Política

La UE vol externalitzar els refugiats

Els 28 preveuen crear camps de demandants d’asil fora del territori europeu

La cimera que s’ha de celebrar a finals de juny es preveu conflictiva per les discrepàncies en política migratòria

La Unió Europea es planteja apostar per l’externalització de la gestió dels refugiats per recosir les ferides reobertes al club després de l’incident de l’Aquarius i la reactivació de les disputes sobre la política migratòria. A la decisiva cimera europea de caps d’estat i de govern de la setmana que ve, els 28 volen traspassar fora de les seves fronteres el problema dels refugiats. Així, tenen previst donar llum verd a la creació de camps de refugiats fora del territori de la UE. Segons l’esborrany de les conclusions filtrat ahir, els 28 s’han proposat desenvolupar unes “plataformes de desembarcament regional”. En altres paraules, camps de refugiats.

La idea que presenta el text, encara subjecte a modificacions, és que s’obri centres situats a països veïns de la UE a on “distingeixi entre immigrants econòmics” i persones que necessiten “protecció internacional”. És a dir, en comptes de permetre que els refugiats romanguin als països membre on demanen asil tal com permet l’actual sistema europeu, la UE pretén que es quedin fora del seu territori mentre decideixen si els hi concedeixen l’estatut de refugiats. L’objectiu, assegura el text, és “reduir l’incentiu” dels immigrants per “embarcar-se en viatges perillosos”. D’aquesta manera, les cancelleries europees volen que aquests centres, en coordinació amb ACNUR i l’Organització Internacional per a les Migracions filtrin els immigrants a les portes del club europeu. De moment, no han decidit a on s’instal·larien aquests camps de refugiats, però, segons fonts europees, el nord d’Àfrica o els Balcans són estan a les travesses.

Pel que fa a la gestió dels refugiats que actualment ja han demanat asil als països de la UE, els líders europeus tenen previst mostrar-se contraris a què aquestes persones es desplacin dins del territori comunitari. “Els moviments secundaris entre estats membres posen en greu risc la integritat del sistema d’asil”, afirmen les conclusions provisionals del Consell Europeu.

Nous pedaços

Després de quatre anys de disputes intermitents no resoltes sobre la reforma del sistema d’asil, l’anomenat sistema de Dublín, i diversos pedaços fallits com el programa de quotes de refugiats, a Brussel·les encara es veu molt lluny un acord migratori definitiu i eficaç. De fet, l’esborrany filtrat no menciona cap pacte respecte Dublín i les altres propostes que sobrevolen als despatxos de Brussel·les són solucions ad hoc. Entre aquestes destaca una opció que permetria a les capitals no acollir una quarta part de la seva “quota justa” dels sol·licitants d’asil que arribin a la UE. En lloc d’això, podrien admetre persones rescatades al Mediterrani o pagar 30.000 euros a un país d’acollida de la UE per cada individu que rebutgin. Tanmateix, tampoc genera consens. Varsòvia i Budapest veuen inacceptable que se’ls imposi tal obligació, mentre que Itàlia i Grècia ho veuen insuficient per alleugerir la seva pressió migratòria.

Fins ara el bloc antiimigració liderat per Polònia i Hongria ha bloquejat amb un discurs xenòfob un plantejament de gestió compartida tan en els intents de reforma del sistema d’asil com en el fallit programa de quotes impulsat per la Comissió Europea. Ara els nous governs integrats per l’extrema dreta i amb una retòrica molt dura contra les minories i els immigrants a Itàlia i Àustria afegeixen un altre factor de dificultat a les negociacions, malgrat que els italians fa anys que demanen als seus socis que reparteixin responsabilitats en l’acollida de refugiats.

Equilibris delicats

Tot i això, des de l’executiu europeu estan “segurs” que “hi ha tots els elements sobre la taula” per poder “facilitar un acord al Consell Europeu”. De fet, aquesta setmana el portaveu de la CE, Margaritis Schinas, va deixar entreveure que la UE podria votar un acord per majoria qualificada per superar la negativa dels socis de l’est. Al vaixell dels favorables a repartir la presència de refugiats entre els 28 hi ha Alemanya, França, Suècia o Portugal. L’estat espanyol ara també es s’hi ha pujat, però de moment no ha fet cap oferta concreta sobre el nombre de refugiats que està disposat a acceptar. A l’altre bàndol, els països de l’est i del centre d’Europa.

S’escalfa així el camí cap a la imminent cimera europea que, després de l’ultimàtum dels socis d’Angela Merkel per tancar un pacte migratori amb els socis europeus, s’entreveu intensa. En paral·lel, el bloc europeu infla cada cop més el seu discurs sobre el blindatge de les fronteres. Una política que es podria reforçar amb l’arribada d’Àustria a la presidència rotatòria de la UE l’1 de juliol i una coalició antiimigració més consolidada integrada no només pels països de l’est, sinó també per Itàlia.

LES XIFRES

68,5
milions
de persones de tot el món són refugiats o desplaçats interns
728.470
persones
van demanar asil a la UE el 2017, un 44% menys que el 2016

El nombre de desplaçats suma un nou rècord

Per cinquè any consecutiu, el nombre de refugiats i desplaçats interns a nivell mundial a causa dels conflictes va batre el 2017 un nou rècord, en sumar 68,5 milions, va informar ahir l’ONU, un 14% més que el 2016. La crisis a la República Democràtica del Congo, la guerra al Sudan del Sud i la fugida de milers de refugiats rohingyes de Myanmar a Bangladesh van propulsar els desplaçaments forçats a nivells rècord l’any passat, segons l’informe anual de l’Agència de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). Segons les dades recollides en l’informe, l’augment registrat el 2017 –3,1 milions de persones més– supera de llarg l’increment de 2016, que va ser de més 300.000 i s’explica pel fort creixement del nombre de refugiats. Pel que fa al nombre de desplaçats interns, durant l’any passat es va reduir molt lleugerament, amb Colòmbia situant-se com el segon país amb més persones en aquesta situació. Així, una persona de cada 110 en el món està desplaçada. Segons l’agència de les Nacions Unides, els refugiats que van fugir dels seus països per escapar dels conflictes i de la persecució representen 25,4 milions dels 68,5 milions de persones desarrelades, es a dir, “la més nombrosa de la qual es té constància i 2,9 milions més que el 2016”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Flandes retira el delegat castigat pel ministre Borrell

Brussel·les

Maragall reobre l’oficina del govern a Washington

Barcelona
Unió Europea

La salut de Juncker, altre cop qüestionada

Brussel·les

Cambodja condemna per genocidi els Khmers Rojos

Phnom Penh

Els “armilles grogues” amenacen amb un gran col·lapse avui a tot França

Paris
La gran trobada del setmanari La República

Per la cultura amb més sentit crític

girona

Diàleg incipient

Barcelona
la crònica

Ernest Lluch: l’home del diàleg ple

May busca suport i refà el govern

Londres