Recorren la fiança de 12.000 euros imposada als advocats que es van querellar contra el president del Suprem
La va promoure l’Associació Atenes i la va signar Elpidio Silva per “col·locar magistrats afins al PP” en casos de corrupció
Els autors de la demanda la consideren “desproporcionada”
L’Associació Atenes de Juristes pels Drets Civils presentarà recurs contra la fiança “absolutament desproporcionada” de 12.000 euros que ha imposat la Sala Segona del Tribunal Suprem com a garantia de la querella per “prevaricació continuada” presentada per l’associació el passat 27 d’abril contra el president del Suprem, Carlos Lesmes, i una vintena més de magistrats de l’Audiència Nacional espanyola i del Consell General del Poder Judicial atenent a la independència judicial, d’acord amb els informes fets pel Consell d’Europa (GRECO).
La querella els acusa de “col·locar” magistrats “afins al PP” en els òrgans judicials que han d’enjudiciar les diverses causes de corrupció del partit.
L’Associació ha ingressat ja la fiança per no paralitzar el procediment, però considera que la imposició d’una fiança de 12.000 euros perjudica, entre altres, els drets a l’accés a la justícia que garanteix l’article 24 de la Constitució espanyola i que no s’ajusta a garanties similars sol·licitades en altres casos. La querella va ser signada per l’advocat i exjutge Elpidio José Silva.
Atenes és una associació sense ànim de lucre, constituïda el passat mes de març, que agrupa juristes “compromesos amb la defensa dels drets civils i polítics dels ciutadans i els col·lectius de Catalunya”.
A la demanda es denuncia l’existència d’una “trama organitzada l’única finalitat de la qual” és “col·locar” magistrats “afins al PP” perquè els toqués enjudiciar les causes de corrupció “de més calat” que afecten aquest partit. Aquesta col·locació s’hauria fet a través de “l’adjudicació directa” de places a sales d’enjudiciament on s’havien de tramitar casos de corrupció del PP. O bé modificant les normes dels criteris de composició dels tribunals. O creant sales d’apel·lacions de l’Audiència Nacional per assegurar-se el control dels recursos.
Els querellants opinen que els querellats han generat una xarxa de “servituds, de clientelisme i de servilisme” sobre les persones que han d’enjudiciar “les seves responsabilitats i les de tercers”. I això, afegeixen, “torça i suplanta” la finalitat de la norma “que ha de guiar” aquests òrgans, és a dir, “vetllar” per la independència judicial.
