Política

El PDeCAT comença sense acord una assemblea clau

Converses contra rellotge entre la direcció i els crítics després que Pascal rebutgés un principi d’acord que situava Bonvehí com a president

Casals podria presentar candidatura alternativa

Sense un acord per consensuar qui durà les regnes i cap on, el Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCAT) va donar el tret de sortida ahir al vespre al Palau de Congressos de Catalunya de Barcelona a una assemblea nacional –l’òrgan suprem– que serà decisiva per al futur de la formació i la seva possible confluència cap a les posicions de Junts per Catalunya, des d’aquest dilluns representades per la Crida Nacional per la República que van llançar l’encara militant Carles Puigdemont i el seu cercle més afí, encapçalat pel president, Quim Torra (ahir absent per raons personals, tot i que se n’havia anunciat la presència), i l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez.

Molts interrogants planen sobre l’assemblea, per a la qual s’ha registrat la xifra rècord de 1.908 associats, i que s’han de resoldre aquest cap de setmana. Els demòcrates debaten avui i votaran demà al matí set ponències sobre les quals pivota tot el seu discurs i estratègia futura, però especialment dues: la política i la d’organització, que aniran íntimament lligades. Els inscrits tindran l’última paraula en tot.

El pacte de Lledoners

El principal motiu de discòrdia els dies previs, i més encara arran del llançament de la Crida, ha estat la disputa pel control entre els sectors crítics, partidaris si cal de la unilateralitat per implementar la República i del trànsit cap al nou espai liderat per Puigdemont, i la direcció actual, acusada d’“autonomista” i que voldria mantenir la identitat del partit com a pal de paller del nou projecte polític, amb el qual, això sí, veu l’acoblament inevitable. Després d’una setmana de negociacions, dijous a la tarda s’havia arribat a un principi d’acord que els crítics batejaven com el “pacte de Lledoners”, ja que tenia el vistiplau dels exconsellers Jordi Turull i Jordi Rull –rivals i perdedors del congrés de fundació fa dos anys, però ara aliats i autoritats clau en les converses–, a més del també empresonat Quim Forn i del mateix Puigdemont, que ja ha fet saber que estriparà el carnet del partit si el continua liderant la coordinadora general Marta Pascal. L’acord consistia, segons fonts pròximes, a nomenar David Bonvehí, actual coordinador d’organització, com a nou president de consens, en una cúpula que es completaria amb una sola vicepresidència de la qual ahir no va transcendir el candidat. Ara bé, la clau del pacte era la creació d’una comissió específica de 16 persones, amb totes les sensibilitats representades, que tindria l’encàrrec de pilotar la confluència del PDeCAT cap a la Crida, comissió que en la pràctica assumiria la direcció en aquest període.

Segons fonts dels crítics, però, Pascal va rebutjar ahir al matí sumar-se a l’acord després d’una nova visita a Lledoners. A la tarda, en entrar a l’assemblea, ella explicava que s’està “treballant en una candidatura de consens”, i que “no hi ha res trencat”, però es mostrava esperançada perquè no veu “diferències de fons insalvables”. Encara més, té unes “ganes immenses” de sumar-se a la crida de país de Puigdemont, però diu que vol fer-ho “compatible” amb una “unitat” que reforci el paper del PDeCAT.

Des dels crítics s’admetia que segueixen les converses ja contra rellotge, però es confirmava que si no hi ha acord –que hauria de passar en gran mesura pel pacte de Lledoners–, presentaran una candidatura alternativa a la direcció actual, que encapçalaria l’alcalde de Molins de Rei, Joan Ramon Casals. El termini màxim per fer-ho es tanca demà a les onze del matí. És clar que l’esborrany de la ponència organitzativa que ha presentat la direcció preveu una presidència política –i no simbòlica com l’actual–, a més de diverses vicepresidències –l’exconseller Lluís Puig ja va dir que n’acceptaria una– i un secretari general, que recuperaria així la nomenclatura. La direcció va oferir als crítics d’ampliar l’executiva per poder-los encabir, dels 12 membres actuals a “entre 20 i 30”, per la qual cosa el comitè nacional també creixia de 60 persones a entre 80 i 100. Sigui com sigui, perquè hi hagi eleccions per renovar la direcció –o per ampliar-la o per crear qualsevol altra fórmula– abans s’hauran d’aprovar esmenes que ho incorporin en la ponència, ja que ara els estatuts no ho permetrien. A més, en cas de votar-se una nova executiva hi podrien participar els 14.000 associats, i no sols els inscrits en l’assemblea.

La ponència política serà l’altre cavall de batalla, ja que ha de definir si el partit no renuncia explícitament a vies unilaterals per assolir la República i fa el procés cap a la plena convergència amb la Crida Nacional, com reclamen els crítics. El text actual tot just parla de “sumar” amb JxCat i d’un procés d’autodeterminació “irrenunciable” per fer realitat el nou estat, per bé que l’acció política en aquesta direcció ha de ser “possibilista”. Unes 1.500 esmenes ja han estat aprovades i unes 300 incorporades als diferents documents. La resta, unes 850 –la majoria en la ponència política i l’organitzativa–, arriben vives i es debatran avui.

El president de l’assemblea, Xavier Trias, demanava “generositat” i “cohesió” ahir en la inauguració, per unir en aquest “moment excepcional” gent a la presó i l’exili amb “gent que ha dirigit el PDeCAT en moments difícils”.

Es fa una Crida per fer un pas endavant, i cal fer-ho amb el suport de totes les ideologies; la unitat és bàsica
Xavier Trias
president de l’assemblea pdecat
Hem d’acabar de negociar, però estic segura que diumenge en sortirem amb un equip reforçat
Marta Pascal
coordinadora general pdecat
No perdem l’oportunitat de fer balanç de manera constructiva i de debatre i reflexionar
David Font
coordinador assemblea pdecat


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
societat

La fundació Ampans genera un valor social de 112 milions

ANÀLISI

La llarga ombra de Pasqual Maragall

ELS PROTAGONISTES

Un mandat marcat pel torcebraç polític

llançà

Espanya, “país bananer”

Barcelona

El cas Casado, a punt de quedar en no-res

Madrid

L’AMI estudia una querella contra la fiscalia

barcelona

Marxa a Barcelona per reivindicar l’1-O

barcelona
L’APUNT

Amb la soga al coll

Rússia i la Xina alerten els EUA que respondran a l’última tanda de sancions

MOSCOU/PEQUÍN