La feina pendent per al govern
El nou executiu afronta la reversió dels danys del 155 i reitera la crida al diàleg amb Sánchez
L’aixecament de la intervenció financera, primera fita
Els consellers establiran contactes regulars amb presos i exiliats
Tots els pronunciaments dels consellers que ahir mateix van estrenar-se en els nous càrrecs van tenir un denominador comú, la paraula diàleg. Les intencions de Pedro Sánchez encara són incertes, però s’albira l’alçament de la bandera de la recuperació de parts retallades de l’Estatut, de lleis socials embarrancades al Tribunal Constitucional i la revisió del memorial de greuges que Carles Puigdemont va entregar al defenestrat Mariano Rajoy. Part d’aquesta música és insuficient per a l’independentisme, però el mateix president, Quim Torra, es fixa com a prioritat recuperar les 16 lleis catalanes suspeses per l’alt tribunal i l’aixecament de la intervenció de les finances de la Generalitat, que és anterior al 155. Un dels homes forts del flamant executiu, Pere Aragonès, va avançar dissabte que avui mateix acabaria la tutela.
Mentre el diàleg no es concreta, el govern aborda la necessitat més peremptòria, a part, és clar, de l’alliberament dels presos i el retorn dels exiliats: revertir els efectes perniciosos de l’article 155, del qual el PSOE és coresponsable juntament amb el PP i Ciutadans. Malgrat no poder fer el tradicional traspàs de carteres, les conselleres de Cultura, Salut i Agricultura viatjaran demà a Brussel·les per reunir-se amb els seus predecessors, mentre que tant el nou titular de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, com el d’Acció Exterior (ja no s’anomena Afers Exteriors), Ernest Maragall, establiran mecanismes de treball i contactes regulars amb Josep Rull i Raül Romeva, respectivament.
Revertir el 155 passa per recuperar el control polític dels Mossos, una assignatura per a Miquel Buch. També es restabliran organismes suprimits, delegacions clausurades i es restaurarà el màxim nombre dels 359 càrrecs destituïts, una feina que ja va començar dissabte amb la primera reunió del govern. Dijous tindrà lloc la segona.
CCMA, finançament draconià
Elsa Artadi, que figurava a les travesses per succeir Carles Puigdemont, agafa protagonisme al govern de Quim Torra i esdevé un dels pesos pesants de l’executiu amb l’assumpció també de la tasca de portaveu, després d’haver estat directora general de Tributs. D’entrada, sobre la taula hi ha la renovació de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), després que el seu president en funcions, Brauli Duart, hagi estat nomenat secretari general del Departament d’Interior en la primera reunió de l’executiu. Però més enllà de la renovació de la cúpula, que depèn del Parlament, caldrà buscar fórmules per fer front a la retallada imposada pel ministre d’Hisenda sortint, Cristóbal Montoro, amb l’IVA. Artadi també haurà de gestionar la conflictivitat amb l’Estat i la tímida obertura al diàleg per part del nou govern socialista espanyol. D’altra banda, pel que fa al món local, ara a Presidència, hi ha pendent de desenvolupar l’organització del model territorial. Entre les primeres decisions del nou govern, tal com va prometre Quim Torra abans de la investidura, hi ha la creació d’un comissionat per “investigar les conseqüències” d’aplicar l’article 155 de la Constitució.
Desfer-se dels controls del 155 i elaborar el pressupost de 2018
ò. palauEl ministre d’Hisenda va advertir que mantindria els controls de la despesa que va imposar el 2015, però Cristóbal Montoro és història. La recuperació de l’autogovern permetrà aixecar les mesures extra que tenallen els comptes de la Generalitat des del setembre del 2017, amb l’excusa de mirar de frenar el referèndum i que van aturar totes les bestretes del model de finançament que no fossin per pagar sou, i obligarien a demanar permís per a qualsevol operació d’endeutament o modificació pressupostària dels comptes prorrogats, amb la pèrdua d’agilitat que això suposa. La possibilitat de treballar en l’elaboració d’un nou pressupost per al 2018 que es beneficiï del cicle econòmic expansiu i del relaxament del límit de despesa serà el fet més rellevant en l’àmbit de les competències del renovat Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, al capdavant del qual Pere Aragonès substitueix Oriol Junqueras. Després de tancar el 2017 al 0,56% de nivell de dèficit, dins del límit del 0,6%, enguany el llistó encara baixa més, al 0,4%, fet que tornarà a fer un esforç de contenció, per bé que el creixement d’ingressos ha d’ajudar a arribar-hi. El departament va veure bloquejades al setembre totes les partides que l’Estat no considerava bàsiques, per un import de 480 milions que al final quedaria rebaixat a 91 arran de les autoritzacions puntuals de l’Estat. Ara el govern ha de recuperar, teòricament, la capacitat de distribuir i pagar aquests diners i tots els altres allà on té competències. I és que el més important és que recuperarà la iniciativa política, per impulsar per exemple mesures en aspectes fiscals o figures impositives, o per poder-se defensar legalment de mesures del govern estatal considerades invasives. El 155 va deixar aturats al calaix projectes de llei que estaven en tramitació, com el de modificació de la llei de caixes d’estalvi, la de les cambres de comerç o la que permetria elaborar un índex de referència per al lloguer d’habitatges. A més, al desembre el consell de ministres va fulminar, gairebé sense explicacions, el projecte Gestoria, que pretenia centralitzar a l’Agència Tributària de Catalunya el pagament de tributs estatals i cotitzacions corresponents als ens públics de la Generalitat, mesura que ara es pensa recuperar. A més de consolidar el desplegament de l’ATC, el departament ja pensa en altres accions, com desplegar el codi tributari o crear en un any un consorci amb les diputacions.
