El Suprem envairà el Parlament

El xoc entre el poder judicial espanyol i el poder legislatiu català està a punt. La sala d’apel·lacions del Tribunal Suprem va desestimar ahir els recursos presentats per quinze polítics i líders socials catalans i confirma el seu processament pels delictes de rebel·lió, malversació de fons i desobediència en haver promogut i declarat la independència de Catalunya. Això significa que 25 persones seran jutjades per liderar el procés.

A més, la fermesa d’aquesta resolució permet ara al jutge instructor del Suprem, Pablo Llarena, exigir al Parlament la suspensió com a diputats de l’expresident Carles Puigdemont i Toni Comín, que són a exili, i dels cinc diputats a presó: Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Turull i Josep Rull, emparant-se en l’article 384 bis de la llei d’Enjudiciament Criminal (LECrim). La suspensió implica que no perden l’acta però sí el seu dret a vot, fet que deixaria en minoria el bloc independentista. Des del Parlament, hi ha grups que precisen que la suspensió requereix una votació de la majoria absoluta del ple del Parlament.

En la resolució, notificada ahir, els magistrats Miguel Colmenero, Alberto Jorge i Vicente Magro (els quals no podran formar part del tribunal jutjador) asseguren que hi ha indicis “suficients i raonables” perquè tretze dels 25 investigats siguin processats pel delicte de rebel·lió, tot i que reitera que és la fiscalia i les acusacions personades qui decidiran de quins delictes els acusen. La rebel·lió és el topall i podrien rebaixar-la al delicte de sedició, també força greu. El tribunal hi afegeix un novedós concepte que és que aquest delicte recollit en l’article 472 del Codi Penal “exigeix un alçament públic i violent, però no l’ús d’armes”. Realitzen aquesta interpretació del Codi Penal per respondre a la defensa del president d’Òmnium, Jordi Cuixart, que exposa que els alçaments són els que es van produir el 1931 i el 1981, criteri que comparteix el tribunal, i insisteix que la rebel·lió no és un alçament militar.

El tribunal sí que sosté que és evident que “es van produir actes violents” el 20 de setembre, amb els escorcolls al Departament d’Economia, per “impedir agafar urnes i paperetes”, i l’1-O, el dia de la votació, amb els ferits que hi va haver. Detalla que serà en el judici quan el tribunal haurà de resoldre si s’ha pogut imputar aquesta violència als acusats, tot i que exposa que amb la seva actuació, els membres del govern van “acceptar i fins i tot animar” els ciutadans a anar a votar en un referèndum prohibit pel Tribunal Constitucional i “en conseqüència a enfrontar-se físicament amb agents dels cossos i forces de seguretat”.

En aquest sentit, la sala d’apel·lacions va més enllà i assegura que per l’actitud dels ciutadans en un “alçament públic i de forma tumultuosa” per impedir l’aplicació d’una llei, com fan realitzar el 20-S podrien ser acusats del delicte de sedició (art.544 del Codi Penal). Una interpretació extrema que mai no s’ha aplicat als integrants de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) quan paralitzen un desnonament ordenat judicialment, com va apuntar el penalista Jordi Pina, en un dels seus escrits de defensa de Sànchez, Rull i Turull. Precisament, el tribunal titlla de “banalització del succeït”, quan Pina exposa que els manifestants s’expressaven exercint la seva llibertat d’expressió i exercien el seu dret a vot.

El Suprem també refusa la queixa dels processats que s’ha fet una instrucció parcial, amb un tribunal no competent i perseguint un projecte polític. Els magistrats asseguren que es persegueix penalment “qui fa un assalt de la llei, derogant la Constitució i l’Estatut per la via de fets”.

La sala també veu indicis del delicte de malversació de fons públics, tot i que la xifra oscil·la i no hi ha factures pagades trobades. El tribunal assumeix la tesi de l’Advocacia de l’Estat, que assegura que “es va organitzar un sistema d’engany sota l’aparença de partides del pressupost correctament executades, que ocultaven el destí de quantitats per al referèndum”. Una conclusió no demostrada per la Guàrdia Civil que realitza tots els informes vers el referèndum i que comparteixen el jutge de Barcelona, que cerca els organitzadors, i el Suprem, amb els aforats i alts càrrecs. En un darrer informe, la benemèrita eleva a 3,2 milions d’euros els diners gastats pel govern en l’1-O. Finalment, el Suprem també considera que hi ha indicis per acusar els membres del govern i de la mesa del Parlament de desobediència, ja que assegura que desobeeixen les ordres del Constitucional dels del novembre de 2015, on el jutge comença el relat criminal.

Ningú no dubta que el jutge Llarena voldrà aplicar l’article 384 bis i suspendre de diputat Junqueras, Romeva, Sànchez, Rull i Turull. Els manté a presó, segons els seus arguments, perquè no reiterin el delicte ni fugin. Alhora, mantenir-los en presó provisional és un requisit imprescindible per poder exigir la seva suspensió, a més de considerar-los “rebels” perquè se’ls acusa de rebel·lió.

Alguns juristes expressen que serà més difícil exigir la suspensió de Puigdemont i Comín perquè són a l’exili. Altres, però, precisen que l’ordre de crida i cerca internacional és per a la seva posada en presó i, per tant, també els hi pot aplicar. Una dificultat afegida, com indicava ahir l’advocat Gonzalo Boye, és que als seus defensats, Comín i Serret, no se’ls ha notificat el processament i per tant, no és ferm.

Finalment, caldrà veure com encaren els grups parlamentaris l’aplicació d’aquesta suspensió de drets a diputats que encara no tenen un condemna ferma i que es vol executar per primer cop en una cambra sobirana.