El TSJC declara que no pot resoldre en contra de Rajoy
No accepta el recurs del president per reclamar a La Moncloa la publicació en el DOGC del decret dels consellers
Dona deu dies per presentar al·legacions, i l’entorn de Torra demana calma
El 155 pesa. Prova de les conseqüències de la intervenció del govern espanyol sobre la Generalitat és que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va evitar ahir pronunciar-se sobre un àmbit que li és propi, el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, perquè qui el gestiona ara, el govern espanyol, escapa de les seves competències. La decisió d’ahir torna a ajornar el marge de maniobra a Catalunya per esborrar precisament el 155 de l’administració catalana.
Ahir a la tarda, l’àrea de Presidència de la Generalitat estava reunida per analitzar la nova situació que s’ha obert amb la negativa del TSJC d’acceptar un recurs que va contra el govern espanyol. L’òrgan competent en aquest cas seria el Tribunal Suprem. Fonts de l’entorn del president Torra explicaven ahir que encara no hi ha res decidit sobre quina serà la resposta. A més a més, hi afegeixen que “no hi ha urgència pel que fa al calendari” i, per tant, demanaven calma tenint en compte també el nou escenari que ha obert la moció de censura contra el president Rajoy que es debatrà al Congrés a finals d’aquesta setmana i en la qual participen dues conselleres nomenades per Torra, Teresa Jordà i Ester Capella.
Sigui com sigui, ahir una breu nota de premsa del TSJC va servir per deixar en la incertesa un nou episodi de conflicte amb l’Estat. La secció cinquena de la sala contenciosa de l’alt tribunal català es declarava no competent per instar el Ministeri de Presidència i per a les Administracions Públiques a publicar en el DOGC el decret de nomenament dels consellers que el president Quim Torra va signar el dissabte 19 de maig un cop va prendre possessió del càrrec. Els jutges ja han avisat que no són competents ni per declarar mesures cautelars, tal com els reclamava el president Torra, ni per pronunciar-se sobre el fons del tema. Amb tot, i per redactar la resolució definitiva i d’acord amb els procediments administratius, el tribunal ha donat deu dies hàbils a les parts per presentar al·legacions. El termini s’acabaria el dia 12 de juny.
La petició de “mesures cautelaríssimes urgents” registrada pel president Torra es va presentar divendres al TSJC un cop es va donar a conèixer el dictamen de la Comissió Jurídica Assessora de la Generalitat, que ja indicava que la publicació del decret és un “acte degut” i que, per tant, Rajoy està obligat a donar-hi compliment ja que la tria de consellers només depèn del president de la Generalitat, una competència que no ha estat modificada pel 155.
La comissió també assenyalava que la no publicació incorre en un “incompliment” de la llei i avalava que els consellers designats per Torra que estan en presó preventiva i els que estan a l’estranger poden prendre possessió, una decisió que afecta els nomenaments de Jordi Turull i Josep Rull, en presó preventiva, i de Toni Comín i Lluís Puig, a l’exili a Brussel·les.
Termini de 10 dies
D’altra banda, avui s’acaba el termini de deu dies que fixa la llei que regula el DOGC per publicar-hi els documents. Per tant, caldrà veure què farà ara el govern de la Generalitat, ja que la Comissió Jurídica Assessora també indicava la possibilitat de presentar una querella contra el govern de Rajoy si continua amb la negativa de no publicar el decret. També s’assenyala la possibilitat d’exercir el control parlamentari de les Corts Generals sobre l’actuació del govern de Rajoy i, finalment, es pot utilitzar la via jurisdiccional contenciosa administrativa. Posteriorment, i esgotat l’àmbit judicial, els afectats poden presentar recurs d’empara al Tribunal Constitucional.
LES DATES
El Cercle d’Economia demana un nou Estatut
El Cercle d’Economia va proposar ahir a través d’un comunicat que Catalunya tingui un nou Estatut amb més pes legal i que tingui rang de “constitució catalana” dins d’un model territorial amb “trets federals” com l’espanyol. Un Estatut que caldria votar en referèndum un cop aprovat i que regularia les “qüestions exclusives de la comunitat, com ara la llengua, l’educació, la cultura, el funcionament intern de l’autogovern en tots els àmbits competencials que li són exclusius, l’ordenació territorial, l’administració pública i el finançament”, entre altres àmbits. “No hauríem de témer aquestes reformes constitucionals”, va assenyalar el lobby econòmic en un comunicat previ en la 34a Reunió del Cercle d’Economia a Sitges, que començarà dijous. La proposta de més autogovern va acompanyada de la petició d’una millora en el finançament. El Cercle considera que les autonomies haurien de ser “responsables directes” de “dissenyar” els seus propis tributs i “recaptar els seus recursos”. El Cercle també reclama al govern català que “cerqui un pacte intern amb totes les forces polítiques representades al Parlament” amb l’objectiu de posar fi a la “fractura cívica i a la polarització política”.