Brussel·les veu “realista” destinar 6.000 milions al Nord d’Àfrica per aturar l’arribada de refugiats
La CE demana als estats membre “contribucions addicionals” per finançar l’acord
L’executiu europeu de Jean-Claude Juncker veu “realista” destinar 6.000 milions d’euros al Nord d’Àfrica per aturar l’arribada de refugiats. El responsable de pressupostos del seu gabinet, Günther Oettinger, ha explicat aquest dilluns en roda de premsa que 6.000 milions d’euros és una xifra “totalment realista” per destinar als països nord-africans, però ha avisat que encara cal ajustar el total segons els refugiats que acullin i els projectes que es vulguin finançar. Aquests nous fons tenen com a referència l’acord UE-Turquia del 2016 que va prometre la mateixa quantitat a Ankara a canvi de frenar l’arribada de refugiats al continent europeu a través de les seves fronteres.
Si bé la CE es mostra “disposada” a implementar un nou acord amb el Nord d’Àfrica, exigeix als estats membres “contribucions addicionals” per poder finançar aquests països, així com mantenir els fons destinats a Turquia. Segons fonts diplomàtiques europees, actualment els estats membres estan negociant com equilibrar entre aquestes dues regions els fons destinats a frenar l’arribada de refugiats i immigrants.
Borrell deixa la porta oberta a la construcció de camps de refugiats fora de la UE
El ministre espanyol d’Exteriors, Josep Borrell, deixa la porta oberta a la construcció de centres de refugiats fora de la UE. Preguntat per la posició d’Espanya en aquesta qüestió, Borrell ha assegurat que no s’han de tenir “ni actituds angelicals ni d’”entossudiment”. “S’han d’estudiar totes les possibilitats, el problema no és tant on sinó el com”, ha afegit. Segons ell, la política exigeix explorar totes les opcions per “evitar que la gent es tiri al mar” mentre hi ha països que no volen “assegurar la seva recollida”. Per altra banda, ha criticat que no es pot “pretendre” tenir una frontera exterior comú i alhora “anul·lar” les fronteres internes de la UE. “Si no hi ha una frontera entre França i Itàlia vol dir que la frontera exterior d’Itàlia també és francesa”, ha explicat reivindicant que si es vol mantenir Schengen cal que les fronteres siguin “comunes”.
Pel ministre, l’oferiment del govern espanyol amb l’Aquarius va ser un acte per posar sobre la taula “la necessitat de donar una resposta” a la migració. Amb tot, ha dit, Espanya va actuar “perquè ningú més ho feia”. Sobre el ’Lifeline’ ha assegurat que el govern espanyol està en contacte amb França, Itàlia i Malta per trobar-hi “una solució europea”.”Afortunadament aquest no és el cas de l’Aquarius i la urgència no és la mateixa”, ha afegit.
A més, segons ha explicat, la UE no resoldrà aquesta qüestió “de la nit al dia”, ja que té “profundes arrels estructurals” que cal abordar. En aquest sentit ha parlat del “canvi climàtic i l’empoderament de la dona” a l’Àfrica subsahariana, “profundament afectada” per l’escalfament climàtic i amb una “crisi demogràfica”.