Alemanya: “Puigdemont és lliure”
La justícia del ‘land’ de Schleswig-Holstein dona per tancat el procés l’endemà de la decisió del jutge Llarena
L’expresident vol agrair en un acte públic el suport que ha rebut mentre ha estat a Alemanya
Els exiliats poden trigar entre 10 i 20 anys a poder tornar a l’Estat
L’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein no ha trigat ni 24 hores a donar per “completament tancat” el procés d’extradició contra Carles Puigdemont després que el jutge Pablo Llarena retirés dijous l’euroordre de detenció contra l’expresident i la resta de polítics que són a l’exili. L’arxivament de la causa comporta que “Puigdemont és lliure i pot abandonar Alemanya immediatament”, segons va declarar la portaveu de l’Audiència, Frauke Holmer.
La decisió dels jutges del land alemany estava cantada, però no se sabia si es pronunciarien de manera immediata, com així ha estat, o si deixarien passar uns dies. Finalment, ahir al migdia van fer pública la seva decisió en un breu comunicat que a efectes pràctics suposa un salconduit perquè Puigdemont es pugui moure amb total llibertat per Europa. “La sala primera del penal de l’Audiència Territorial de Schleswig-Holstein ha decidit avui, a petició de la fiscalia, aixecar les mesures cautelars per a l’extradició contra l’expresident regional català Carles Puigdemont, després que la Justícia espanyola rebutgés l’extradició el 19 de juliol”, diu el text de la nota de premsa.
A partir d’aquest moment, el propòsit de Carles Puigdemont és el de desplaçar-se a Bèlgica per tornar a residir a la Casa de la República, amb seu a Waterloo, però abans del trasllat pretén dur a terme algun tipus d’acte públic dirigit a la comunitat catalana resident a Alemanya en agraïment al seu suport i afecte mostrat durant aquest temps.
Han passat gairebé quatre mesos des que Puigdemont va ser detingut, el 25 de març, en entrar a Alemanya per la frontera danesa i després d’haver pronunciat unes conferències a Finlàndia. El propòsit de Llarena, a finals de març, era aprofitar que Puigdemont havia deixat Bèlgica per reactivar una euroordre que ell mateix havia retirat mesos abans, després que la justícia belga desestimés per primer cop els càrrecs de rebel·lió.
A Alemanya s’ha topat amb la mateixa situació: la fiscalia del petit land de Schleswig-Holstein va tramitar la petició en el mateix sentit i pels mateixos càrrecs que volia Llarena. Però, quan va arribar la petició als jutges de l’Audiència, aquests van resoldre accedir a l’extradició només per un dels càrrec que sí que estan previstos a les euroordres, el de malversació de fons públics, equiparable a corrupció.
Els magistrats alemanys es van entretenir a estudiar amb cura si el delicte de rebel·lió –que no existeix en el Codi Penal alemany– era comparable al d’alta traïció. I, després d’estudiar-ho amb tot el deteniment que calia, van concloure que no hi ha rebel·lió, entre altres coses perquè Puigdemont no és responsable dels casos de violència que hi va haver l’1 d’octubre.
Puigdemont hauria pogut gaudir de total llibertat de moviments molt abans. Tretze dies després de la seva detenció i ingrés a la presó de Neumünster, aquell 25 de març, l’Audiència ja va respondre en el mateix sentit que ho va fer l’última vegada. Sí a l’extradició, però només pel delicte de malversació. Puigdemont va quedar així en llibertat condicional però pendent d’una nova revisió del cas, ja que Llarena va insistir en el seu propòsit i va presentar un munt de teòriques proves i vídeos, decidit a demostrar que s’havia produït el delicte de rebel·lió.
La segona decisió dels jutges de l’Audiència d’aquest land alemany ha caigut com una llosa sobre Llarena. El seu acte de dijous inclou crítiques agres a l’actuació dels jutges alemanys que, segons ell, no van assumir el cas amb el “compromís” requerit. No els corresponia estimar si hi va haver o no rebel·lió, sinó estudiar si el càrrec era equiparable al d’alta traïció, considera la justícia espanyola.
‘Non coment’
Des de l’Audiència alemanya no s’han volgut comentar aquestes crítiques. La seva portaveu, la jutgessa Frake Holmer, que durant tot el procés ha atès amb impecable correcció els mitjans cada cop que l’han interpel·lada, es va limitar ahir a aclarir que Puigdemont “és lliure i pot deixar Alemanya immediatament”.
Qui sí que va reaccionar va ser el govern espanyol, que, a través de la seva portaveu, Isabel Celaá, va assegurar ahir que el comportament del jutge Llarena no danya la justícia espanyola. A la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, la portaveu va despatxar el tema amb una resposta de manual en assegurar que el govern de Sánchez respecta l’autonomia i la independència de jutges i fiscals
Per la seva part, l’advocat de Carles Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, va admetre, en una entrevista a l’ACN, que es fa difícil predir el futur del seu client perquè les previsions en una “causa política, no jurídica” són molt difícils perquè no en té precedents. Així, per exemple, creu que una sentència absolutòria pel delicte de rebel·lió contra els polítics empresonats suposaria que Puigdemont, Comín, Serret, Puig, Ponsatí i Rovira podrien tornar quan hagués prescrit el delicte de malversació de fons públics, que poden ser uns 10 anys. Si, en canvi, l’absolució per rebel·lió dictamina que els polítics empresonats no van participar en la rebel·lió, però que el delicte podria existir igualment per als processats a l’exili, aleshores aquests haurien d’esperar que el delicte prescrigués d’aquí a 20 anys abans de poder tornar a l’Estat espanyol. De moment, Puigdemont es podrà moure per diversos països, tot i que l’euroordre és tècnicament reactivable en qualsevol moment.
El final del camí
Ahir al vespre, i en declaracions a TV3, Carles Puigdemont va assegurar que la retirada de l’euroordre l’ha ajudat a “superar bé etapes i a sortir-ne reforçat”. L’expresident va dir que des de la seva detenció sempre ha tingut clar “el final del camí”. “El que és important no és la llargada del camí, sinó el final. En totes les circumstàncies, fins i tot en aquestes que van començar sent molt difícils, sempre hem vist el final del camí. Això ajuda a superar bé etapes i a sortir-ne reforçat també en l’aspecte personal”, hi va afegir. “Aquests mesos, malgrat la duresa de les circumstàncies, han estat un gran aprenentatge per saber que la gent hi ha estat en tot moment”, va subratllar tot agraint el suport rebut des de la distància. Puigdemont també va voler agrair el tracte de la ciutadania alemanya. “Tots els alemanys amb qui m’he trobat i he compartit moments han estat unes persones extraordinàries des del punt de vist humà”, va subratllar tot explicant que això “ha estat molt important en aquests mesos.”
Mas, Rigau, Ortega i Homs, judici el 10 i l’11 d’octubre
El calendari judicial contra els protagonistes del procés independentista ja té una primera data. El tribunal de comptes va notificar ahir a Artur Mas, Irene Rigau, Joana Ortega i Francesc Homs que hauran de comparèixer a judici els dies 10 i 11 del pròxim mes d’octubre a Madrid. Tots quatre estan citats per al dia 10 a les 10 hores, quan és previst que comenci la vista i se’ls prengui declaració. El judici ha de servir per determinar si els quatre polítics que integraven el govern de la Generalitat quan es va fer la consulta del 9 de novembre del 2014 han d’assumir els 5,2 milions d’euros que va costar la realització de les votacions. Per la via penal, Mas, Rigau, Ortega i Homs ja van ser jutjats i condemnats, i de moment han hagut d’aportar una fiança de 5,2 milions.