronunciament s’ha fet en resposta a una petició de la fiscalia del dia 9 de maig perquè l’expresident fos detingut una altra vegada.

Basant-se en noves dades que es van fer arribar als fiscals alemanys, els representants del ministeri públic de Schleswig-Holstein van tornar a cursar la sol·licitud de detenció al·legant que la possibilitat d’una extradició per rebel·lió augmentaria el risc de fugida. Però el tribunal alemany ha rebutjat la sol·licitud, ja que considera que les noves informacions no són motiu suficient per tornar a plantejar el càrrec de rebel·lió.

“Des del punt de vista del tribunal, en el marc del procés no hi ha hagut, ni en la base probatòria ni en la consideració jurídica dels fets, un canvi significatiu que pugui portar a modificar la posició que va quedar reflectida en la decisió del 5 d’abril del 2018”, sosté el tribunal del land de Schleswig-Holstein.

El tribunal insisteix que no es compleixen les condicions per veure tipificat el delicte d’alta traïció, que es correspondria en la legislació alemanya amb el de rebel·lió. Finalment, els jutges alemanys deixen clar que “les informacions addicionals sobre fets concrets no canvien res”, segons la resolució.

Vídeos de l’1-O

Aquests nous elements de prova de la fiscalia alemanya són tres vídeos de l’1 d’octubre amb imatges amb agressions a agents de la policia espanyola, amb el llançament d’una cadira i un tanca. També tenen un vídeo on hi apareixen mossos amb actitud de passivitat. Ahir mateix, la premsa digital alemanya ja advertia que els magistrats que s’han de pronunciar sobre el cas han quedat “molt poc impressionats” pels vídeos.

Els jutges alemanys no només s’han pronunciat sobre la qüestió de la rebel·lió, sinó que també han rebutjat considerar el delicte de pertorbació de l’ordre públic, ja que, segons el seu criteri, Carles Puigdemont no pot ser responsabilitzat personalment de fets que puguin constituir aquest delicte. D’acord amb això, l’ordre de detenció contra Puigdemont a Alemanya continua limitada al càrrec de malversació de fons públics, delicte sobre el qual els jutges alemanys van demanar informació addicional a l’Estat espanyol.

D’aquesta manera, es manté la situació de llibertat amb fiança de 75.000 euros per a Carles Puigdemont, que s’haurà de continuar presentant de manera periòdica a un jutjat de Berlín, que és la ciutat on l’expresident ha fixat la seva residència de manera provisional.

Possible arxiu

Tot el debat jurídic que s’ha dut a terme fins ara en el marc del tribunal de Schleswig-Holstein en cap moment ha entrat a valorar la qüestió de procediment que va esgrimir la justícia belga per arxivar la petició de les euroordres dels consellers Toni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig. Diversos juristes ja han advertit del fet que, com que es tracta de la mateixa petició, hi ha el mateix error de forma en les ordres de detenció internacional de tots els polítics que són a l’exili, fet pel qual la causa oberta contra Puigdemont també s’hauria d’arxivar.

Puigdemont i Comín actualitzen la declaració de béns

Carles Puigdemont ja ha presentat una nova declaració de béns com a expresident català després de l’advertència del Ministeri d’Hisenda d’obrir-li un expedient sancionador. Aquesta declaració ha permès conèixer que va tenir una variació patrimonial de 3.723 euros durant la seva etapa com a president de la Generalitat. Així figura en el quadre de variacions patrimonials del Departament de Governació de la Generalitat, actualitzat per última vegada el 14 de maig amb les dades de Puigdemont. El quadre recorda que Puigdemont va accedir al càrrec el 12 de gener del 2016 i va ser destituït el 28 d’octubre del 2017, en aplicació de l’article 155 de la Constitució. Segons la llei catalana, els alts càrrecs de la Generalitat han de formular, en el moment del nomenament i del cessament en el càrrec, una declaració patrimonial, d’activitats i d’interessos, per deixar constància de les variacions durant el mandat. No consta que el líder de JxCat hagi declarat vendes ni compres d’immobles ni altres variacions patrimonials de pes en els últims dos anys.

El conseller de Salut, Toni Comín, també ha actualitzat la declaració de béns, amb una variació patrimonial amb saldo negatiu de 32.234,80 euros. Puigdemont la va actualitzar el 14 de maig i Comín ho va fer ahir.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires

El sud global ja és aquí

Girona
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona
guerra a gaza

Biden i Netanyahu parlen per primer cop en més d’un mes

barcelona