El reglament del Parlament i la llei espanyola xoquen sobre la suspensió de diputats
La normativa parlamentària concreta que el plenari ha d’aprovar per majoria absoluta la destitució sense especificar per quins delictes
La legislació estatal sí que fixa els delictes
La possible suspensió dels “presos polítics i exiliats” podria provocar un xoc de legitimitats. D’una banda, el reglament del Parlament especifica -en l’article 25- que és causa de “suspensió” dels drets i deures d’un diputat si el plenari “ho acorda per majoria absoluta, atesa la naturalesa dels fets imputats”, un cop sigui ferm l’acte de processament o d’obertura de judici oral.
El reglament parlamentari fa una exposició de delictes en general, sense especificar més. D’altra banda, la llei espanyola d’Enjudiciament Criminal -aprovada el 1882 per un reial decret- sentencia en l’article 384 bis que la persona processada quedarà “suspesa automàticament” del seu càrrec públic “mentre duri la situació de presó”, en els casos de presó provisional pels delictes per “integració i relació amb bandes armades, individus terroristes o rebels”. Així, la causa de rebel·lió podria justificar l’aplicació de l’article 384 bis pel cas dels diputats presos i “exiliats”, que també tenen una ordre d’empresonament.
La Fiscalia ja va demanar aquest dilluns als magistrats de la Sala d’Apel·lacions del Suprem que confirmi el processament dels líders independentistes per delictes de rebel·lió, malversació i desobediència, adduint que la instrucció conté elements que conformen la “crònica d’una rebel·lió anunciada” per “fascicles”.
Suspensions dels diputats empresonats
La Sala anunciarà en els pròxims dies la decisió. Si rebutja els recursos, els processaments ja seran ferms. Llavors, Llarena podrà fer un escrit per suspendre de funcions els diputats empresonats. La llei preveu la suspensió de funcions abans d’anar a judici d’aquells processats per rebel·lió i amb una presó preventiva decretada.
Això suposaria, doncs, deixar fora del Parlament els diputats empresonats, que perdrien l’escó, tal com recull l’article 384 bis de la Llei d’Enjudiciament Criminal. Segons els preceptes d’aquest article poden quedar fora del Parlament els diputats empresonats, que fins ara han pogut delegar el seu vot. Això obligaria JxCat i ERC a fer córrer les llistes i reemplaçar els seus escons. Tot i això, els grups parlamentaris independentistes podrien reivindicar la sobirania del Parlament agafant-se a l’article 25 del reglament de la cambra.
I Puigdemont i Comín?
D’altra banda, caldria veure quina interpretació fa el Suprem en el cas que confirmi el processament de Carles Puigdemont (JxCat) i Toni Comín (ERC), “exiliats” a Berlín i Brussel·les, respectivament. Ambdós diputats estan processats per rebel·lió pel jutge Llarena, però no estan en presó preventiva, ja que van optar per la via de marxar a l’estranger i no s’han personat davant el Suprem.
Algunes fonts jurídiques apunten que amb una ordre de detenció ja s’inclou l’entrega a Espanya i l’ingrés a presó i que, per tant, es pot interpretar que la presó provisional ja està decretada. Per tant, si les interlocutòries de processament acaben sent fermes, el Suprem haurà d’aclarir si Puigdemont i Comín -que ha renunciat a la delegació del vot- continuen conservant l’acta de diputat.
En el cas de Comín, a més, el cas encara és més complex perquè actualment no pesa sobre ell cap ordre europea de detenció, després que la justícia belga rebutgés fa dues setmanes la seva extradició. De moment, Llarena no ha reactivat el procediment de l’euroordre per reclamar l’entrega a Espanya de Comín, Puig i Serret. En canvi, en el cas de Puigdemont es continua tramitant la seva possible extradició amb la justícia alemanya.
