Política

Buscant sortida a la suspensió

La mesa, que ahir no havia rebut la resolució de Llarena, es reuneix avui per mirar com hi dona curs

El Síndic ho veu “inviable”, i la defensa dels diputats creu que podran delegar el vot

Desentortolligar el confús manyoc jurídic que suposa l’aplicació en la pràctica de la interlocutòria del jutge del Suprem Pablo Llarena en què dicta la suspensió dels sis diputats processats per rebel·lió. Aquest segueix sent a hores d’ara el principal maldecap tant dels serveis jurídics dels grups afectats com del mateix Parlament, que no havia rebut encara oficialment ahir la resolució del jutge que insta la mesa a “adoptar les mesures precises per a la plena efectivitat” de la suspensió.

Des d’Edimburg, el president Quim Torra insistia al matí que la interlocutòria “és indecent” i una altra mostra que la separació de poders a l’Estat “és un mite”. Torra confia que el Parlament “donarà resposta” a aquest “atac directe”, ja que “és qui ha de defensar la seva sobirania”. I de moment la mesa es reunirà aquest matí i tractarà amb tota seguretat la qüestió. I si bé no ho donaven per fet, fonts properes assumien que possiblement demani un informe als lletrats sobre com es fa complir la interlocutòria, fet que Llarena deixava a les seves mans. De fet, fins i tot el PP instava a demanar aquest informe.

El principal motiu de dubte segueix sent com interpretar la facultat que el jutge s’inventa, perquè no se l’acusi d’alterar majories, que els diputats suspesos poden ser rellevats temporalment “en els seus càrrecs i funcions públiques” per “altres integrants de la seva candidatura”. Si aquests “altres integrants” són gent que no va entrar de diputat ara haurien d’assumir l’acta fet que obligaria a la renúncia definitiva dels suspesos, ja que l’ordenament jurídic espanyol no preveu relleus temporals, i la junta electoral no podria donar-los cap acreditació provisional. Ni, evidentment, es podria ampliar la cambra a més dels 135 diputats escollits a les urnes.

Si aquests “altres integrants” són diputats ja en exercici, en la pràctica Llarena estaria permetent que els suspesos deleguin el vot com de fet ja estan fent ara, malgrat que l’ordenament teòricament no ho permet, com insistien ahir des de Cs. En aquest cas, l’únic efecte pràctic de la suspensió seria que deixarien de cobrar els sous.

Aquesta segona, segons ha pogut saber El Punt Avui, és precisament la solució per la qual aposten les defenses dels diputats, que tenen clar, com ho tenen els partits, que en cap cas renunciaran a l’acta, entre altres coses perquè el jutge tampoc els hi obliga. Mentre encara està estudiant totes les sortides possibles, JxCat es mantenia ahir en el discurs de la vigília, en el sentit que qualsevol suspensió l’ha d’aprovar el ple, previ dictamen de la comissió de l’estatut del diputat, segons marca l’article 25. “El reglament del Parlament és molt clar”, recordaven fonts del grup, que, això sí, tampoc tancaven del tot la porta a l’aposta per la delegació de vot que fan les defenses. ERC i JxCat, de fet, van mantenir contactes ahir a la recerca d’una posició comuna, i haurien aproximat postures al voltant d’”alguna solució que permeti que els diputats no deixin les actes i mantenir la majoria parlamentària”, explicaven fonts republicanes, que no aclarien que es tractés “ben bé” d’una delegació de vot estricta. “Hi ha algunes propostes sobre la taula que generen força consens”, apuntaven, sobre la possibilitat que arribin a alguna entesa avui mateix, per bé que segons ells és JxCat qui primer s’haurà d’aclarir internament, ja que hi ha cert debat. I és que si bé ERC admet, com feien els comuns la vigília, que una votació al ple que contradigués la resolució judicial podria no tenir cap efecte, sí que entén que Llarena faculta el Parlament a triar com aplica la resolució, i aquí hi ha molt més marge de maniobra. En tot cas, segons les mateixes fonts, la mesa podria acordar avui d’entrada traslladar la qüestió a la comissió de l’estatut del diputat, com marca el reglament, que al seu torn hauria d’encarregar un informe als lletrats.

Qui ja compareixia ahir per emetre el seu contundent diagnòstic era el síndic de greuges, Rafael Ribó, que era taxatiu: la suspensió automàtica dels sis diputats és “inaplicable”, sosté, perquè la doctrina del mateix TC –en una sentència del 1987– remarca que hi ha d’haver hagut l’ús “d’armes i explosius” perquè es pugui considerar rebel·lió, i per tant es pugui aplicar als processats l’article 384bis de la llei d’enjudiciament criminal, en virtut del qual els ha suspès Llarena. Ribó, a més, denuncia “greus dificultats d’aplicació efectiva” de la substitució provisional d’un diputat que suggereix el jutge, ja que “no està prevista enlloc de l’ordenament jurídic”, ni a la Loreg, a més que “s’extralimita en funcions judicials i envaeix potestats legislatives”, incloent la sobirania del Parlament. En aquest sentit, subratlla que la suspensió “pot tenir un efecte en el joc de majories” i afecta “directament al dret de participació i representació dels afectats”. Per això ja ha tramès l’informe a la comissària europea en drets humans, i a l’assemblea parlamentària del Consell d’Europa “per si veuen oportú” fer alguna actuació.

Les defenses recorreran

El síndic també animava els diputats a recórrer a les instàncies jurisdiccionals –els recordava que fins i tot poden presentar recurs d’empara al TC–, i les seves defenses ja van avançar ahir que ho faran: recurs de reforma contra la suspensió, primer al mateix Llarena, i després a la sala d’apel·lacions. Un recurs que, per cert, formalment introdueix una altra variant al laberint, ja que implica formalment que la suspensió no és ferma, i per tant pot crear el debat de si cal aplicar-la ja. “La interlocutòria de conclusió del sumari no és recurrible, però el text resol coses que no li són pròpies, i contra les que sí que es pot recórrer”, resumia a El Punt Avui un dels advocats, Gonzalo Boye. Ell, de fet, sosté, com Ribó, que el Parlament als diputats “no els hauria de suspendre”, perquè la resolució “és inexecutable, ja que no s’ajusta a dret”. “Llarena no és legislador, no li pot dir al Parlament què pot fer i què no”, subratlla. Un altre dels advocats, Jaume Alonso-Cuevillas, ja havia explicat la vigília a El Punt Avui TV: “a la resolució s’hi ha introduït la suspensió de càrrecs, i entenem que això sí que és recurrible” . Segons ell, el text és “improcedent” per la mateixa jurisprudència que invoca Ribó de l’any 87, i perquè la interlocutòria no és ferma contra tots des del moment que deixa recórrer dos dels encausats, Toni Comín i Meritxell Serret, que es van incorporar més tard. A més, Cuevillas recordava una altra sentència del 1994, que condiciona la suspensió al fet que els processats siguin a la presó, i això no és així amb Puigdemont i Comín. Un altre front obert, doncs.

Cs, PSC i PP, amb el jutge

Els partits unionistes, entretant, van coincidir a exigir ahir que s’apliqui la resolució i amenaçaven amb accions judicials si s’acaba duent al ple, fet que segons el líder popular Xavier Garcia Albiol seria “impropi” d’una democràcia. “És una sentència i cal complir-la, és una barbaritat que els independentistes hagin dit que la sotmetran a votació”, apuntava també Inés Arrimadas, de Cs. En la mateixa línia s’expressava Miquel Iceta, que no troba que la sentència modifiqui les majories. Cs i PP coincidien que la llei estatal té rang superior al reglament del Parlament, extrem en què no estan d’acord els advocats.

LES FRASES

A l’Estat la separació de poders és un mite; la lluita no és contra el govern sinó contra el conjunt de poders
Quim Torra
President de la generalitat
Quina junta electoral, quan no ho preveu cap llei, lliurarà actes a diputats provisionals?
Rafael Ribó
síndic de greuges
No hi ha reglament del Parlament que pugui passar per sobre de la llei d’enjudiciament
Inés Arrimadas
líder de ciutadans
Les resolucions judicials s’han de complir i no es poden sotmetre a la votació del Parlament
Miquel Iceta
primer secretari del psc

Ridao serà triat avui lletrat major

La majoria independentista de la mesa triarà avui el lletrat Joan Ridao, a proposta del president, Roger Torrent, nou lletrat major, càrrec vacant des que Antoni Bayona va plegar fa un mes. Ridao és lletrat des del 2016, i abans havia estat al Consell de Garanties Estatutàries i havia estat docent a la UB. També havia estat diputat d’ERC al Congrés i va arribar a assumir la secretaria general, tenint un gran protagonisme en l’Estatut. Això va valdre ahir dures crítiques de Cs, que ho van qualificar de “cacicada” per rellevar els lletrats imparcials, i ja van anunciar-hi un recurs.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El govern espanyol assegura que l’exèrcit estarà present al Saló de l’Ensenyament

Brussel·les

Un secretari executiu del Consell d’Europa recorda els problemes de politització de la justícia a l’Estat espanyol

Brussel·les

L’exèrcit no participarà en el Saló de l’Ensenyament de Barcelona

barcelona

El Parlament engega la reforma del reglament amb discrepàncies entre els grups per a una investidura a distància

barcelona

L’Ajuntament de Barcelona, entitats veïnals, universitats i empreses pacten l’estratègia de futur del 22@

barcelona

El 44% dels fiscals de Catalunya secunden la vaga conjunta amb els jutges

barcelona

Cosidó diu que s’ha interpretat malament el seu whatsapp sobre el repartiment al CGPJ

barcelona

El Suprem torna a denegar la petició de llibertat de l’exconseller Forn

barcelona

Almenys una quarta part dels jutges catalans fan vaga per reclamar millores laborals i més independència judicial

barcelona