Israel es defineix per llei com un “estat nació jueu”

El Parlament israelià va aprovar ahir a la matinada, després de més de deu hores d’acalorades discussions, la controvertida llei que defineix Israel com un “estat nació jueu”, reserva, de manera exclusiva, als jueus el dret d’autodeterminació i considera únicament l’hebreu llengua oficial de l’estat. El document defineix, a més, Jerusalem, ciutat que els palestins reivindiquen com a capital d’un futur estat palestí, com la “completa i unida capital d’Israel”.

La llei bàsica, que té rang constitucional en un país que no té carta magna, va ser aprovada amb 62 vots a favor, 55 en contra i dues abstencions davant la indignació dels diputats àrabs (que representen prop del 20% de la població), que van qualificar la norma de “racista”. Diversos legisladors van estripar la llei que duien impresa i van ser expulsats de la cambra. També s’hi van oposar legisladors com ara la diputada de la Unió Sionista Shelly Yiajimovich, que va alertar que la llei fomenta una forma “envilida de nacionalisme que odia l’altre”.

Fins i tot dins del mateix Likud, el partit majoritari de la coalició de govern, hi va haver veus discrepants, com ara la de Benny Beguin, que va advertir que aquesta llei no era el que ell esperava del seu partit, i va advertir que podria provocar l’augment de la tensió social i el nacionalisme extrem.

Els impulsors de la llei, però, van negar que es pretengui discriminar cap comunitat, sinó protegir la identitat jueva del país, que inclou la preservació de l’himne Hatikva, la bandera blanca i blava amb l’estel de David al centre, una menorà (canelobre jueu) com a símbol del país i el calendari hebreu com a oficial de l’estat. L’hebreu es converteix en la llengua de l’estat, mentre que l’àrab, fins ara oficial, queda relegat a idioma amb una “categoria especial”.

Un altre apartat polèmic és el que al·ludeix a la importància del “desenvolupament d’assentaments jueus com un valor nacional”, un apartat que legitimaria les colònies, però no queda clar si inclou els assentaments jueus que hi ha al territori ocupat de Cisjordània.

“Aquest és un moment definitori en els annals del sionisme i la història de l’estat d’Israel”, va dir el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, durant la seva intervenció a la Knesset. “Hem consagrat en la llei el principi bàsic de la nostra existència”, hi va afegir.

L’impacte de l’aprovació de la llei va anar més enllà del territori d’Israel. Els líders palestins van condemnar la norma i van advertir que “cap llei racista soscavarà els drets” del poble palestí. “Estem orgullosos de ser una nació forta profundament arrelada en la nostra terra”, va dir el negociador palestí Saeb Erekat en un comunicat.

A Brussel·les, una portaveu de la cap de la diplomàcia de la Unió Europea (UE), Federica Mogherini, va expressar la “preocupació” dels Vint-i-vuit amb el moviment israelià perquè, segons el seu parer, complica la solució de dos estats per resoldre el conflicte entre palestins i israelians.