Política

Un pas revolucionari

Els irlandesos voten de manera inequívoca (68%) a favor de la legalització de l’avortament

El resultat del referèndum confirma la pèrdua d’influència de la totpoderosa Església catòlica

La decisió històrica de liberalitzar l’avortament confirma la transformació de la societat irlandesa els últims anys i la gradual pèrdua de poder de la totpoderosa Església catòlica al país. En la consulta de divendres, amb la majoria dels vots escrutats, el 67,3% es va pronunciar a favor d’eliminar la vuitena esmena (que criminalitza l’avortament) de la Constitució, contra un 32,7%. La participació es va situar en el 64,5%.

El resultat, publicat ahir, és una conseqüència de la modernització de la societat. Fa tres anys, els irlandesos ja van sotmetre a referèndum el matrimoni entre persones del mateix sexe, aprovat amb el 62% dels vots. L’any 1983, l’Església catòlica va aconseguir que es votés la introducció de l’esmena vuitena a la Constitució per prohibir l’avortament, en un referèndum en què el 62% dels irlandesos van acceptar allò que ara acaben de revocar.

Era tal el poder que exercia l’Església, que no va ser fins al 1995 que es va legalitzar el divorci, amb una diferència de només 9.000 vots, en una altra consulta.

Un altre factor que podria haver afectat la disminució d’aquesta influència eclesiàstica a Irlanda és l’escàndol dels abusos sexuals de capellans catòlics a nens entre el 1975 i el 2004, encobert per la policia i pel govern i que es va destapar el 2008. Es va condemnar l’Església a indemnitzar amb més de 1.360 milions d’euros les víctimes, però encara no han pagat del tot. Això ha provocat que, per exemple, l’arxidiòcesi de Dublín, la principal afectada en els abusos infantils, es declarés fa uns anys en bancarrota.

La seva reputació s’ha vist molt danyada i també ha perdut suport popular. Tot i que el nombre de persones que es defineixen com a catòliques es manté alt, un 85%, el nombre dels qui van a missa ha caigut fins al 15%.

Els joves, decisius

L’elecció de Leo Varadkar com a primer ministre ja era per si mateix un símptoma clar d’aquest canvi que s’està produint en la societat irlandesa. Varadkar, de 39 anys, és fill d’immigrants indis i obertament gai. Va ser ell qui va convocar el referèndum de l’avortament. La seva decisió s’adaptava al moment social que viu Irlanda. Les enquestes diuen que el 75% dels qui han votat per legalitzar l’avortament fa cinc anys que tenen aquesta opinió. O sigui, que la consulta era necessària.

Una altra dada significativa és que el 84% dels joves entre 18 i 24 anys han votat sí. Gairebé tothom a Irlanda coneix el cas d’algú que ha hagut d’avortar. I, o bé se n’ha hagut d’anar a Anglaterra a fer-ho (les noies que disposaven de més diners), o bé han comprat pastilles sense cap mena de control mèdic i de forma clandestina, per evitar penes de fins a 14 anys del presó. Cada dia, a Irlanda 12 noies avorten, de què 3 ho fan prenent pastilles. El principal canvi ara és que no s’hauran d’amagar per fer-ho i estaran controlades mèdicament. “Hem assistit a la culminació d’una revolució silenciosa que s’ha estat produint els últims vint anys”, va declarar, ahir, el primer ministre, el conservador Varadkar. I hi va afegir que els votants han mostrat “confiança i respecte perquè les dones puguin prendre la millor decisió per a la seva salut”. “Tindrem una Constitució moderna per a un país modern”, va celebrar. Pràcticament tots els líders polítics a Irlanda s’havien posicionat a favor de l’avortament.

A l’altre extrem, el director de la campanya antiavortament, John McGuirk, va acceptar la derrota i va lamentar que “es permeti matar nens” al país. Per l’activista pro-avortament Ailbhe Smyth, en canvi, la societat irlandesa ha evolucionat considerablement i el que s’ha votat és que les dones puguin elegir.

La nova legislació s’aprovarà abans que s’acabi l’any. Es permetrà interrompre l’embaràs durant les primeres 12 setmanes i entre la 12 i la 24 en circumstàncies excepcionals. Des d’ahir, Irlanda s’ha convertit en un lloc totalment nou per a les dones.

LES FRASES

És la culminació d’una revolució silenciosa durant els últims vint anys
Tindrem una Constitució moderna per a un país modern
Leo Varadkar
PRIMER MINISTRE IRLANDÈS

Pressió sobre Irlanda del Nord

Daniel Postico

La legalització de l’avortament a la República d’Irlanda incrementarà la pressió a l’altre costat de la frontera. Tot i que al Regne Unit ja es va aprovar el 1967, a la regió d’Irlanda del Nord està prohibit, amb l’amenaça de penes de presó de per vida. Tan sols es permet avortar si perilla la salut física o mental de la mare.

Un 6% de les dones embarassades a Irlanda del Nord avorten i, fa dos anys, 700 dones es van veure forçades a creuar el mar d’Irlanda per anar a fer-ho a Anglaterra. “És un poderós missatge per a Irlanda del Nord”, va declarar el laborista Owen Smith, exresponsable per a aquesta província. La diputada Stella Creasy, també laborista, va anar més lluny en afirmar que “les dones nord-irlandeses no es poden quedar enrere”. Segons Amnistia Internacional, tres quartes parts dels nord-irlandesos desitgen actualitzar la llei. Irlanda del Nord és també l’única part del Regne Unit on no es permeten el matrimonis homosexuals.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Els CDR convoquen diumenge una protesta contra la presència del rei a Barcelona

Barcelona

Delgado evita valorar si cal aturar el judici per les eleccions

Madrid

Van den Eynde acusa Marchena

Borrell diu que ell també hauria prohibit la conferència de Torra i Puigdemont si fos el president de l’Eurocambra

La majoria dels espanyols escull la via del diàleg per resoldre el conflicte català

Marta Rovira: “La sentència del judici de l’1-O ja deu estar escrita”

JOAN IGNASI ELENA
PORTAVEU JURÍDIC D’ERC

“Junqueras no respon a qui el persegueix per idees polítiques”

Barcelona

Torra: “La manifestació és un canvi d’actitud”

barcelona

Rivera vol fer del tema de l’“indult” als presos el centre de la campanya

Barcelona