Trump vol una ‘seqüela’ amb Putin

“Pots repetir-ho? T’he sentit bé?” Divendres a la matinada Dan Coats, director nacional d’intel·ligència dels EUA, no hi donava crèdit: s’acabava d’assabentar, a través d’una periodista i davant de desenes de persones, que la Casa Blanca havia convidat el president rus, Vladímir Putin, a visitar Washington. “Bé, segur que serà especial”, es va resignar Coats, despertant riallades entre el públic.

La reacció del cap de les agències d’espionatge dels EUA és la imatge més evident de la desconnexió del president Donald Trump i el seu equip en l’afer rus, i la culminació d’una setmana esbojarrada, una comèdia d’embolics en diversos actes a la qual Trump vol afegir, a la tardor, una seqüela.

Els preparatius de la visita els va anunciar la portaveu presidencial a través de Twitter, i va indicar que seria “a la tardor”. Una sorpresa inimaginable en una saga que en només tres dies ha viscut en una muntanya russa.

Washington encara es pregunta què va passar a Hèlsinki. Per començar, en la reunió a porta tancada entre Trump i Putin. “No sé de què van parlar”, va confessar Coats, qui no va ser consultat sobre els detalls d’una trobada que no hauria aconsellat fer. No hi ha constància que el president prengués nota del que es deia, mentre no es descarta que Putin enregistrés la conversa.

Moscou està dominant el relat sobre què va passar a Hèlsinki, filtrant, per exemple, que es va proposar un referèndum a Crimea, i que es van arribar a “acords verbals” sense especificar. L’administració Trump es pregunta com descobrir què va fer l’imprevisible president sense ningú que pogués aturar-lo o aconsellar-lo. Fins i tot s’han plantejat interrogar la intèrpret que era a la sala, en una mostra inigualable de la desconfiança cap al mandatari.

Després va arribar la roda de premsa, amb la defensa de Trump a Putin davant de les agències d’espionatge nord-americanes. Un altre maldecap, preludi del daltabaix de la Casa Blanca en la que sens dubte quedarà com una de les pitjors setmanes del mandat del president.

Les correccions arribaven amb comptagotes, justificant descuits gramaticals o problemes d’entesa de preguntes i respostes. Mentrestant, les crítiques cada cop eren més contundents, arribant de totes bandes, incrèdules de com Trump no podia ser més contundent en un afer tan simple de resoldre. La pressió el va obligar a dir que estava “en desacord” amb una proposta de Putin que, el dia de la cimera, era “molt interessant”. A més, ha de repetir que és “molt dur” amb el president rus comparat amb el seu predecessor, Barack Obama, que en la seva opinió era vist per Moscou com un “babau”.

Però Trump també fa cas omís de molts consells i de la pressió, i defensa la “bona trobada”. Ara en vol una més, i fa el possible per combinar els atacs que li exigeix l’opinió pública amb la insistència que “portar-se bé amb el president Putin, amb Rússia, és positiu, no negatiu”.

La trobada encara no té data, “s’està treballant”. No obstant, és força probable que es vegin en un moment molt curiós: al voltant de les legislatives del novembre. Mentre es nega a allunyar-se de Rússia, Trump manté l’estira-i-arronsa econòmic amb Pequín. No satisfet amb dues tongades d’aranzels, ara està “disposat” a una tercera onada “a totes les importacions xineses”, una mesura més milionària que mai: més de 430.000 milions d’euros en taxes.