Trump consolida el viratge a la dreta del Tribunal Suprem dels Estats Units

El president dels Estats Units, Donald Trump, ha trigat un temps rècord a omplir la vacant al Tribunal Suprem que va deixar la jubilació d’Anthony Kennedy. Trump ha trigat menys de dos setmanes a presentar el successor que farà que es consolidi la majoria conservadora durant molt de temps. La tria és considerada una de les decisions més cabdals i conseqüents de qualsevol mandat, que pot marcar no només el llegat presidencial sinó tota una generació de nord-americans.

L’anunci va ser totalment trumpià. No hi ha cosa al món que agradi més al president dels EUA que un bon espectacle televisiu: bregat en la telerealitat i amb una presidència digna dels millors muntatges audiovisuals, el magnat aprofita totes les ocasions per crear un nou espectacle.

Aquesta matinada, Trump escollia per segona vegada en el seu mandat un jutge per al Suprem, amb una presentació en horari de màxima audiència i amb tot el suspens característic de les grans sèries. Poques vegades la Casa Blanca de Trump aconsegueix mantenir en secret un nom, i ho va aconseguir.

A l’hora de tancar aquesta edició, eren quatre els finalistes, tots jutges d’alguna de les corts d’apel·lacions del país i amb credencials conservadores impol·lutes.

Segons els rumors, un dels més ben situats era Thomas Hardiman, de 53 anys, finalista en la tria de Trump per a la primera vacant del Suprem del seu mandat que va adjudicar-se Neil Gorsuch. Hi juguen a favor les seves arrels en una família de classe treballadora i un camí de sacrificis fins al capdavant de la justícia; una figura outsider, com ara la del mateix Trump.

L’altre gran candidat era Raymond Kethledge, de 51 anys, ferm defensor de les armes. Tant ell com Hardiman tenen el suport del lideratge republicà al Senat, un fet que facilitaria la seva confirmació.

Menys destacats estaven Brett Kavanaugh (53), a qui juga una mala passada que treballés per a l’administració Bush, i Amy Coney Barrett, de 46 anys, l’única dona finalista però que presenta dubtes per l’alta càrrega del seu catolicisme en les decisions.

“Tots són excel·lents. Tots. No podem fallar”, va dir Trump.

La victòria de qualsevol dels anteriors dependrà del relat que vulgui vendre la Casa Blanca i de les pressions polítiques a les quals es vegi sotmesa. No tindrà cap influència real en el viratge ideològic del Suprem, fins ara igualat a quatre en l’equilibri progressista-conservador i que serà desempatat per la tria de Trump.

A més, i veient les edats dels candidats, el conservadorisme s’hi quedarà durant dècades. És aquest el temor dels demòcrates, sense marge de maniobra per evitar-ho. La por principal és que s’obri un camí per desfer fites socials, especialment la legalitat de l’avortament.