Política

Josep Maria Bagot

Alcalde de Riells i Viabrea (ERC)

“Canviarem dos terços de l’enllumenat públic”

“N’hi ha una seixantena d’il·legals”

“Calia recordar un acte de memòria històrica, voluntarisme i solidaritat”

Josep Maria Bagot i Belfort (Sant Feliu de Buixalleu, 1967) és alcalde amb majoria absoluta des del 2015. Ja va fer de batlle del 2007 al 2011 i, gràcies a una moció de censura, a partir del maig del 2012. President comarcal d’ERC i diputat provincial des del 2015, Bagot és graduat en ciències polítiques i de l’administració pública (Universitat Internacional de Catalunya).

Josep M. Bagot, d’ERC, és l’alcalde de Riells i Viabrea, un poble del Baix Montseny a tocar del Vallès Oriental. Riells té gairebé 4.000 habitants i 54 quilòmetres de carrers. Bagot, que té una petita empresa de transport (de taxis) i és soci minoritari d’una empresa de busos, fa balanç del mandat. Recorda, a més, que des del 2013 no han apujat cap taxa ni impost.

Com va anar la inauguració de la plaça i el parc 1 d’Octubre, diumenge?
Va anar molt bé. Estem molt agraïts per la participació entusiasta dels col·laboradors i les entitats. Hi van participar, entre d’altres, els diputats Narcís Clara i Mònica Palacín, la periodista Bea Talegón, l’exdiputat Eduardo Reyes i la Laura Masvidal, la parella del conseller Joaquim Forn.
Per què s’havia de fer un acte així?
És un acte de reconeixement a tota la gent que va fer possible aquella data. S’hi pot estar d’acord o no, però és una data històrica en la memòria del nostre país. Tant per a aquells que no estan d’acord amb la manera com es va fer, un referèndum no acordat, com per a tots els que hi estan d’acord, al voltant de tres quartes parts de la població, va ser un acte de memòria històrica, voluntarisme, solidaritat, d’empenta i de tota una sèrie de valors que s’han de posar en el seu lloc.
Quin balanç fa dels tres anys de mandat, amb majoria absoluta d’ERC?
Destacaria una cosa que no és tangible: el sentiment que s’està fent poble. Riells era un municipi, per la seva estructura i volum de població fixa, depenia de municipis de l’entorn. Hi va haver un creixement sobtat, entre el 2002 i el 2007, i aquell creixement va fer que alguns serveis quedessin desfasats. Molta gent va optar per comprar una parcel·la i fer-se una casa unifamiliar. Érem un dels municipis que més havíem crescut, i els serveis van quedar col·lapsats. Hem anat dotant de serveis i equipaments el poble, com ara la casa de cultura, el camp de futbol i la futura biblioteca. Això crea poble.
Com tenen la nova biblioteca?
Estem a punt d’inaugurar-la. Guanyarem espai perquè serà de planta baixa i uns 250 m². Abans, en uns antics magatzems, ho havíem arreglat i la biblioteca formava part de l’escola. Ara ho hem recuperat i ho hem engrandit. La cultura és una de les coses que promovem, i de fet ja havíem obert la casa de cultura de la Casa Nova de Can Plana. La biblioteca durà el nom de Pompeu Fabra.
Tenen una escola de música, amb ajuts per als veïns del poble.
La gestió de l’escola és d’una empresa privada. Va ser un compromís de l’Ajuntament que s’obrís, i donem ajudes a tots els veïns que s’hi apunten. Si ho hagués assumit l’Ajuntament, per qüestions tècniques i logístiques, hauria estat més cara. Ara els preus són barats, i donem ajudes mensuals. A veïns que facin un sol instrument, els fem una rebaixa del 50%.
A la Generalitat no li agrada que, en cas d’emergència, els vigilants municipals de Riells puguin treballar a Breda i viceversa. Com està la qüestió?
Ells no ho veuen clar, però creiem que, ni que sigui per una qüestió humana, és una bona col·laboració.
S’havien compromès a fer un estudi per regularitzar el servei de l’aigua, que gestiona una empresa, però que ho fa sense cap vincle legal ni cap concessió des de fa tres dècades.
Això està parat. El que sí que hem fet és reunir-nos amb els responsables de l’ACA [Agència Catalana de l’Aigua]. Ells ens van marcar quin seria un bon camí per resoldre-ho, independentment de l’estudi. Estem en aquesta segona part. Els terminis que ens havíem donat no es poden assolir i ho hem d’aparcar.
I què hi diu l’ACA?
L’ACA diu que està bé que fem l’estudi, però també considera que és difícil trobar cabal en nous punts de captació fora del radi dels actuals pous; tot i que tampoc no hi és reticent. També ens diuen que de tant en tant obren subvencions. Estem en el punt de saber qui és el millor candidat per fer una auditoria de l’empresa [Abastament d’Aigua del Tordera SL, que només és titular d’un 40% de la xarxa].
El problema és que no hi ha cap concessió, no? El servei és bo?
Sí. No hi ha problemes de servei. Els pous són molt bons, i no serà fàcil trobar-ne de nous. El que intentem és regularitzar la situació, de la millor manera i de la manera més transparent.
Tenen un poble amb 54 quilòmetres de carrers. Hi ha inseguretat, incivisme?
Malgrat l’estructura que tenim, no hi ha comportaments incívics ni violència. D’incivisme en escombraries o en la recollida de les defecacions dels gossos, sí que n’hi ha.
Tenen ocupacions il·legals?
En tenim una seixantena.
Alteren la convivència, la pau social?
No, no.
En una entrevista a La Selva TV, assegurava que canviaran l’enllumenat públic en dues terceres parts del municipi? Com està el procés?
Això és un projecte d’uns 800.000 euros, 390.000 dels quals els posarà l’Ajuntament. L’obra rebrà fons europeus i qui marca els terminis és la Diputació. El compromís és que a finals d’aquest any o a principis del que ve comencin les obres. Instal·larem lluminàries LED a la major part de les urbanitzacions i canviarem l’enllumenat en dos terços del municipi. Més endavant, farem la part restant. En la primera fase, hi posarem 130.000 euros el 2018, 130.000 el 2019 i 130.000 el 2020.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Macron anuncia un augment de 100 euros del salari mínim a partir del 2019

parís

El Banc de França rebaixa en 2 dècimes la previsió de creixement del PIB

parís

El Parlament reivindica la Declaració dels drets humans: “Mai renunciarem a la defensa dels drets i les llibertats”

barcelona

L’Audiència de Barcelona absol Hèctor López Bofill d’un delicte d’incitació a l’odi per unes piulades

barcelona

La jutgessa manté l’acusació per un presumpte delicte d’odi contra l’alcalde de Reus i els quatre portaveus

Reus

Cs adverteix que Sánchez serà “responsable” del que passi a Catalunya si no aplica el 155 per “evitar la via dels morts”

Madrid

Santi Rodríguez posa Alberto Fernández Díaz com a exemple per a moltes persones del PP

barcelona

Artadi defensa que els drets humans estan “en perill” a l’Estat en el 70è aniversari de la Declaració Universal

barcelona

Buch fa autocrítica pel “malestar” generat als Mossos i creu que el dispositiu de dijous va ser “globalment correcte”

Barcelona