El PP viu un duel acarnissat amb Casado de tercera via

Ara sí, la guerra soterrada que durant anys han mantingut María Dolores de Cospedal i Soraya Sáenz de Santamaría es destaparà amb tota la seva cruesa durant la campanya per succeir Mariano Rajoy al capdavant de la presidència del PP. Després d’haver-se mirat de reüll els darrers dies, l’exministra de Defensa i l’exvicepresidenta de l’executiu espanyol han decidit batre’s en un duel públic, aprofitant que el candidat favorit dels principals dirigents conservadors, Alberto Núñez Feijóo, va negar-se a entrar en una batalla que ja s’intuïa que es presentava acarnissada. Tant és així, que des del seu entorn s’afirmava que el president de la Xunta de Galícia només hauria acceptat fer el pas si se li garantia una travessia tranquil·la i, vistos els moviments dels darrers temps de Sáenz de Santamaría i De Cospedal, la possibilitat d’una pugna massa renyida va espantar Núñez Feijóo.

L’una i l’altra, doncs, es van presentar ahir amb crides a la unitat i a la integració, però bona part del partit està convençut que si finalment De Cospedal s’ha decidit a fer el pas és per impedir deixar tot el camp lliure a la seva eterna rival. “Som companys i espero que ens tractem com a companys”, reblava l’exvicepresidenta en relació amb el to que pugui imperar durant el procés de primàries. “No em presento contra ningú”, hi afegia la secretària general dels populars. De Cospedal, si més no, també puntualitzava que deixarà el càrrec al partit quan sigui proclamada formalment candidata i comenci la campanya entre els militants. Al cap i a la fi, des de les files de Sáenz de Santamaría ja s’havia suggerit que De Cospedal podria jugar amb avantatge pel fet que, com a número dos del PP, durant anys ha controlat l’aparell del partit.

L’exministra de Defensa va ser la primera a llançar la seva candidatura. I ho va fer a les 11 del matí reunint la direcció dels conservadors a Castella-la Manxa, d’on també és presidenta. De Cospedal va oferir un projecte “d’integració i de suma positiva per al futur” amb el qual subratllava que pretén recuperar la “unitat del centredreta espanyol”. I va cloure la presentació assenyalant que el seu principal objectiu és convertir-se en la primera dona que presideix el PP i la primera que arriba a la presidència espanyola.

Dues hores més tard, Sáenz de Santamaría convocava els mitjans de comunicació a les portes del Congrés dels Diputats per formalitzar també la seva oferta als populars. “Soc una militant més. Em presento des de la humilitat i la responsabilitat”, assenyalava l’antiga mà dreta de Rajoy al govern, intentant contraposar la seva candidatura a la de la totpoderosa secretària general, alhora que insistia que la seva intenció és fer del PP un partit “obert i integrador”.

La pugna entre les dues dirigents que han tingut més poder a l’executiu i al partit ha estat rebuda amb un gran neguit per les cúpules territorials, amb el benentès que molts líders admeten que les dues opcions són antagòniques i provocaran el que havien intentar evitar amb l’opció de Núñez Feijóo: que el partit s’obrí en canal.

És per això que alguns ja indiquen que potser a qui no li anirà tan malament serà a Pablo Casado, vicesecretari de comunicació de PP, el qual també ha anunciat que deixarà el càrrec quan comenci la cursa per atreure el vot de la militància que, en primera instància, escollirà entre els sis candidats que han fet públiques les seves intencions de presentar els avals abans d’avui a les dues de la tarda.

Casado, que està immers en una investigació judicial per un dels seus màsters, es reivindicava ahir com un candidat amb possibilitats tot desmarcant-se dels que afirmen que al darrere de les seves aspiracions s’amaga un pacte per fer pinya amb Sáenz de Santamaría per desgastar De Cospedal. “No soc l’àrbitre de res”; ni tampoc “un candidat outsider”, incidia tot reblant que la seva intenció és arribar fins al final.