Política

Juncker convoca una cimera exprés

Nucli

Alemanya, França, Itàlia, Espanya, Grècia, Malta, Àustria i Bulgària es reuniran aquest diumenge a Brussel·les

Els caps d’estat i de govern buscaran solucions per gestionar els fluxos migratoris i les peticions d’asil

L’ultimàtum dels socis bavaresos de la cancellera alemanya Angela Merkel per tancar un acord sobre els refugiats accelera la màquina diplomàtica europea per salvar el seu govern i rebaixar la tensió de les últimes setmanes pel debat migratori. L’executiu europeu surt al rescat de Berlín convocant in extremis una reunió dels líders europeus clau en aquest afer diumenge per arribar a un pacte sobre com gestionar les sol·licituds d’asil i els fluxos migratoris.

En la vigília de l’inici de l’estiu, la temporada alta de l’arribada d’immigrants i refugiats a través del Mediterrani, Alemanya impulsa a correcuita una minicimera europea a la qual només s’han convidat 8 dels 28 estats membre que formen la Unió Europea i que serà una prèvia de la cimera amb tots els socis el pròxim 28 de juny.

El president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va comunicar ahir a través de Twitter la seva invitació a “una reunió de treball informal” a la capital europea per parlar sobre “asil i migració” a “un grup d’estats membre interessats”. Entre aquests hi havia inicialment Alemanya, França, Itàlia, Espanya, Grècia, Malta, Àustria i Bulgària, etiquetats a la foto de la piulada.

Segons fonts europees, Berlín va demanar primer al president del Consell Europeu, Donald Tusk, que organitzés la minicimera per parlar sobre el moviment entre estats de demandants d’asil, però s’hi va negar. Finalment, l’encàrrec va caure en mans de la CE.

Tanmateix, interrogat sobre la reduïda llista d’invitats, Juncker deia en roda de premsa que ell no havia “convocat aquesta reunió” i que la trobada està oberta a tots els països “directament interessats” i no únicament als “afectats” per l’arribada d’immigrants. En aquest sentit, va confirmar l’interès del primer ministre belga a participar-hi, i el primer ministre holandès, Mark Rutte, va anunciar que també assistirà a la cimera de diumenge.

La sort dels refugiats que busquen protecció al Vell Continent es jugarà en part en aquesta cimera, en què s’intentarà crear un nucli de consens sobre la política migratòria. Els caps d’estat i de govern d’aquests països es reuniran a la seu de l’executiu europeu per “trobar solucions” abans de trobar-se amb la resta de socis la setmana que ve.

Amb aquesta invitació, Juncker exclou el grup de Visegrad, format per Polònia, Hongria, la República Txeca i Eslovàquia, una coalició de vet contra qualsevol reforma del sistema d’asil que estigui en línia amb un plantejament de repartiment de refugiats obligatori entre estats. Tanmateix, Juncker va avisar ahir que la reunió en format reduït és “preparatòria” de cara a la cimera oficial i que, per tant, no es prendran decisions definitives.

Ara mateix hi ha sobre la taula dues qüestions clau per calmar els ànims després de la crisi de l’Aquarius: la creació de camps de refugiats fora de les fronteres del bloc europeu per acollir demandants d’asil mentre es resol la seva sol·licitud de protecció internacional, i els moviments secundaris de sol·licitants entre estats membres de la UE.

Però el problema de fons, la reforma del sistema d’asil europeu per repartir la responsabilitat de l’acollida de refugiats, continua generant moltes discrepàncies i poc consens al club europeu.

Àustria ja va deixar clar que en la reunió defensarà una línia dura. El primer ministre Sebastian Kurz va anunciar ahir que en la trobada d’alt nivell de diumenge pressionarà perquè les decisions que es prenguin vagin en la direcció de blindar les fronteres externes. Pel que fa als camps de refugiats externalitzats, va amenaçar d’engegar-los de manera unilateral o “en grups petits” d’estats com Dinamarca, si no hi ha acord.

LA XIFRA

9
estats
de la UE han confirmat assistència a la minicimera convocada per Juncker.

LA DATA

28.06.18
Dia previst
per a la cimera oficial que celebraran els 28 caps d’estat i de govern.

Hongria criminalitza l’ajuda

El Parlament d’Hongria va aprovar ahir una polèmica llei que castiga amb penes de fins a un any de presó qui ajudi immigrants sense papers, entre els quals s’inclouen els refugiats i demandants d’asil. El governant partit Fidesz, dirigit pel primer ministre Viktor Orbán, va donar suport a la normativa tot i les crítiques i les peticions, per part d’organitzacions humanitàries, que retirés el projecte de llei. L’aprovació de la polèmica normativa que afecta diverses ONG del país va coincidir amb el Dia Internacional dels Refugiats, que l’ONU commemora des del 2001. Juntament amb la llei, el Parlament hongarès va aprovar també una esmena constitucional contra el sistema europeu de ressituació de refugiats entre els estats de la UE. Per tirar endavant els dos projectes de llei es requeria la majoria absoluta de dos terços de la cambra amb la qual compta el Fidesz, però l’extrema dreta del Jobbik també hi va donar suport, mentre que l’oposició d’esquerres s’hi va oposar i no va participar en la votació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Podem insta Joan Carles I per carta a anar al Congrés

madrid

L’acord pactat amb la UE fa trontollar el govern britànic

Brussel·les

L’SNP demana la mateixa oportunitat que Irlanda del Nord

Londres

ERC opta per anar a Europa només amb les esquerres

Barcelona

May afronta una rebel·lió interna

Londres

Capellans catalans insten a fer pedagogia del diàleg a l’Església

barcelona

Govern, PSC i comuns enceten avui un espai de diàleg incert

barcelona
RAMON MOLINER

“Som optimistes de cara als Jocs del 2030”

ALP

Brussel·les avança els plans per tancar el pacte

brussel·les