Tailàndia
El desenllaç del succés de la cova
“Miracle” a la cova dels senglars
Els nens atrapats a la gruta tailandesa reben l’alta mèdica i relaten la seva odissea de dues setmanes
Van rebre l’arribada dels bussos com un “miracle” i ara retran homenatge al que va morir en el rescat
Van estar molts dies atrapats en la foscor d’una cova i ahir es van sotmetre a la llum dels flaixos per explicar l’odissea en les profunditats de la gruta tailandesa. Ahir i prou, perquè són nens i han de reprendre la seva vida normal tan aviat com puguin. Si més no, això és el que van explicar ahir en la roda de premsa que els tretze integrants de l’equip de futbol Senglars Salvatges van fer a Chiang Rai, al nord de Tailàndia, després d’haver rebut l’alta mèdica.
Vestits amb l’uniforme del seu equip en un escenari que simulava un camp de futbol i acompanyats dels bussos que els van rescatar, els nens van relatar les més de dues setmanes que van passar a la cova. L’entrenador, Ekapol Chantawong, va explicar que el 23 de juny van entrar a la cova després d’un entrenament per celebrar l’aniversari d’un d’ells, que feia disset anys, però una tempesta va negar parts de la caverna i van quedar atrapats. Un dels integrants de l’equip va explicar que van cavar per mirar de trobar una sortida i llocs segurs per dormir, però només van avançar “tres o quatre metres”.
L’altra gran preocupació, a banda de buscar una sortida, era l’alimentació. Segons Ekapol, durant els nou dies que van passar aïllats, només van poder beure l’aigua que es filtrava per les parets de la cova. Un noi va assegurar que els dos primers dies no van passar gaire gana, però després van començar a trobar-se cansats i febles. L’entrenador va ser l’encarregat de mantenir els ànims de la tropa i cada dia feien alguna cosa per mirar de trobar una sortida i mantenir l’esperança.
El dia de l’esperança va arribar el 2 de juliol, quan els bussos britànics John Volanthen i Rick Stanton els van trobar a quatre quilòmetres a l’interior de la cova. Va ser com un “miracle”, va relatar un dels integrants de l’equip,
El doctor militar Phak Lonhanchun, que va estar amb ells a l’interior de la cova, va explicar que tots els nens presentaven les mateixes condicions físiques i van ser ells els qui van decidir en quin ordre sortirien durant els tres dies que va durar l’operació, per a la qual van sedar els menors perquè no s’angoixessin. En els trams inundats els van transportar en lliteres.
Un cop recuperades les forces per tornar a casa, els nois van afirmar que s’ordenaran monjos budistes durant unes setmanes, d’acord amb la tradició, per homenatjar Saman Kunan, el submarinista tailandès que va deixar la vida per ells en el rescat.
