Traves per a l’eurocambra
La UE imposa un llindar mínim d’entre el 2% i el 5% per obtenir representació en les eleccions europees
S’aplicarà a partir de l’any 2024 i podria limitar les possibilitats de partits petits com ERC, el PDeCAT, el PNB, BNG i Bildu, que s’hi han oposat
En plena remuntada de les formacions euroescèptiques i anti-establishment al Vell Continent que qüestionen el distanciament de Brussel·les respecte als ciutadans, la Unió Europea posa traves a la representació democràtica dels partits petits a escala europea. Amb el vistiplau que va donar l’eurocambra dimecres passat a la reforma de la llei electoral europea, els estats de la UE amb circumscripció única i més de 35 escons hauran de superar un llindar mínim d’entre el 2% i el 5% per obtenir representació. Una reforma que no es podrà aplicar en les pròximes eleccions europees del 2019 per falta de temps, però sí en les vinents, i que només implicarà canvis a l’Estat espanyol i a Alemanya.
La polèmica reforma electoral, de fet, va ser impulsada per la cancellera alemanya, Angela Merkel, preocupada per l’auge dels partits d’extrema dreta a casa seva. Tanmateix, a l’Estat espanyol limitarà, en funció del llindar final que es decideixi aplicar, les possibilitats de partits petits com ara ERC, el PDeCAT, el PNB, BNG i Bildu, que s’hi han oposat. La decisió està en mans de Madrid i això inquieta les formacions independentistes i nacionalistes de l’Estat, ja que en les últimes eleccions els seus resultats es van moure en la franja del 2% i el 5% dels vots totals.
Així, el 2014 ERC va arribar al 4% de vots al conjunt de l’Estat i es va assegurar dos seients a l’eurocambra, mentre que el PDeCAT, que es va presentar juntament amb el PNB, hi va entrar amb un 5,42%. Més just va ser el resultat de BNG i Bildu, que, amb un 2,08% de vots, s’han repartit el mandat d’aquesta legislatura. La coalició Primavera Europea, dins la qual es presentava Compromís, va quedar per sota d’aquesta línia vermella que s’imposarà en les eleccions del 2024, però va esgarrapar una eurodiputada.
En el cas de Ciutadans i Podem, en els últims comicis europeus només van representar un 3,16% el primer, amb 497.146 vots, i un 7,98% el segon, amb més d’un milió de vots. Ara bé, en les eleccions espanyoles del 2016, la llista d’Albert Rivera va obtenir el suport de més de 3 milions de persones i la de Pablo Iglesias, de més de 5 milions. Per tant, previsiblement seran dues forces que se situaran molt lluny d’aquest llindar mínim i que amenacen clarament de disputar l’hegemonia al Partit Popular i al PSOE en la representació de l’Estat espanyol a l’eurocambra, on actualment ocupen més de la meitat dels escons que pertoquen a l’Estat.
Discrepàncies
Els defensors de la iniciativa, socialistes i populars europeus, argumenten que amb la nova llei pretenen harmonitzar els requisits per entrar a l’eurocambra en tots els estats membres, tenint en compte que l’Estat espanyol i Alemanya no imposen un mínim, mentre que la majoria sí que ho fan. Per exemple, volen posar fi a la fragmentació alemanya, ja que en els últims comicis fins a set partits petits d’aquest país van esgarrapar un eurodiputat. Tres dels quals són d’esquerres i només un és d’extrema dreta.
Per això, els verds i l’esquerra europea critiquen la reforma al·legant que s’oposa al principi de “representació pluralista” i que afavoreix “els grans partits tradicionals”. “El Parlament Europeu està demostrant una vegada més la seva incapacitat per solucionar el dèficit democràtic”, va criticar l’eurodiputat d’ERC Josep-Maria Terricabras. Però els impulsors del canvi defensen que aquesta mena de formacions sempre poden optar per presentar-se en coalició a les eleccions si veuen amenaçada la seva representació anant en solitari.
