Llarena força Sánchez a decidir sobre l’apropament
El jutge del Suprem recorda que el trasllat dels empresonats a Catalunya no és competència seva
Grande-Marlaska s’ha mostrat a favor de l’acostament, però vinculant-lo a l’autorització judicial
El ministre Fernando Grande-Marlaska i el jutge Pablo Llarena es van passar ahir la responsabilitat l’un a l’altre sobre un eventual trasllat dels nou empresonats per l’1-O a centres catalans. Així, mentre que el titular d’Interior assegurava que “es podria i s’hauria d’avaluar” l’acostament fins que no arribi el moment del judici sempre que l’instructor faci constar que no hi té cap inconvenient, Llarena situava la pilota a la teulada del govern de Pedro Sánchez assenyalant que la ubicació dels presos és competència de la direcció general d’Institucions Penitenciàries, que depèn d’Interior. De fet, ahir fonts d’aquest organisme aclarien que és cert que la decisió és seva i hi afegien que, ara per ara, no està previst cap trasllat.
Enmig del debat que s’ha generat arran de l’arribada del PSOE a La Moncloa i el fet que diversos membres del nou govern s’hagin mostrat a favor de l’apropament, però traslladant la responsabilitat a Llarena –a banda de Grande-Marlaska, diumenge passat també ho feia Meritxell Batet–, el magistrat del TS va aprofitar ahir un acte en el qual ratificava l’enèsima negativa a excarcerar Oriol Junqueras, Carme Forcadell i Raül Romeva –adduint risc de fuga i de reiteració delictiva– per subratllar que la competència per ordenar els trasllats és de l’Estat. I citava tant la llei orgànica del poder judicial (LOPJ) com el reglament penitenciari i dues sentències del TC per apuntalar que no li correspon decidir a ell.
El jutge, doncs, responia amb la llei a l’aparent resistència inicial de l’àmbit polític pel fet que s’escudaven en l’argument que Llarena és l’únic que podia plantejar el trasllat. Fins que Institucions Penitenciàries, ahir a la tarda, no va aclarir la posició, l’argumentació que es mantenia des de l’executiu era que pel fet de ser presos preventius, correspon al jutge decidir si és viable el trasllat. Aquesta, però, és una “norma no escrita”, tal com indicava una experta en execució penal dilluns en un reportatge publicat per aquest diari i titulat “El jutge no tria la presó”. De fet, la tesi és que són les institucions penitenciàries les que fan la distribució, si bé en el cas del preventius és cert que es procura situar-los en centres propers a l’òrgan instructor. Aquesta, de fet, era la justificació que va repetir ahir Grande-Marlaska, fins ara magistrat de l’Audiencia Nacional, insistint que perquè Institucions Penitenciàries els canviés de centre es necessitaria l’autorització del jutge. Caldria, doncs, que Llarena fes constar “que no hi té cap inconvenient”, deia.
En la mateixa línia, es manifestava la ministra de Política Territorial diumenge i dos dies abans, la portaveu del Consell de Ministres, Isabel Celaá, feia servir el mateix pretext per remarcar que ara no és el moment d’obrir el meló. La qüestió, però, és que hi ha un altre debat afegit, i és que Catalunya té transferides les competències en matèria penitenciària i, en aquest cas, els nou presos passarien a la tutela de la Generalitat. Algunes fonts apunten que l’executiu espanyol a hores d’ara recela d’aquest canvi i volen endarrerir-ho unes setmanes o, si més no, discutir-ho en la futura trobada entre els presidents espanyol, Pedro Sánchez, i el català, Quim Torra.
Instrucció enllestida
La qüestió, però, és que el jutge Llarena ahir va fer dos moviments que, d’alguna manera, desmunten aquests arguments, i és que, a banda recordar la legislació per declarar-se no competent, va dictar una altra resolució per la qual comunicava a les parts que té gairebé enllestida la instrucció i que està a les portes de dictar l’obertura del judici oral. De fet, dona tres dies a les parts perquè facin els darrers pronunciaments abans d’enviar l’assumpte perquè es fixi el tribunal i la data.