Santamaría i Casado passen
L’exvicepresidenta i el diputat d’Àvila protagonitzen un duel que se salda amb una diferència mínima a favor de la diputada
Els compromissaris tindran la darrera paraula al congrés dels dies 20 i 21 de juliol
Soraya Sáenz de Santamaría es va imposar ahir en la votació de la militància, però la darrera paraula la tindran els més de 3.000 delegats que votaran al congrés que el PP celebrarà els dies 20 i 21 de juliol. Hauran d’escollir entre l’exvicepresidenta de l’executiu espanyol i l’exvicesecretari de comunicació Pablo Casado. Tots dos van passar ahir a la segona volta, amb una diferència tan minsa –1.546 vots– entre un i altre que fa pensar que no està tot decidit. I si bé entre els dirigents territorials ja fa dies que se suggereix que el congrés hauria de respectar el candidat més votat i acatar la decisió dels afiliats, caldrà veure quina consigna reben els compromissaris que representaran María Dolores de Cospedal, la tercera en discòrdia i que ahir no va superar el tall. Amb molta més diferència també van quedar fora de la cursa José Manuel García-Margallo, José Ramón García-Hernández i Elio Cabanes.
Casado, que es venia com el candidat outsider, ha acabat sent la gran revelació d’aquesta pugna electoral pel fet que ha sabut aprofitar la mala relació entre Sáenz de Santamaría i De Cospedal, i el fet que molts militants consideraven que una i altra dividien el partit, si bé l’exministra i exnúmero dos del PP és la que ha pagat la major part de la factura. Així doncs, i malgrat les crides a la unitat i a la integració, aquesta derrota de l’exdona forta del PP pot acabar decantant la balança a favor de Casado. Les negociacions del propers dies seran cabdals.
El PP, en tot cas, havia viscut una jornada de nervis pel fet que, per primera vegada a la història, no s’imposava el clàssic assenyalament del successor per part del president de torn i s’obria les urnes a la militància, amb un resultat tan incert sobre els dos precandidats que passarien la primera ronda que gairebé ningú no gosava fer cap pronòstic. Els afiliats van poder votar des de les 9.30 fins a les 20.30 hores, període durant el qual 66.706 inscrits havien d’escollir entre els sis candidats, si bé la participació final va ser del 87% dels que s’havien apuntat.
La campanya havia arrencat el dissabte 23 de juny i va concloure dimecres passat. Durant aquest temps, els tres candidats amb més possibilitats –De Cospedal, Sáenz de Santamaría i Casado– van desplegar una intensa agenda d’actes arreu de l’Estat. I a mesura que avançava, s’anaven produint els intercanvis de retrets. De Cospedal obria foc presumint d’haver donat la cara davant els casos de corrupció, suggerint que Sáenz de Santamaría, en tot aquest temps, mirava cap a una altra banda. I també assegurava que si hagués estat a les seves mans, el 155 s’hauria aplicat abans i hauria estat més dur. I, en tot cas, Casado s’havia queixat que les dues exdones de confiança de Mariano Rajoy només s’havien posat d’acord per fer-li la guitza a ell i restar-li possibilitats. En una qüestió, però, van haver-hi pocs matisos, i és que els tres candidats es van dedicar a competir per veure qui enarborava amb més força la bandera contra els independentistes. Ahir els retrets entre els aspirants es van centrar a denunciar suposades irregularitats en alguns espais electorals.
LES XIFRES
Rajoy, absent a les urnes
Mariano Rajoy no sembla que hagi de tornar a implicar-se al PP per a res. De fet, és probable que la seva única aparició sigui al congrés, i per acomiadar-se del partit, si més no de la primera línia. Ahir mateix, amb el pretext que els candidats havien estat “lleials col·laboradors” ni tant sols es va apropar a cap seu electoral per votar. L’expresident de l’executiu espanyol i cap del PP els darrers catorze anys va argumentar que “no seria just privilegiar ningú” i, per tant, no es va inscriure a la primera ronda de les primàries. Rajoy, en tot cas, felicitava els sis precandidats per la campanya que s’ha desenvolupat durant els darrers dies i en destacava la gran mobilització que ha suposat la pugna per succeir-lo.
El fins ara número u dels populars va garantir “neutralitat” i ho ha volgut portar fins el darrer extrem, i és per això que abans fins i tot que deixi definitivament la presidència, va abandonar l’escó al congrés i va incorporar-se a la seva plaça d’enregistrador de la propietat.
El seu antecessor, José María Aznar, tampoc es va voler inscriure per a les primàries, si bé les raons del també expresident popular per desentendre’s del procés tenen amb el malestar que sovint expressa contra el projecte que ha representat Rajoy i el seu progressiu allunyament del partit. Tot i així, Aznar sí que tenia un favorit, Pablo Casado. Ell no el va anar a votar, però sí que ho va fer la seva aliada, l’expresidenta de la comunitat de Madrid Esperanza Aguirre.