Balcans
Canvi de denominació
Acord històric de Grècia i Macedònia
Atenes i Skopje segellen que l’exrepública iugoslava canviï el nom pel de Macedònia del Nord i així podrà demanar l’ingrés a la UE
L’entesa posa fi a 27 anys d’un conflicte bilateral arrelat en els ciutadans dels dos països
Amb molta emoció, els ministres d’Afers Estrangers grec i macedoni, Nikos Kotzias i Nikola Dimitroff, van signar, ahir a la riba del llac Prespa (compartit pels dos països), l’acord sobre el nou nom de la fins ara denominada Antiga República Iugoslava de Macedònia (ARYM), que passa a dir-se Macedònia del Nord. Es tanca així un conflicte bilateral de 27 anys que ha encès part dels grecs i els macedonis.
Tot i que queden passes a fer, com ara el canvi a la Constitució de Macedònia, un referèndum i la votació als parlaments d’ambdós països, la cita d’ahir és històrica. Els presidents grec i macedoni, Alexis Tsipras i Zoran Zaev, van treure pit, ahir durant les respectives intervencions. El grec especialment perquè, poques hores abans, havia superat una moció de censura presentada pels conservadors en protesta pel canvi de denominació. “Som aquí per complir amb el nostre deure patriòtic i acabem, després d’un esforç minuciós i incansable, en un acord de benefici mutu, que respecta la història i els valors dels dos pobles”, va dir Tsipras just abans de la signatura.
L’acord és d’una “importància estratègica que pot moure muntanyes” per donar estabilitat i prosperitat, va comentar el cap de govern macedoni, el socialdemòcrata Zoran Zaev, que va arribar al poder el 2017 succeint la dreta nacionalista macedònia.
Suport internacional
L’acord té l’aval de les Nacions Unides, la Unió Europea i l’OTAN. Matthew Ninetz, el diplomàtic nord-americà que, des del 1994, ha viscut la disputa en primera línia, primer com a enviat especial del president Bill Clinton i, des del 1999, com a enviat personal del secretari general de l’ONU, estava, ahir, molt emocionat.
La delegació del govern de Skopje va creuar el llac Prespa en llanxa fins arribar a la part grega, on els esperaven Tsipras i Kotzias, amb qui es van abraçar. El lloc es va triar no només perquè és a la frontera entre tots dos països, sinó per la bellesa d’aquesta reserva natural. La signatura es va fer al poblet de pescadors de Psarades, que a l’hivern només té una seixantena d’habitants tot i que a l’estiu supera el centenar. Després de l’acte de la signatura, les dues delegacions van anar fins a la part macedònia per dinar.
Des de la independència de l’exrepública iugoslava, el 1991, en plena convulsió balcànica, la qüestió del nom de Macedònia ha estat molt controvertida per a les dues bandes. Grècia no tolerava que el veí del nord agafés el nom d’una de les seves províncies, atribuint-se així l’herència de dos grans mandataris de la Macedònia antiga: Filip II i el seu fill Alexandre el Gran.