Política

Irlanda vota si es modernitza i autoritza l’avortament

Els resultats del referèndum celebrat ahir se sabran avui, però tot apunta a una victòria dels partidaris del sí

Tots els líders polítics han fet campanya per suavitzar una llei molt restrictiva

La República d’Irlanda va votar ahir si reforma la llei de l’avortament de 2013, una de les més restrictives d’Europa. L’electorat havia de decidir la retirada de la Constitució de l’anomenada “vuitena esmena”, inclosa el 1983 amb un referèndum aleshores promogut per l’Església catòlica i que equipara el dret a la vida de l’embrió al de la mare.

La consulta, convocada pel govern del partit democratacristià Fine Gael, pretén suavitzar la legislació vigent. Estaven cridats a votar 3,2 milions de ciutadans. Les últimes enquestes publicades per Ipsos MRBI donaven la victòria al sí (per suavitzar la llei d’avortament) amb el 58%, contra el 42% del no. El recompte començarà avui al matí i els resultats se sabran aquesta tarda.

Irlanda és un dels quatre estats europeus que prohibeixen l’avortament, juntament amb Malta, Andorra i el Vaticà.

La vuitena esmena prohibeix l’avortament en tots els casos, excepte quan la vida de la mare corre perill, i equipara l’avortament, incloent-hi l’ús de pastilles, amb un delicte criminal. No contempla els casos de violació, incest o malformació del fetus. Si guanya el sí, es permetrà l’avortament durant les primeres 12 setmanes i entre 12 i 24 setmanes en circumstàncies excepcionals.

La campanya ha durat vuit setmanes. La consulta ha provocat un debat molt intens al país amb l’Església catòlica com a principal opositora de la reforma amb agressius eslògans com ara: “Un de cada cinc nens són avortats a Anglaterra, vols portar això a Irlanda?” O: “Tinc 21 dies i el meu cor batega, em vols matar?” Els partidaris del sí s’autoanomenen modernitzadors i s’alineen al costat de l’opinió internacional. L’ONU ja va condemnar la llei antiavortament irlandesa fa dos anys, quan dues dones van haver d’avortar fora del país per raons mèdiques. Van portar els seus casos davant del Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides i Irlanda va haver de pagar a cada una 30.000 euros en compensació per haver vulnerat els seus drets bàsics.

Tots els líders polítics han fet campanya pel sí. També el primer ministre, Leo Varadkar, que va destacar l’elevada participació i va subratllar la importància de votar pel futur de les dones. La líder del Sinn Féin, Mary Lou MacDonald, també va apuntar que es tractava d’un dia històric i que era decisiu per a les dones nord-irlandeses.

“Resposta compassiva”

Per la seva part, Micheál Martin, líder del conservador Fianna Fáil, el principal partit de l’oposició, va desvelar ahir que havia votat que sí per “donar una resposta més humana i compassiva a les dones que pateixen una crisi a l’embaràs”.

Es calcula que 12 dones al dia es veuen obligades a avortar, segons la plataforma a favor del sí Revocació de la Vuitena.

La majoria viatgen al Regne Unit però les que no poden fer-ho ho fan a Irlanda amb pastilles arriscant-se a ser condemnades a presó. Anar a Anglaterra a avortar els surt molt car i és un desavantatge per a les dones amb menys recursos econòmics que es queden prenyades.

Des de 1968, més de 190.000 dones residents a Irlanda han avortat. La vuitena esmena no ho ha pogut impedir.

LA DATA

1983
Sota
la pressió de l’Església catòlica, s’aprova l’esmena constitucional que prohibeix avortar.

LA XIFRA

190.000
dones
residents a Irlanda han avortat des de 1968 tot i els impediments legals.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
POLÍTICA

Es reprèn el judici contra els independentistes catalans

MADRID

Diversos eurodiputats es queixen a Tajani per l’acte que La Falange i Democracia Nacional preveuen fer a l’Eurocambra

Brussel·les

Homs creu que els interrogatoris de les acusacions són “propis d’un judici sobre desobediència” i no de rebel·lió

Madrid

Mundó diu que signar conjuntament el decret per fer l’1-O “emfatitzava el caràcter polític del moment”

Madrid

Paul Newman, expert en drets humans diu que el judici s’hauria de fer en un “tribunal internacional”

madrid

Borràs nega que el seu departament comprés les urnes i diu que només hi havia un “acord marc” per a eleccions

barcelona

Bassa diu que va assumir la gestió directa dels centres cívics per evitar “problemes” als directors

barcelona

Torrent i tres expresidents del Parlament demanen l’alliberament de Forcadell a Madrid

madrid

Felip VI considera que no és “admissible” apel·lar a “una suposada democràcia per sobre del dret”

Madrid