El PDeCAT aposta per la via possibilista cap a l’estat propi
Tot i no excloure explícitament la unilateralitat, la ponència política proposa construir “grans majories”
Reserva a Puigdemont, Turull, Rull, Forn i Puig els llocs “que considerin” a la direcció
En la situació d’excepcionalitat actual, el PDeCAT proposa en la ponència política que s’haurà d’aprovar a l’assemblea nacional de juliol aprofitar tots els espais polítics a Catalunya, Espanya i Europa per avançar en el procés d’autodeterminació. “Ha arribat el moment d’estructurar una acció política possibilista que consolidi de manera progressiva els avanços cap a un nou estat” diu textualment un paràgraf de la ponència Cap a l’estat català en forma de república.
L’expressió política de la via cap a la independència és, textualment, “un procés d’autodeterminació que faci realitat un estat català en forma de república en el marc de la Unió Europea”. La ponència dirigida per la presidenta del consell nacional del partit, Mercè Conesa, no explicita la via per fer realitat aquest estat i, per tant, no en descarta cap, tampoc la unilateral. Aquest terme, però, desapareix del preàmbul estatutari del partit en la ponència organitzativa perquè el registre de partits polítics va advertir que podria ser incompatible amb la llei orgànica de partits i la Constitució. La direcció del partit creu que és incoherent intentar mantenir el redactat del preàmbul quan no és acceptat pel registre oficial però es deixa clar que serà l’assemblea nacional dels dies 20, 21 i 22 de juliol la que haurà de votar i aprovar les ponències i els 12.000 associats hi poden presentar esmenes fins a l’11 de juliol.
La ponència política reivindica el 9-N, el 21-D i, sobretot, el referèndum prohibit per l’Estat l’1-O, i també proposa fer realitat la “institucionalització republicana proposada el 27-O”.
Aquesta “institucionalització republicana”, però, es pot interpretar com un sinònim del Fem República tenint en compte que, al llarg de la ponència, l’única via que s’exposa és la progressiva, basada en el diàleg i els acords amb les forces independentistes però també amb les forces espanyoles que comparteixin la defensa de la llibertat i la democràcia per damunt de “pàtries”.
La via “possibilista” i progressiva suposa fer de la independència un “ideal” i un “projecte de país on tothom se senti representat” amb l’objectiu d’eixamplar el suport social i construir “grans majories” favorables a la República catalana. L’estratègia política que el PDeCAT proposa a les seves bases, doncs, coincideix bàsicament amb la que ERC proposarà a la seva militància aquest cap de setmana.
Paper de l’exili i JxCat
La ponència considera important l’acció política dels líders exiliats per mostrar “la vulneració de drets a l’Estat” i per exposar la situació de Catalunya davant del món i, per això, proposa coordinar el govern de la Generalitat amb l’anunciat Consell de la República a l’exterior.
El PDeCAT considera l’alliberament dels presos una prioritat en el diàleg amb l’Estat però també la restitució de les persones afectades per “inhabilitacions i sancions” en referència als condemnats pel 9-N. El partit aspira a ser “el carril central del sobiranisme i més enllà” en paraules de la diputada i portaveu, Maria Senserrich. El PDeCAT vol sumar amb Junts per Catalunya pel que té d’experiència d’èxit oberta a independents.
En aquest sentit, el sector crític amb la direcció que hi ha hagut fins ara pretén que Junts per Catalunya sigui la marca de futur del partit. “De partida, el nom és PDeCAT”, precisa la portaveu, en vista a l’assemblea de juliol.
Executiva d’entre 20 i 30 persones
El PDeCAT tindrà una nova direcció a partir de l’assemblea perquè creu que una executiva de només 12 persones és molt poc “múscul” per a un partit que vol ser central i que ha tingut dificultats des de la fundació per prendre decisions sobrevingudes entre poques veus. La ponència proposa una secretaria general i una presidència amb fins a quatre vicepresidències i una secretaria d’organització que ocuparan persones que hauran de ser escollides a l’assemblea. El partit reserva a Puigdemont, Rull, Turull, Forn i Puig els llocs “que considerin”, una possibilitat encara no tancada tenint en compte que seran llistes d’equip les que concorreran als càrrecs. L’executiva estarà formada per entre 20 i 30 persones i el comitè, per entre 80 i 100.