El govern es defensa del 155
L’executiu de Torra crea el comissionat per al desplegament de l’autogovern, s’afegeix als recursos contra la intervenció de l’autonomia i es persona en els conflictes oberts al TC
Torna a instar Sánchez a reunir-se amb el president i compta amb la interlocució dels ministeris
Amb una enèsima apel·lació urgent a Pedro Sánchez per a l’obertura de negociacions amb Quim Torra, el govern va prendre un reguitzell de mesures ahir per començar a defensar-se dels efectes de l’aplicació del 155. L’executiu va aprovar la creació del comissionat pel desplegament de l’autogovern, que ha d’elaborar un pla de xoc específic i, per començar, analitzarà l’estat de les lleis suspeses i anul·lades pel Tribunal Constitucional amb l’objectiu de determinar com en pretenen recuperar els continguts cas per cas. A més, la Generalitat presentarà al·legacions o es personarà en els procediments contra 14 conflictes competencials que encara són oberts. Amb la recuperació de l’autonomia, recupera la capacitat de personar-se en les impugnacions al Tribunal Constitucional contra lleis com la de mesures de protecció del dret a l’habitatge, la universalització de l’assistència primària, la del canvi climàtic, la llei de ciberseguretat o la de voluntats digitals. També es personarà davant de l’alt tribunal en els recursos d’inconstitucionalitat presentats pel Parlament i Units Podem contra l’acord del Senat sobre l’aplicació de l’article 155, i contra totes les disposicions que s’han dictat per desenvolupar-les.
L’encaix de la recuperació de les lleis socials bloquejades pel vell govern de Mariano Rajoy en les negociacions amb Sánchez està encara per determinar.
Vies d’interlocució
Però la portaveu del govern i consellera de la Presidència, Elsa Artadi, va advertir que seran diverses les vies d’interlocució amb el nou executiu a través dels ministeris. Més enllà dels contactes amb la ministra d’Administracions Públiques, Meritxell Batet, Artadi confia que el ministre de Foment, José Luis Ávalos, que és valencià, doni un impuls definitiu al corredor del Mediterrani. Tot i titllar de “sorprenents” i “inquietants” alguns dels nomenaments del govern de Sánchez, com el del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska, la portaveu s’obria a esperar a valorar la seva obra de govern, davant de la incògnita de si obriran realment una nova etapa de diàleg amb la Generalitat. Es preveu que el consell de ministres abordi avui la voluntat d’acostament amb Catalunya. Fent balanç sobre l’estat dels 45 punts que figuraven al document de demandes del govern de Puigdemont davant de Rajoy, excloent-hi el referèndum, era “bastant decebedor” abans de l’aplicació del 155.
20 milions a la CCMA
Una de les primeres mesures preses per l’executiu va ser intentar rebaixar l’ofec econòmic de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals pels canvis de criteri en la tributació de l’IVA per part de l’antic ministeri de Cristóbal Montoro. El govern destinarà una aportació extraordinària de 20,4 milions per afrontar la crítica situació financera que no garantia la continuïtat d’alguns dels principals programes de la graella de TV3. Es concretava així el compromís anunciat divendres pel que fou president de la Corporació i ara secretari general d’Interior, Brauli Duart. Es va prendre una altra mesura rellevant amb què el govern de Torra intenta marcar les prioritats: 42,8 milions més es destinaran a sufragar la renda garantida de ciutadania a través del departament de Treball, Afers Socials i Famílies.
Els consellers, també
Artadi s’estrenava en la tradicional roda de premsa posterior a la reunió setmanal del consell executiu, eliminada des de l’octubre amb la suspensió de l’autonomia. Era la segona reunió del govern des de la presa de possessió de dissabte dels titulars dels departaments. De fet, Artadi va recordar que Jordi Turull, conseller de la Presidència cessat pel 155 i empresonat a Estremera, hauria d’haver estat ahir al Palau de la Generalitat rendint comptes davant dels periodistes. Turull era un dels noms que figuraven en el primer decret de nomenament dels consellers que pretenia restituir també Josep Rull, Lluís Puig i Antoni Comín. Davant de la negativa de Rajoy a publicar el decret al Diari Oficial de la Generalitat, Torra ja va presentar una querella per prevaricació contra el que era president del govern espanyol i la seva vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría. La resta de consellers que figuraven en el decret, i que ara s’asseuen a la taula del consell executiu, com ara Artadi, van acordar ahir querellar-s’hi personalment.
El govern va restituir, a més, alguns dels alts càrrecs destituïts amb la intervenció de l’autonomia. Dos noms clau són el d’Antoni Molons i Annabel Marcos. Molons va ser nomenat com a secretari de Comunicació del govern i Mitjans de Comunicació. Molons va ser retingut per la Guàrdia Civil al març i va ser citat com a investigat per la publicitat institucional presumptament relacionada amb el referèndum de l’1-O. Marcos, que va ser directora de l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya i apartada per haver transportat urnes l’1-O en el seu cotxe particular, ocuparà la secretaria d’Administració i Funció Pública. Pel que fa a la hipotètica restitució del major dels Mossos d’Esquadra, Josep Lluís Trapero, Artadi va apuntar que el conseller d’Interior, Miquel Buch, haurà de valorar l’estat de tot el departament. “Ho han de parlar ells dos però no serà una decisió precipitada ni imminent”, va advertir, afegint que no hi haurà una “purga” dins del cos que “no pugui beneficiar en res”.
Paral·lelament, i per reforçar el missatge internacional, el president de la Generalitat enviarà en els pròxims dies una carta als mandataris europeus per comunicar la nova situació de la Generalitat i denunciar l’existència de presos polítics i exiliats i la vulneració de drets humans. En aquesta línia, l’executiu va aprovar la creació de l’anunciada oficina de drets civils i polítics, que depèn de Vicepresidència.
ATLL
Una altra de les mesures esperades que es van concretar ahir va ser l’execució de l’anul·lació de la concessió d’Aigües Ter-Llobregat, amb la comunicació al consorci que encapçala Acciona l’anul·lació del contracte, en compliment de la sentència del Tribunal Suprem, que va ratificar la nul·litat del procediment d’adjudicació decretat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. L’objectiu de la Generalitat és que es constitueixi una nova entitat de gestió pública a principis de l’any vinent.
LES FRASES
Torra es querella contra Guerra per injúries
El president de la Generalitat, Quim Torra, va presentar ahir una querella contra l’exvicepresident del govern espanyol Alfonso Guerra, tal com havia anunciat. Guerra va titllar Torra de “nazi” en una entrevista a La Ser. La querella és per un delicte d’injúries greus comeses amb publicitat i d’incitació a l’odi. El president de la Generalitat considera que en els fets es produeix l’agreujant de l’article 22.4, que es refereix a delictes per motius racistes, antisemites o d’un altre tipus de discriminació relacionada amb la ideologia, la religió o les creences de la víctima. A banda de la querella, Torra li va enviar dos llibres que parlen del patiment dels catalans en camps de concentració: Els catalans als camps nazis, de Montserrat Roig, i Contes negres vora el Danubi, de Roc Llop. Hi va adjuntar una nota amb aquest missatge: “El pitjor insult que pugui rebre un demòcrata català; no només m’ofèn a mi personalment, sinó a la institució que represento i també a la memòria de tants que van lluitar per la llibertat i que van patir l’horror del feixisme.”
