Primer trasllat de sis presos
Interior comunica a la Generalitat la imminent arribada de Junqueras, Forcadell, Romeva, Bassa, Sànchez i Cuixart als penals catalans
Institucions Penitenciàries deixa a la Guàrdia Civil decidir quin dia els traslladarà per carretera
El govern del president espanyol, Pedro Sánchez, va començar ahir a posar fi a la dispersió dels polítics catalans en presó preventiva i va aprovar el primer trasllat de sis d’ells als penals de Catalunya que han elegit: l’exvicepresident i líder d’ERC, Oriol Junqueras; l’expresidenta del Parlament Carme Forcadell, els exconsellers Raül Romeva i Dolors Bassa, el diputat de JxCat i expresident de l’ANC Jordi Sànchez i el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart. El tràmit d’ahir es complirà aviat amb els tres presos restants –Joaquim Forn, Jordi Turull i Josep Rull– i suposarà un alleujament per a les famílies, que fins ara havien de fer un viatge de 600 quilòmetres fins a Madrid i després llogar un cotxe o agafar un taxi fins a Alcalá Meco (a 40 quilòmetres) per poder visitar Forcadell i Bassa, o fins a Soto del Real (a 50 quilòmetres) per veure els Jordis, o fins a Estremera (a 78 quilòmetres) per visitar Junqueras i els exconsellers.
Amb el jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena a punt de tancar la seva instrucció del cas del procés sense esperar a la resposta del tribunal alemany sobre l’euroordre de Carles Puigdemont, els nou presos polítics preventius ja no tenen cap obligació de ser reclosos en una presó propera al carrer Marqués de la Ensenada de Madrid on l’instructor té el seu despatx. Tots ells han complert el doble requisit de tenir un arrelament acreditat al lloc de destí –alguns amb l’agreujant de tenir fills menors– i de comptar amb l’informe favorable de la junta d’avaluació del centre penitenciari. Fonts d’Institucions Penitenciàries consultades per aquest diari asseguren que el fet que no s’aprovin els nou trasllats de cop és per l’única circumstància que “uns ho van demanar més tard que els altres”.
En el procés d’acostament hi han intervingut el ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska –de qui depèn la secretaria general d’Institucions Penitenciàries que dirigeix des de fa quinze dies Ángel Luis Ortiz, jurista de la màxima confiança de Manuela Carmena–, i la consellera de Justícia, Ester Capella, perquè la Generalitat té la competència de les presons.
Viatge per carretera
El que fa ara Institucions Penitenciàries és deixar a la Guàrdia Civil el poder de decidir quin dia realitza el trasllat des dels penals de la perifèria de la comunitat de Madrid al centre penitenciari de Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada (Bages), en el cas dels homes, i a Puig de les Basses (Figueres), en el cas de Forcadell i Bassa. Segons fonts d’Institucions Penitenciàries, el trasllat serà per carretera com es fa sempre amb qualsevol trajecte peninsular, ja que l’avió és un mitjà que només està reservat per al trasllat dels reclusos als penals de les Canàries.
Si bé la Guàrdia Civil no té cap data límit per fixar un dia de trasllat, fonts del procés apunten que “el més habitual en trasllats intrapeninsulars” és que sigui un dia de la mateixa setmana en curs.
L’espai impune del cotxe
Es dona la circumstància que el mer trasllat dels aleshores detinguts i ara presos des de l’Audiencia Nacional fins als penals de Madrid del 3 de novembre ja va ser objecte de polèmica, perquè alguns guàrdies civils van aprofitar l’ocasió per conduir esbojarradament els vehicles i a més velocitat de la permesa per provocar que els polítics –als quals conduïen sense el cinturó de seguretat posat i alhora emmanillats per darrere– patissin cops i caiguessin durant el trajecte. “El trasllat és un espai de força impunitat per fer conductes no gaire regulars de tractament o de maltractament a detinguts i presos”, va denunciar en aquella ocasió l’advocat de Junqueras i de Forcadell, Andreu van den Eynde.
Que la conducció extrema per part de la Guàrdia Civil és una pràctica coneguda ho van evidenciar tres policies espanyols que van ser gravats a les portes de l’Audiència aquella nit del 3 de novembre mentre feien mofa anticipant què els passaria als traslladats. “Dic jo que aniran follats” i “el viatge no serà de plaer” són els comentaris en què els policies presagiaven la conducció temerària que patirien els líders catalans. Les mofes i les paraules vexatòries, però, els van sortir gratis als agents, ja que l’exministre de l’Interior del PP, Juan Ignacio Zoido, va obrir i tancar l’expedient sense cap conseqüència, com li va reconèixer al senador d’EH Bildu Jon Iñarritu el 28 de maig en una resposta a una pregunta parlamentària escrita.
La notícia dels primers trasllats imminents es va saber a mitja tarda i va arribar al Congrés, on el portaveu d’ERC, Joan Tardà, va denunciar la “vergonya” que no hagin estat traslladats “abans” a presons catalanes, un fet que, segons ell, s’hauria d’haver produït “fa mesos” sobre la base de “drets reconeguts per la llei penitenciària”. “Per què tanta crueltat i venjança?”, va preguntar Tardà. “Del que es tracta és que estiguin lliures. És una gran vergonya per a aquest estat que es diu democràtic”, va reblar el portaveu d’ERC al Congrés.
Al PDeCAT, el portaveu Carles Campuzano es va negar a veure un gest de Sánchez en el compliment de la llei penitenciària. “El govern simplement està complint la legalitat vigent”, va concloure. Per Campuzano, l’acostament no té més valor que la “consideració de caràcter humà amb les famílies”.
Des de Ciutadans, Juan Carlos Girauta va obviar el patiment de les famílies i va recelar del trasllat perquè la consellera Capella (Justícia) és d’ERC, “un partit que acaba de dir que es manté en la declaració unilateral d’independència”. “Quan es tanca en fals un cop d’estat institucional passen aquest tipus de coses que ens obliguen a estar sempre amb la sospita”, afegia Girauta. El líder de Podem, Pablo Iglesias, ho va qualificar de “bona notícia” tot i opinar que “en cap cas” haurien d’estar empresonats. Mentre que el popular Rafael Hernando hi veu el pagament de “concessions” de Sánchez, la socialista Adriana Lastra defensa que, acabada la instrucció, “el lògic és acostar els presos a les seves famílies i el seu entorn”.
Visites més flexibles a Lledoners i Puig de les Basses
Quan el trasllat dels presos es consumi i els homes siguin instal·lats al centre de Lledoners de Sant Joan de Vilatorrada (Bages) i les dones al de Puig de les Basses (Figueres), els familiars podran oblidar els llargs viatges a Madrid que obligaven a concentrar el temps de visita per tenir unes visites amb més flexibilitat.
El temps de visita serà de 40 minuts setmanals amb la família, amb possibilitat de repartir-los, com pot fer tot pres comú. Els presos tindran l’opció d’una trobada al mes de 90 minuts de convivència amb els fills menors, que abans era de tres hores per trimestre. Lledoners, a 70 quilòmetres de Barcelona, va ser inaugurat el 2008 i té 684 interns. Puig de les Basses és més modern, del 2014 , i té 734 interns i un mòdul de dones amb 35 internes.
