Política

RAFAEL RIBÓ

SÍNDIC DE GREUGES DE CATALUNYA

“Cal reconèixer el dret a l’autogovern sense límits”

“Es pot posar l’accent en els drets i no en l’exageració delictiva”

“La societat explota democràticament i la resposta és el Codi Penal”

Parlar de presó preventiva és un eufemisme, perquè ja estan complint presó
Al final resultarà que el responsable de les garrotades de l’1-O és qui ha fet el referèndum
Hi ha voluntat de causar por, sigui al cos docent o a milers de manifestants pacífics

El síndic s’ha reunit aquest dimarts amb la nova comissària de Drets Humans del Consell d’Europa, Dunja Mijatovic, així com amb tres màxims responsables de drets humans, estat de dret i prevenció de la tortura de l’Assemblea de Parlamentaris i del Consell. Els ha exposat el seu informe sobre vulneració de drets i llibertats en la reacció penal a l’1-O i en l’aplicació de l’article 155.

Què n’espera de la trobada?
Espero que l’Assemblea de Parlamentaris discuteixi una possible moció per definir la situació dels presos d’Espanya com a presos polítics i s’actuï al respecte pel que fa a les condicions en què haurien d’estar –des de l’apropament fins a la llibertat–. Espero que el comitè de Drets Humans del proper Consell doni una empenta seriosa a les demandes de negociació i diàleg polític entre els interlocutors. De la comissària espero que faci ús de la informació en els propers informes.
En el seu informe considera que la vulneració més flagrant de drets és la presó provisional.
Si em permet una prèvia, estem davant d’un fet històrico-polític amb arrels profundes en una societat que ha viscut etapes democràtiques escadusseres. Quan sortim de la dictadura, s’aprova un text constitucional que pretén obrir camins que no s’havien obert mai. Per exemple, la paraula nacionalitat com a subjecte polític, que va provocar discussions immenses com cap altra paraula del text constituent. I després reconeix el plurilingüisme de l’Estat. Aquests dos fets patiran un dèficit immens que ha permès el que m’està preguntant, perquè de nacionalitats es passa al “cafè per a tothom”, i el plurilingüisme és ignorat per tots els governs espanyols, siguin de dretes, siguin d’esquerres. Per tant, una societat que s’expressava sociològicament i històrica com quelcom divers i asimètric es troba amb la uniformització. Democràtica, però uniformització. Quan aquesta societat, per la sentència de l’Estatut, explota democràticament i pacífica, obté com a única resposta el Codi Penal. Aquí hi ha la primera disfunció. Contravenint la llei orgànica que va treure del Codi Penal el delicte de convocar un referèndum, aquest és combatut amb el Codi Penal i amb repressió policial. És evident que era un referèndum il·legal. És evident que la llei de transitorietat i la llei de referèndum estaven suspeses, encara que no declarades inconstitucionals encara. I és evident que es desobeeix el Tribunal Constitucional. Però això té un tractament en el propi ordenament. Si tu desobeeixes al TC estant-ne advertit –que no és el cas de tots els presos–, pots ser inhabilitat com li ha passat a Artur Mas. Però no es pot fer el salt a l’acusació de rebel·lió, que et pot portar a 25 anys de presó i, de moment, ja estàs en presó preventiva. Han aplicat mesures de manera inconstitucional i en contra de tots els codis europeus per respondre a la il·legalitat.
L’informe diu que la votació al Parlament de qualsevol resolució inconstitucional no pot ser tractada penalment.
No ho pot ser mai. No ho diu el Síndic, sinó l’ordenament espanyol i europeu. Vivim una història purament judicial. Hi ha un jutge que diu qui pot ser candidat a la presidència de la Generalitat. Això és invalidar-ho tot. La interlocutòria del jutge diu que no pot ser el senyor Sànchez sinó algú altre de la llista. Però què és això? És un trencament gravíssim de qualsevol principi de l’ordenament. El primer fet greu és que no són jutjats pel jutge que predetermina la llei. Per què Sànchez està en mans de Llarena? Quan va ser detingut havia de passar a disposició d’un jutge d’aquí i, quan va ser escollit diputat, al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, com diu l’ordenament.
També considera vulnerat el principi de legalitat penal quan s’apliquen al cas la rebel·lió o la sedició.
Delictes que s’han basat en un relat només de part, que acostuma a ser la Guàrdia Civil, i no en la realitat. Rebel·lió implica alçament amb violència. No hi ha hagut ni una cosa ni l’altra. Per justificar-la, el jutge arriba a dir que, tot i que no n’hi ha hagut, s’han pres decisions sabent que hi hauria violència. Això és el món al revés. Fins i tot una massacre, diu. Al final resultarà que el responsable de les garrotades de l’1-O és qui ha fet el referèndum.
Vostè apunta a una voluntat de “càstigs exemplaritzants”.
És un eufemisme parlar de presó preventiva, perquè ja estan complint presó. Hi ha voluntat de causar por per dominar la gent. Això passa a les escoles. Amb l’acusació d’adoctrinament volen causar por d’explicar la realitat al cos docent. Al cos docent els exigeixo que siguin objectius, plurals, neutrals, que no facin partidisme però que parlin de la realitat. És el mateix que han fet quan han vist centenars de milers de persones manifestar-se pacíficament.
Considera inconstitucional la destitució del govern i la dissolució del Parlament amb el 155.
Els mateixos constituents van rebre tres propostes per tal que el 155 permetés dissoldre els parlaments autonòmics escollits. I van ser rebutjades les tres per aclaparadora majoria. Per això l’article es limita a “donar instruccions” al govern que no compleixi l’ordenament. “Donar instruccions”, evidentment, no vol dir destituir i dissoldre. En segon lloc, es trenca el lligam democràtic bàsic. Allò que milions de ciutadans van triar queda invalidat. I quan va ser recorregut pel Parlament i el grup Podem, el TC respon que, com que estem en ple 155 i no hi ha govern català, ho aparquen. Això pot ser denegació de justícia, perquè el TC havia de decidir si era constitucional.
També considera que el TC ignora la seva pròpia jurisprudència en impugnar la investidura de Puigdemont.
No ho diu el Síndic. Ho va dir el Consell d’Estat. No es pot fer una impugnació preventiva. I aleshores el TC, sense resoldre si s’ajusta a dret o no, dicta unes mesures cautelars. Encara més estrafolari.
Què creu que acabarà dictaminant el Tribunal d’Estrasburg?
Hi ha prou motius perquè invalidi apartats fonamentals de l’acusació. No cal esperar a Estrasburg. El tribunal de Schleswig-Holstein ha dit que no veu motius per a la rebel·lió, i el belga, el mateix. I el suís no veu motiu ni per entrar en matèria. A veure què dirà el de Glasgow.
Quina creu que pot ser la clau d’un acord polític en el diàleg que iniciaran els dos governs?
Els drets que estan en joc i als que s’ha de respondre són el reconeixement d’autogovern sense límits –aquí ja es discutiran quines fases i quins elements– i el restabliment ple dels drets i llibertats per a tothom. I també, algun horitzó de consulta, de sedàs democràtic, electoral, perquè es ratifiqui la decisió.
El PSC i el PSOE defensen el diàleg sense entrar en la via penal.
El poder executiu ha de fer política, però, per començar, l’apropament de presos depèn d’ell. El fiscal general de l’Estat està nomenat pel govern i pot influir en la requalificació dels fets. En tercer lloc, es pot fer una interpretació que posi l’accent en els drets humans i no en l’exageració del delicte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Andrei Makaritxev
Investigador associat del CIDOB i professor de la Universitat de Tartu

“Putin vol que la guerra formi part de la vida quotidiana”

barcelonA
Kristian Herbolzheimer
Director de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP)

“No hi ha cap país al món que pugui donar lliçons a un altre”

barcelona

Brasil, el gegant que reclama atenció

Buenos Aires

El sud global ja és aquí

Girona
Joan Timonet
Cap de l’oposició a Sant Joan les Fonts (Sant Joan Plural)

“Fem nosa a l’equip de govern, ens sentim menystinguts”

Sant Joan les Fonts
guerra a gaza

La UE acorda sancionar a Hamàs i a colons israelians extremistes

barcelona
guerra a europa

Els 27 aproven 5.000 milions d’euros per enviar armes a Ucraïna

barcelona
política

Poble Lliure demana la dimissió de la direcció de l’ANC

barcelona
guerra a gaza

Biden i Netanyahu parlen per primer cop en més d’un mes

barcelona